Aquest verb en plural no és un artilugi literari, no és una llicència ni el plural majestàtic.
La seqüència de fets que em du a escriure el verb en plural és la següent:
Una tarda de fa un parell de mesos, vaig gosar escriure a en Pau Riba per a proposar-li de fer una entrevista. No sabia quina mena de resposta obtindria. Però vet aquí que, poc després, la rebo: en Pau accedeix a l'entrevista i planteja algunes condicions mínimes. Emocionat, em disposo a escriure les preguntes. Però en aquest moment sona el telèfon i tot d'una he de prendre el cotxe per marxar. L'endemà em tocava omplir paperassa funerària, i començar a pensar què fem amb el pis que la mare ha deixat buit.
De manera que aquella entrevista va quedar sobtadament interrompuda, fins i tot dins del meu cap. Però a poc a poc, les aigües de totes les ones i de tots els tsunamis retornen a lloc, i hom redescobreix la vella platja de sempre, amb les petxines, les pedretes, alguna llauna de cervesa. I l'entrevista que no es va fer. Retrobo les primeres notes que vaig deixar, quatre idees, un apunt. No sé què ho deu fer (no és pas la falta d'interès per l'assumpte), però ara sento que al meu cervell li costa concentrar-se de nou i escriure les preguntes.
En tot cas, això és tot el que tinc. Poc i dispers, i per això em sento empès a demanar que si entres en aquest blog i llegeixes, afegeixis, corregeixis, suprimeixis o manipulis.
Deixaré aquest apunt un parell de dies o tres, esperant veure com l'entrevista es mou. Després, tal com hem acordat amb en Pau, li enviaré.
Propostes inicials per a l'entrevista a en Pau Riba
a) Qüestionari ràpid:
Acabar les frases:
- Si torno a néixer voldré ser...
- Una cosa que no pots deixar de fer abans de morir-te és...
- Si pugués parlar amb una persona de la història, parlaria amb...
- El millor de la democràcia és que...
- Si pugués esborrar un moment de la història, esborraria...
- Si pugués esborrar un moment de la meva vida, esborraria...
- Si em trobo una persona que es vol suïcidar li diré que...
b) Preguntes
- En Pau Riba és testimoni i alhora agent de la història (musical, cultural) del país, dels darrers quaranta anys: etapa final del franquisme, transició, democràcia. Són aquests els noms correctes per a definir els moments històrics? Com es podria definir breument aquest trànsit des de la perspectiva personal?
- El pop actual significa que hem superat i deixat enrere la “nova cançó” i l'època dels “cantautors”? Aquest canvi coincideix amb una recuperació evident de l'obra de Pau Riba, que és versionat, citat i referenciat moltes vegades. Hi ha relació entre els dos fenòmens?
- Curiosament (o no) els artistes catalans (compositors, autors, músics en general) d'avui parlen poc de la realitat social i els missatges no solen buscar l'enfrontament ni la crítica al poder. Per què deu passar això? Ja no hi ha motius per a enfrontar-se al poder?
- En qui es pensa quan es compòn una cançó? Hi ha un destinatari ideal, o sempre hi ha un destinatari real?
- Al disc Dioptria hi ha aquella cançó que parla de la Conxita Casas. Segurament és un personatge fictici. O no. Sempre queda el dubte, i aquest misteri pot haver motivat que hagi estat versionada sovint, i que s'hagi emprat en la banda sonora d'alguna pel·lícula. Estic pensant, concretament, en una escena de Un cos al bosc, del Joaquim Jordà, on un hippy la té posada mentre la Guàrdia Civil l'interroga a casa seva.
NOTA 1: Avui, 18 de Març, recullo totes les preguntes que s'han afegit a través dels comentaris, més alguna que m'ha arribat al correu i les transmeto a en Pau Riba. Quan tingui les seves respostes apareixerà el segon post.
A partir del vespre, per tant, qui deixi comentaris és benvingut igualment però ja no formaran part del qüestionari.
