30 de des. 2010

Viatge a Ngú, 3

A la fonda de Toloriu m'expliquen que poc després de la desaparició dels habitants de Ngú, s'hi va hostatjar una parella d'artistes francesos. M'ho explica la mestressa, la senyora Maria Grau, que ho recorda tot vagament perquè pateix d'una cruel arterioesclerosi que li esborra la vida viscuda.
-Però tan li fa -diu ella- aquest ditxós cap meu em canvia els records per coses bones...
Diu que ara ja no sap si els artistes van venir abans o després que els habitants de Ngú es fonguessin a l'aire. Era per aquells dies, això sí.

3. La versió de Maria Grau

-Aquells dos homes es comportaven de forma estranya, i passaven moltes hores tancats, però per separat vull dir, cadascun a la seva cambra. Si sortien potser ja era cap al tard, i en tot el dia no els havies vistos. I tornaven entrada la nit, sigilosos. Fa bo de tenir clients tan discrets, no? Però un dia les coses es van torçar. De matinada va haver-hi crits i corredisses, i l'endemà al matí van marxar donant cops de porta i renegant. Renegant en francès, per fortuna.

Els havia robat una maleta, deien, era intolerable que en una fonda els robéssin la maleta. Però mai no van parlar de trucar la policia. Quan ja eren fora, en Melcior -el mosso que teníem llavors- em va mostrar unes fotografies que havia pres la nit dels fets. Havia sentit remor de passes i veus, i va sortir a l'escala. Vet aquí.

Algú s'endu una maleta, com podeu veure. Tot i que al final, la maleta queda abandonada en un replanet. Diu en Melcior que la va obrir.

 
Dintre la maleta -en Melcior diu que- tan sols hi havia un dibuix. També diu que Bilal i Moebius són dos dibuixants de tebeos, francesos. En sé pas jo, de tebeos. Però aquest dibuix el trobo molt maco. Per això l'he guatdat.



Nota: Just abans del cap d'any, el blogaire no té més material que aquest per a desitjar un 2011 millor que el 2010 als lectors i lectrius, confiat que els anys senars són millors que els parells. També té motius per a creure que podria ser pitjor. De fet, el blogaire entra al nou any bo i sumat a les llistes dels aturats.
Properament apareixerà el capítol darrer de la sèrie sobre el misteriós poble de Ngú, on es desfan tots els enigmes i misteris, i on es revelen grans secrets.
Salut!

12 comentaris:

  1. Doncs bona entrada d'any pel blocaire reticent i que l'atur del 2011 sigui breu!

    ResponElimina
  2. Doncs gràcies, en vida teva. I la veritat: quan hom es troba a l'atur no sap mai si desitja que sigui per poc o per molt temps. Deu ser cosa del caràcter mediterrani.

    ResponElimina
  3. Gràcies pels bons desitjos i que el 2011 ens regali moltes històries.

    ResponElimina
  4. L'aturada professional, rai, serà curteta, segur... però no aturis les paraules! Que tinguis un 2011 de pel·lícula!

    ResponElimina
  5. Marta: que el 2011 ens regalarà històries no ho dubtis, potser és una de les poques coses segures que tenim.

    ResponElimina
  6. Lila: segurament serà curta l'aturada, però igualment em posa negre que ens tractin així. Gràcies i... igualment!

    ResponElimina
  7. Que tinguis un bon any, segueixis penjant relats i que l'aturada et sigui ben curteta.
    Salut, Lluís!.

    ResponElimina
  8. Alberich: només sé que seguiré penjant relats (suposo). Gràcies i bon any, igualment.

    ResponElimina
  9. Puigmalet: doncs ídem per a tu, que també ets blocaire!

    ResponElimina
  10. Bilal i Moebius? A la Cerdanya? Fent Metal Hurlant, segurament! Oui!
    No et preocupis, aviat tindràs feina (cobrar no ho sé) el misteriós poble de Ngu fara que et truquin del Tercer Milenio i daltres!

    ResponElimina
  11. Aris: fa cosa d'any i mig vaig tenir un contacte breu amb aquesta gent del cuarto milenio, per un assumpte espiritista. Si tot va bé, el poble de Ngú apareixerà aviat documentat i fotografiat, i amb fantasma inclòs. Tot depèn de com em manegi jo de temps i d'editor de video.

    ResponElimina