La mà esquerra no em serveix per a dibuixar, ni tampoc si escric a mà. Al teclat, tan sols n'uso dos dits. No podria comptar monedes ni bitllets amb l'esquerra, apenes col·labora quan em cordo les sabates. Em molesta el braç esquerre quan dormo.
Si em burxo el nas amb els dits de l'esquerra és probable que em faci mal. No em puc tallar bé les ungles de la mà dreta per la torpesa de l'altra. Envejo els ambidextres. Ha de ser fabulós tenir dues mans hàbils: tens dues vegades la certesa que tocaràs bé, que pessigaràs el lloc adequat.
Sóc profundament assimètric. L'esquerra s'encalla, ensopega, s'enganxa, s'embruta. Per això en diuen siniestra en castellà, i sinistra en italià. Tot això ho pensava jo fins fa ben poc. Però tot d'una ha canviat la meva mirada sobre la mà esquerra. Ara me l'estimo més.
Ha calgut que passin més de quaranta anys de la meva vida per a trobar-li una inesperada virtud a la mà esquerra, i ha estat gràcies al blog. Hom pot resseguir els apunts i les entrades per a descobrir el protagonisme absolut de l'esquerra, la seva hegemonia. La dreta és invisible: la seva eficàcia ha estat la seva desgràcia.
La dreta ha de prendre la càmera, i no li queda cap més remei que filmar la seva germana maldestra, toixa, disminuïda. No li queda cap més sortida que cedir la seva habilitat, fiabilitat, i intel·ligència motriu per a oferir-la a la mà tonta. La mà dreta és la mà-majordom de l'esquerra.
Incapaç de manejar l'aparell i de prémer els botonets, l'esquerra deficient és qui apareix a la pantalla, qui mostra totes les seves mancances sense temor de res, i alhora la que viu. Li ha tocat palpar, moure's, acaronar, bellugar ninots, fer-se mal i sentir plaer. És la mà que actua i transmet, la mà que pren i dóna. Descobreix textures, frega objectes, ressegueix línies imaginàries, es mulla, s'eixuga, es posa damunt les velles fotografies i dóna generosament la seva escalforeta. No demana res a canvi.
Ara la mà maldestra és més mà que la mà destra.
Ui! M'oblidava de dir que la mà esquerra és també la mà que fuma.
Lluís, quan llegeixis el meu apunt de demà, pensaràs que has estat l'inspirador. Et juro que no ha estat així. Només una coincidència còsmica més.
ResponEliminaAllau: no hi pateixis, que jo no penso res. D'altra banda, de les coincidències còsmiques a les coincidències còmiques tan sols hi va una lletra.
ResponEliminaSóc un entusiasta dels elogis de la inutilitat... i aquest és dels millors!
ResponEliminaM'ha recordat el fet que a la Costa Brava d'abans les famílies pagaven la legítima de les noies amb terres arran de platja, que eren les inútils. El pas de temps va deixar als hereus les terres de l'interior, fèrtils, i els "pelotazos" urbanístics (i així estem) a mans de les dones.
Lluís,
ResponEliminaTrobo que no cal que la teva mà dreta sàpiga el que fa la teva mà esquerra. La mà esquerra és més relaxada, més inútil, però potser és la més feliç, va fent amb la inèrcia de la mà dreta. O és més dependent... tot depèn de com es miri.
també diuen és la de comptar bigues. I que la ma dreta no sàpiga que fa la mà esquerra, Diuen i Diuen. . .
ResponEliminaGalderich: això dels elogis de la inutilitat és un gènere impressionant que caldria catalogar, enquadernar, etc.
ResponEliminaMaite: és curiós que la mà esquerra tingui tantes frases i dites... com si mai no hi hagués hagut esquerrans.
ResponEliminaPuigcarbó: i també diuen no sé què de la gent d'esquerres i la de dretes. I dels que es passen a la dreta o al revés, com si canvies un bolígraf de mà i segueixes escrivint amb l'altra. Veurem quina lletra li surt ara al Mascarell, per exemple.
ResponEliminaTenir mà esquerra augmenta la creativitat. Felicitats per haver-la trobat!
ResponEliminaPilar: això de la creativitat i la mà esquerra crec que és una teoria... tenir mà esquerra també vol dir saber manipular les situacions i les persones, o tenir "habilitats socials".
ResponEliminaMira, és bona idea això d'intentar fer coses diferents amb l'esquerra que amb al dreta. És clar, intentar que faci el mateix que l'altra i igual de bé no acaba de rutllar. Serà aquesta una actitud discriminatòria?
ResponEliminaPIX: Potser discriminem l'esquerra quan volem que sigui com la dreta i que ho faci tot igual. L'esquerra es mou d'una altra manera i té altres habilitats. Fa temps vaig fer un curs de dibuix una mica especial, on un exercici era dibuixar amb l'esquerra, per "trencar" els vicis que té la dreta (parlem de dibuixar, només). Com que l'esquerra havia d'aprendre a dibuixar des de zero, apareix una nova forma de fer-ho, molt més lliure i fins i tot una mica gamberra.
ResponEliminaÉs bonic això de donar-li una nova vida a una part del teu cos, una mena de justícia poètica no?