Si l'experiment funciona, pensarem altres candidats a entrevistar. Ara mateix estava pensant en l'Albert Pla.
NOTA 2: Avui (ara, a les 21:24 hores del dia 18 de març, he recollit totes les preguntes i les he enviades al destinatari. Anirem informant, com se sol dir. Salut a tothom i gràcies pescialment als qui heu col·laborat en aquesta entrevista participativa.
NOTA 3: El dia 19, de matinada, en Pau Riba envia les respostes. Ho començo a preparar per a penjar l'entrevista definitiva, pel dilluns 21 de març. Gràcies a tots els qui heu col·laborat: ens n'hem sortit.
Crec que ja tindries que fer l'etiqueta "Pau Riba" es ja un clàssic a aquest blog. Tinc curiositat per veure quans Pau Riba et responen.
ResponEliminaAris: t'asseguro que el Pau Riba amb qui he contactat és el Pau Riba de Dioptria, etc. Me n'he assegurat.
ResponEliminaLlegeixo les preguntes amb delit d'interpretació. És curiós tot el que diuen de qui les escriu. Segurament, molt més que no pas de qui les respon, és clar.
ResponEliminaJoan: això que dius jo ho veig clar. De tota manera, l'entrevista no avança i ens està entrevistant a nosaltres mateixos.
ResponEliminaProposta de pregunta:
ResponEliminaQuina consideració tens de la teva obra? Creus que si no fossis nét de qui ets, hauries pogut dedicar-te a això o t'hauries hagut de buscar algun mitjà de supervivència més prosaic?
(la pregunta pot semblar poca-solta, però sempre que veig en Riba m'ho demano... ja consideraràs si li passes o no)
a part de les entrevistes que mos feien pensar quan anàvem a col·legi, no recordo haver llegit (potser perquè llijo poc) altres propostes com la que fas tu ara, d'elaboració d'entrevista compartida. en lloc de guardar-te per a tu la possibilitat de poder fer-li preguntes, i munyir-te les neurones a soles, mos oferixes l'oportunitat d'aproximar-mos a ell i fer-li arribar també els nostres interrogants, encara que ho faces empès des d'un punt de partida que et sembla "poc i dispers" (a mi no m'ho sembla).
ResponEliminaquè li preguntaríem natros? què li preguntaria jo, al pau riba?
potser "què t'agradaria explicar? o parlar... com me diries en poques paraules quatre coses de les que t'agradaria poder parlar-ne, o escoltar l'altre, i que per pitos o flautes no tens ocasió de parlar amb la calma que voldries, si és que n'hi ha? dónes molt valor a la paraula? i al silenci i a la música? com vius tota esta barreja?...".
a vegades més val no preguntar massa i dixar que vaiguen sortint les paraules. també els silencis són interessants...
veient les preguntes que li fas i això que et comenta el joan, que diuen tant de qui les escriu, potser també estaria bé preguntar-li què et preguntaria ell a tu, si és que hi té algun interès, per vore quines preguntes té ell a dins... o si li cansen, les preguntes... no ho sé.
Tirantlobloc: una de les possibilitats és enviar l'enllaç del post al Pau, i que ell mateix vegi què respòn i què no, de manera que jo no pretenc censurar res.
ResponEliminaIruna: la possibilitat d'una entrevista "bidireccional" (no sé com s'hauria de dir) està molt bé, i trenca aquella sensació que tinc de vegades llegint entrevistes, en què sembla que cap dels dos interlocutors no tingui un interès real per l'altra persona. Potser apropar les preguntes a les coses personals trencaria aquesta sensació.
ResponEliminaA l'escola, sovint em sento estrany quan li pregunto a un nen de segon de primària:
-Quant fan dos per tres?
Perquè resulta que la resposta ja la sé, i ell també sap que jo la sé. Li estic preguntant una cosa que en realitat no m'interessa.
