Joan Perucho i Online

Il·lustració de Miquel Zueras

El dia 30 de novembre de 2010 vaig celebrar el meu quaranta-sisè aniversari entre Bellver de Cerdanya i Vic. No és una forma massa usual de celebrar l'efemèride personal, però no és la més rara que conec -ni de bon tros. De fet, van ser més les circumstàncies que cap desig d'excentricitat allò que em va dur per una carretera plena de gel i boira.

A Bellver m'hi havia dut la feina, i a Vic una cosa semblant al plaer: allà i aquell dia vam parlar de Joan Perucho, que és un dels escriptors que més i millor m'han acompanyat durant els anys. Els lectors del Club de Lectura de la biblioteca Joan Triadú havien llegit (i ben llegit, caram) Les històries naturals. De manera que vam estar garlant del llibre, i la meva contribució no va passar de quatre minuts mal comptats, allò que en diuen introducció i que algú ha de fer -però no té perquè ser el més llest ni el més expert. Basta amb tenir una mescla de virtuts i defectes que van de la barra a la bona fe.

Al darrera (abans del 30 de novembre)  hi havia uns quaranta dies de presència de Joan Perucho en aquest blog. Cinc setmanes mal comptades de divagar sobre Perucho, d'imitar-lo i de citar-lo, de manipular-lo amb la impunitat amb què els morts es deixen manipular. Amb el degut respecte i la deguda irreverència: no crec que a Perucho el molestés veure les meves boutades, si ho hagués pogut fer.

Avui fa setanta-cinc dies d'aquella data (novament són dies mal comptats). Entretant han passat moltes coses: des de governs que canvien -per a mal- a governs que cauen -sempre per a bé. Morts, mudances, propòsits nous d'any nou, viatges amunt i avall, tiberis i frugalitats, abstinències i eufòries. He canviat de lloc de feina, he passat per l'atur, he enterrat la mare. Gairebé m'he emborratxat però no. Hi ha hagut retrobades i destrobades. He passat una grip de panxa, he visitat un malalt a l'hospital. He provat de recomençar la meva novel·la i m'he retrobat amb un escull insalvable. He rellegit A les muntanyes de la follia del Lovecraft i he xalat amb Nosotros los ahogados (bé, encara hi xalo gràcies a la blogaire del Comtat).

Em vaig fer el propòsit de tornar a Joan Perucho algun dia, no molt tard. Vet-ho aquí. Em preocupava (preocupar no és ben bé el verb, però queda bé) saber què hi ha avui de Perucho, i la seva presència a la xarxa és un indicador. Què passa quan cliques joan perucho al google?

La resposta és força merdosa, perquè caiem en un loop i ens remet als articles i apunts que vam penjar des d'aquest blog. Tot i això, celebrem que Perucho ha estat reeditat en les dues obres que més m'estimo, a can 62 i amb nou pròleg d'en Julià Guillamon -home que també havia estat objecte de manipulacions durant aquell mes de novembre.

He trobat que el blog El desván del Abuelito (altament recomanable i enllaçable) li ha dedicat un apunt majestuós: Perucho Ye-yé, que parteix de La sonrisa de Eros. A través del qual he conegut un il·lustrador generós, en Miquel Zueras, que m'ha enviat la il·lustració que encapçala l'apunt que ara llegeixes. El qual té un blog que també és altament ídem.

Aquest no serà (no hauria de ser) el meu darrer apunt sobre Perucho. No ho dic com una condemna sinó com una petició als lectors: sé (però no puc demostrar-ho) que Perucho té més vida i més vigència de la que jo li imagino. De manera que aquí o al correu em podeu fer arribar els suggeriments, idees i enllaços que calguin. Perquè aviat puguem tornar-hi.

Entretant, que la vida segueixi donant-nos tot allò que ens mereixem. Prometo tardar menys de setanta-cinc dies en retornar a Perucho, sempre que al capdavall dels quals jo segueixi amb vida -si no és demanar massa.
 ____________________________________
Aquest apunt està dedicat a les persones que van contribuir de diverses formes en aquells posts del novembre, fent suggeriments i aportacions: la inevitable Matilde Urbach, en Jordi Girbén, la Maite Mas. Involuntàriament també hi van col·laborar Julià Guillamon, Blai Bonet, HP Lovecraft, Arthur Machen. I avui Miquel Zueras i el Abuelito. 


Naturalment, també està dedicat a l'Allau de The Daily Avalanche, que deu dur vora el centenar d'articles dedicats a Dickens. L'Allau se'n va anar a Vic a l'Octubre, i ha posat el llistó tan alt que no cal esforçar-se en atrapar-lo. Tinc poc esperit competitiu.

Segona nota: l'il·lustrador Miquel Zueras acaba de publicar la portada de la reedició de Lovecraft a Laertes. No em cal dir que sortiré a comprar-la de seguida, sobretot per aquest Cthulhu eixerit. The Dunwich Horror és una primícia, gentilesa del mateix dibuixant.