Ubi nunc est Josep B?

Veure-hi amb un sol ull (agost 2013). Foto de L. Bosch

A la primavera i per atzar vaig descobrir la casa de Josep B, semi-derruïda enmig del bosc. Pocs dies després i a través del youtube vaig descobrir qui era, i quan i com van ser sepultades les seves cendres per un grup d'amics.

Ara, a finals de l'agost, vaig voler retornar a la casa. Les màquines han arrasat la construcció --i tan fràgil com era!-- i han llençat la terra avall, per fer invisible l'assentament i retornar a la natura allò que és d'ella. I la vegetació retorna, en un sospir de fulles verdes i d'insectes. Amb prou feines es descobreixen petites peces, una corda, un retall de roba, papers dispersos. El silenci és un eixordador brogit d'aire i formigues, vespes, remor d'arrels noves que solquen la terra negra i humida com la sang.

Una qüestió de mètode

Calia recordar bé la combinació de trencalls --uns a la dreta, altres a l'esquerra-- per a retrobar l'antiga adreça de Josep B. enmig de la boscúria. Vaig confiar en la meva memòria i les meves deduccions, i així fou com durant dues hores vaig trescar pels camins sense trobar-la. Cap a quarts de vuit em vaig rendir. Vaig renunciar al meu objectiu i vaig emprendre el camí de baixada. Fou així com, sense pensar ni voler recordar ni emprar cap facultat racional vaig topar-me amb l'indret. Guiat per un instint remot i fràgil, gairebé oblidat. Quan havia perdut l'esperança vaig ser lliure i llavors vaig arribar al lloc.

Qualsevol comprendria quin és el mètode per trobar les coses que busquem si no fos perquè l'escola i els benintencionats consells materns i paterns ens han desaprès del tot.