La trista història del primer Consultori filosòfic on-line

En Frederic Roures havia nascut en una casa humil de Barcelona. Tot i el cognom robust, son pare havia estat un modest barber de barri que va fer l'ànec poc després de jubilar-se i traspassar-li el negoci al Fateh-Alí, un xicot que venia d'Islamabad, fugint de la misèria i els barbuts. Era un afaitador excel·lent.

Just en morir-se el pare vidu, en Frederic s'havia quedat sense feina. De manera que inesperadament, la vida li va donar temps lliure i quatre calerons. Va poder fer per fi allò que tantes vegades havia somiat: aturar-se a mirar, aturar-se a pensar. Però per més tombs que li donés, no sabia decidir què fer amb la vida del davant.

Un dia va convidar dos amics a fer unes cerveses a la Taverna Fermín. Un d'ells (en Felipe) era empleat de banca i va voler aconsellar-lo professionalment:
-Un cinquanta per cent de la pasta a termini fixe. Un vint a termini curt. Un vint per fer reformes al pis i un deu per donar-te uns capricis. Per començar, podries anar de putes. Però a un local de qualitat.

En Frederic feia molts anys que coneixia en Felipe i ja sabia que era un cretí. En aquell instant, però, li va semblar la persona més meravellosa del món, perquè li havia mostrat el sentit de la seva vida, la direcció que volia prendre. La gent és miserable i trista, va pensar, primària i mesquina. Pensen poc i malament: allò que els cal és ampliar les perspectives i els conceptes. La gent demana filosofia.

En Frederic es va comprar un bon ordinador i va contractar una línia d'Ono de deu megues, i va obrir el primer consultori filosòfic d'Espanya. Era una bonica web de colors càlids i equilibrats: www.ErgoSum.es. El nom en llatí evitava les estèrils polèmiques sòcio-lingüístiques i li permetia aconsellar clients des de Badajoz a Albacete, de Puigcerdà a Fuerteventura. L'estudi de viabilitat que li van fer a Barcelona Activa oferia un potencial de clients que rondava els vint milions d'usuaris.

Els vint milions de desemparats per la filosofia que li havien vaticinat tardaven en arribar. Fins a sis mesos més tard -traient teranyines del teclat- no va arribar la primera consulta:

-Els blogs són el futur de la literatura?

No va tardar en respondre. Però l'espera li havia alterat l'humor, i no va poder evitar un cert to amargant:

Estimat congènere: com ja deus saber, des que es va democratitzar la cultura i l'escolarització es féu obligatòria, hi ha moltíssima gent capaç d'escriure. Això ha donat alguns bons resultats, però alhora ha creat problemes i molèsties. Si no sabessin escriure, els gamberros no deixarien frases a les parets, ni els ximples embrutirien els idiomes amb aquest pseudo-llenguatge dels SMS i dels correus electrònics. Els ociosos que es creuen intel·ligents, enlloc de fer blogs, ajudarien més en les feines domèstiques.
No, amic meu: els blogs no són el futur de res, sinó una més de les excrecències que ens ha deixat la universalització de l'ensenyament.

Quan va enviar la resposta, hi va adjuntar el preu de la consulta, amb un descompte per ser el client número 1000 (les mentides pietoses són un dels puntals del marqueting). Però apenes tres minuts més tard, va rebre aquest nou missatge:

-Filòsof dels pebrots:  no tan sols no penso donar-te ni un cèntim, sinó que explicaré al meu blog que ets un imbècil, i provaré de xafar-te aquest negoci de merda.

Fins quatre setmanes més tard, en Frederic no va rebre la segona petició d'ajut filosòfic:

-Senyor filòsof: em caso el dia 23 d'abril, i li vull escriure a la Maribel una declaració d'amor profunda, sincera i veritable, per llegir-la a l'altar. No vull caure en tòpics ni frases fetes. Em podeu donar un cop de mà?

En Frederic es va abocar a les tecles, com posseït pel llamp:

Allò que demaneu no és un cop de mà, sinó un cop de puny als morros. Sembla mentida: amor és un concepte tret de la literatura romàntica, una fantasia per a melancòlics. Amor és, de fet, aquell sentiment que es genera després de passar una estona amb un individu que ens resulta atractiu sexualment, i pel qual acabem generant una certa empatia. Si voleu que us comenti la data que heu escollit per al casori -des de la perspectiva filosòfica-, cal considerar que és una segona consulta, i us l'hauré de facturar apart.

Tres dies més tard, el nuvi va tornar a la web d'en Frederic.

-Allà on sigui que t'amaguis, allà et trobaré i t'esclafaré el cap i els testicles. La Maribel va llegir la teva resposta i va trobar que anaves encertat. Va cancel·lar el casament i va marxar en companyia de dos nois senegalesos a la caseta de Sitges.

La tercera consulta va ser la definitiva. Assenyala el punt on la web i en Frederic desapareixen per sempre.

-Senyor: represento una entitat bancària que vol obrir una línia de banca ètica per a captar clients amb sensibilitat social (aquí hi havia el link a un conegut banc/caixa). Estem demanant l'opinió de gent del món de la cultura i del pensament per tal de dissenyar la millor campanya publicitària.

Lleugerament fatigat, amb una estranya sensació de navegar a la deriva, en Frederic va escriure:

Estimat banquer: no comprenc com algú gosa unir els mots banca i ètica. No hi ha res en la naturalesa humana que ens permeti sospitar que això sigui possible. El món és un desastre absolut gràcies -en bona part- a la gent com vostè. Sentir el mot ètica als seus llavis em fa venir ganes de vomitar, tant filosòficament com literalment: per la vostra culpa acabo d'embrutar el teclat, la samarreta i els calçotets (no m'he dignat vestir-me decentement per a escriure-us).

Tres dies més tard, els Mossos d'en Puig van haver de rebentar la porta: l'ordinador estava destrossat, i el cos d'en Frederic Roures no hi ha periodista ni crònica que gosi descriure'l. El sots-comissari Fernando Robles sap que l'assassí és un dels tres clients, però quin? La solució de l'enigma, fos quina fos, no evita el nus a la gola que se'ns genera davant del drama humà, de la terrible tragèdia del pensament a Espanya.



________________________________
Nota: aquest apunt forma part d'una sèrie de pròlegs que ens conduiran fins al dia 14 d'abril, en què celebrarem l'aniversari de la Tercera República espanyola. El viatge és un llarg i dolorós passeig per les misèries de la nostra malaurada península (sense comptar-hi Portugal ni Gibraltar).