ResponEliminaPlancho con la izquierda ¿eso puntúa?
ResponEliminaGemma i Sara: mira, sí que deu ser de justícia que ara aquesta part del cos tingui protagonisme, no? Espero que no se li pugin els fums al cap.
ResponEliminaHitos: No soy quién debe decir si puntúa, pero está claro que debe puntuar bastante. Es curiosos, dicen que hay persones en quienes la mano izquierda se "especializa" en algunas acciones.
ResponEliminaEn castellà l'aprenentatge ve del adiestramiento, mentre que en català l'origen és d'ensinistrament. Per això escriure en català t'ajuda a ensinistrar una mà?
ResponEliminaComentari escrit íntegrament amb l'esquerra i dos dits de la dreta, fent gala d'ambidextrisme malentès.
Joan: potser m'has donat una explicació molt bona... encara hi he de pensar. Tot i així, "ensinistrar" també és una parauleta que fa una mica de por, no?
ResponEliminaSobre la mecanografia, també sóc quasi ambidextre: dos dits de l'esquerra i tres de la dreta.
a mi em pasava el mateix fins que em vaig torçar la dreta i durant un temps no la podia fer servir, així que l'esquerra es va tenir que espabilar: apendre a escriure, a menjar, a dibuixar. D'aquella epoca m'ha quedat que tallo el menjar amb l'esquerra i tothom em pregunta "que ets esquerrà" quan els hi dic que no, s'enfadant i em diuen que talli amb la dreta que fa més educat (?¿) a la gent no els hi agrada que faci anar l'esquerra si soc dretà (o soc ambidiestre?) has fet el test de la ballarina? es que el vaig eliminar, però es una ballarina que depend de cap on la veus girar ets dreta o esquerrà. Jo la veig girar unes vegades d'un sentit i unes d'una altra. No sé si té truc.
ResponEliminaAris: recordo això de la ballarina, i no em vaig aclarir massa. El cas és que la meva lateralitat no va quedar massa definida, estic una mica a nivell de P3 en aquest sentit. Algun altre comentari parla d'especialitzacions de la mà esquerra, que sembla una fenomen normal. En algun manual de bons costums del segle XIX diu que cal rentar-se el cul amb l'esquerra, per no saludar després amb la mateixa mà. D'aquest tema en parla fins i tot un home tan seriós com el Levy-Strauss, recordo vagament.
ResponEliminaHace tiempo leí en alguna revista médica seria que el hecho de ser zurdo determina una esperanza de vida varios años menor que la de los diestros; esto se atribuía a una mayor "siniestralidad" de los zurdos en un mundo esencialmente diseñado para los diestros. Otro hecho curioso es que mientras en los diestros estrictos prácticamente todas las actividades lingüísticas del cerebro se desarrollan en el hemisferio izquierdo, en los zurdos se reparten entre ambos, como si el cerebro se negase a dejar todo loe "importante" en manos del hemisferio derecho, del que se fía menos.
ResponEliminaPepe: yo sabía algo de eso (por informaciones de segunda mano, claro está). El tema es que hay mucha literatura sobre creatividad/lado derecho, etc. Yo nunca he tenido una lateralidad clara, y aún me confundo. Pero mi mano izquierda es terriblement inútil, mientras la pierna izquierda (pongamos por caso) tiene las mismas habilidades que su hermana.
ResponEliminaA mí me pasa igual; mi pierna izquierda tiene las mismas habilidades que la derecha, o sea, ninguna ;-)
ResponEliminaUn caso que resulta excepcional es el de Rafa Nadal, el tenista, que no siendo zurdo ha desarrollado una "rara" habilidad para jugar al tenis con el brazo izquierdo.
Y en el fondo de todo esto está el porqué surge en los humanos la especialización de los hemisferios cerebrales; el lío viene sin duda del enigma de por qué el hemisferio derecho se encarga del hemicuerpo izquierdo y viceversa. Ventajas evolutivas? Caprichos del supremo arquitecto? Vaya usted a saber...
Pepe: como no soy mucho de deportes y menos de divas del tenis, no sabía eso del Nadal. Me cae fatal, pobrecito. Quizás ahora medite sobre mi prejuicio.
ResponEliminaLlegados a las preguntas que haces, creo que tardaremos un poco en tener respuestas. Yo a veces intuyo algo trabando con niños, porque algo hay que relaciona creatividad, lateralidad, lenguaje, hemisferios...
Eres la primera persona a la que oigo decir que le cae mal Rafa Nadal. Pobret...
ResponEliminaTe dejo este enlace a una entrada de mi anterior vida, por si le sacas algún provecho; entre otras cosas se habla en ella del test de la bailarina.
Pepe: vaya, ahora casi me acomplejo con eso del pobre Nadal. Mejor que me vaya a ver la bailarina y me olvide de mis peculiaridades.
ResponEliminaUna cosa que em va sorpendre als Estats Units és la seva mala concepció de la mà esquerra. Tallan la carn amb la dreta i per menjar camvien la forquilla a la mà dreta. Diuen que dona mala sort menjar amb l´esquerra. Curios, com els paissos arabs. Borgo.
ResponElimina