He intentat plantejar preguntes de les quals no sé la resposta, i que poden aportar alguna cosa real. Entenent que la pregunta diu molt del qui pregunta, però això no em fa vergonya. Si no vulgués ensenyar el plumero, tampoc no escriuria en un blog.
Les teves preguntes, per tant, aniran al correu el Pau Riba i que ell decideixi.
Pregunta:
ResponEliminapreferiries haves nascut en una altra época (pot ser futur) i en un altre pais?
no és fàcil entrevistar i fer una entrevista àgil, amena i intel·ligent, però entrevistar Pau Riba deu ser molt difícil, molt. El que sincerament no sé, és si val la pena entrevistar-lo.
ResponEliminaLluís: no trobes que en Pau sembla cada vegada més en Nosferatu de Murnau? Salut. Borgo.
ResponEliminaAris: queda apuntada la pregunta, i gràcies per l'aportació.
ResponEliminaPuigcarbó: també anoto la teva aportació optimista.
ResponEliminaMiquel: no sé si vols que li faci la pregunta a en Riba, o m'ho preguntes a mi.
ResponEliminaSe m'acut...
ResponElimina-Què en penses de les versions que s'han fet de les teves cançons?
-Qui és la noia de porcellana?
Gemma/Sara: gràcies per les aportacions. En pocs minuts envio les preguntes a en Pau.
ResponEliminaSi no fos perquè és una pregunta tan estúpida que em fa cosa i tot, jo li demanaria pels fills. No per la seva salut, si es troben bé i tal, no. Com és que n'ha tingut tants. Un pilot. Clar que, ben mirat, potser això ho hauría de demanar a les mares, i no a ell. Hòstia, doncs no tinc cap pregunta per a en Pau. Dispenseu.
ResponEliminaDiu sempre en Pau que no va educar els fills. Que el van educar a ell. Jo li poso els noms i ell que digui de cada un i acada un el que mai els ha dit i pensa d'ells. No he sentit a cap entrevita que parlés bé o reconegués els bons fills que són, parlo sobreot dels dos grans.
ResponEliminaPau que t'ha quedat per dir alguna vegada a :
en Pauet
en Caím
l'Angel
en Pròsper
en Llull
No descartis la pregunta. No et neguis a tu mateix la resposta
ESTIMAT PAU RIBA:
ResponEliminaQuin es el darrer consell que has donat a cada un dels teus descendents. La darrera confessio que t'han fet ells. de pare a fill De fill a pare.
Tot nois! T haguere agradat tenir una noia???? O consideres filla teva la Aïna
Matilde: la teva pregunta queda incorporada. A veure què diu.
ResponEliminaInés: traslladarem la pregunta tal com la fas.
ResponEliminaImma: idem, envio la teva pregunta.
ResponEliminaets un crac Lluis A partir de ara mateix ja segueixo sempre el teu blog i no perque parlis de Riba si no perque veig que ets atent amb els que opinem i m'agarada
ResponEliminaInés: ara he entrat per recollir les preguntes i enviar-les a en Riba, ja veurem com va. Si segueixes entrant per aquí doncs no res, espero que ho passis bé. Això no deixa de ser una forma d'entreteniment com una altra.
ResponEliminatinc les meves dubtes fundades que en Pau no contesta
ResponEliminaErnest: no pateixis. L'entrevista s'ha fet pel correu electrònic, i dilluns apareixerà. En Pau ja ha contestat i ara mateix s'està muntant perquè dilluns es pugui llegir en una nova entrada. Paciència, que són dos dies.
ResponEliminaDoncs perdó. M`he ben posat de peus a la galleda. Vaig veure que aconsellavau 365d365e i esta mot bé.Ara veien aixo de lèntrevista conjunta si ens ho permets podriem fer ho Jo màounto a ser un de vosaltres.Proposo Raimon
ResponEliminaHa descartat la pregunta com jo deia. Ho sabía. He escoltat en entrevistes parla d'ell als fills i sempre be i sempre en un to bo pero ell dels fills? Ha valorat mai la seva tasca?
ResponElimina