Kit de muntatge "Joan Perucho" per a petits i grans

Aquest apunt està dedicat a Matilde Urbach, bibliotecària amiga de J.L. Borges  

L'artefacte literari de Joan Perucho no és la fantasia sense referències de Tolkien o de Huysmans (tot i que en podríem trobar rastres). Tampoc no és el realisme edulcorat, ni l'historicisme facilet i trampós de la narrativa dels nostres bestsellers d'avui.

Es tracta d'un joc delicat de suplantacions i ocultacions, de referències enganyoses i miralls. Un laberint que no és tampoc el filosòfic de Borges. Cal partir de la idea de l'humor, d'una mirada irònica, quasi hilarant, sobre la realitat dels documents, de la bibliofília i de les veritats dels historiadors. Cal tenir present que ens riurem del mort i del qui el vetlla, i que els tòtems de la tribu no quedaran dempeus. Caldria pensar també que...

(...)

Escriure sobre l'estil i la tècnica d'en Joan em posa neguitós. M'aturo: perquè hauria de voler suplantar el crític? Si només sóc un mestre de primària: perquè em fico en aquest mullader?

Miro per la finestra, observo com la neu del cap de setmana s'ha fos al cim del Puigpedrós i minva a la Canal del Cristall, al Cadí. D'una revolada surto de casa, prenc el cotxe i m'atanso al capdamunt de la vall de Meranges. Tasto un residu de neu, apenes una clapa aquí, una allà. De tornada se'm fa fosc i endevino ombres per les vores i els marges. Per a tranquil·litzar-me em dic que és el bestiar, que encara ronda.

Penso en una altra manera d'explicar-ho. Només caldria prendre un parell de figures reals de la nostra història. Posats a triar, no ens quedem curts: a l'atzar dic: Rafael de Casanova i Francesc Darder, el taxidermista barceloní que va anar-se'n a Banyoles per dissecar africans, ja fossin felins com humans.

Imaginem ara que Darder fos profundament catalanista, i que decidís conservar el cos de Casanova per a promoure pelegrinatges patriòtics. No caldria sinó citar el diari de Darder -un diari fictici o fals, depèn de com es digui-, recuperat per una neboda imaginària (però documentada al registre civil de Girona): Marcela Gutiérrez i Darder, de Sant Gregori i monja carmelita. Per a donar-li verossimilitud, li posarem dues dates que seran mort i naixement: 1899 - 1943. Una fotografia borrosa i anònima sempre ens hi podrà ajudar.

Provem-ho? Al diari Vida i anècdotes d'un zoòleg, Darder afirma (poseu-li una nova xifra: pàgina 74):

El poeta Ventura Gassol em fa arribar una missiva a través d'un amic comú, on m'explica que uns operaris han descobert accidentalment el magnífic estat de conservació del cadàver del nostre heroi nacional en Rafel de Caçanova (sic).  Gassol tem que el miracle pugui revertir per causa de l'exhumació atabalada dels obrers, sembla que estan afiliats a la FAI, i em demana si amb els meus coneixements podríem conservar-lo tan bell com ara és. Insinúa que el nostre president [Macià] voldria erigir-li un túmul funerari, i que li plauria poder exhibir la incorruptaibilitat del capità de Catalunya. Neguitós i apressat li responc que sí [...]. Sento que el meu prestigi internacional està en joc, sé que em miren des de París amb malfiança [...].

Per a donar més consistència a l'assumpte, hi incloem un gravat difús (manllevat amb permís o sense d'algun conegut que podria ser un col·lega blogaire -i així no es queixarà), que es correspondrà vagament a un projecte de monument funerari, encarregat a l'arrquitecte Domènech i Montaner.

Ara tan sols ens cal afegir l'element fantàstic que fa rutllar el conte: el conflicte és l'aparició del misteri i la intriga. No cal patir, perquè en aquest moment el relat és ja tan indubtablement verossímil que tot s'hi val.  Només cal mantenir aquell distanciament irònic.

Coneixent com és en Joan, podem imaginar que Rafael de Casanova és objecte d'un procés de reconstrucció tan assenyat i meticulós que fins i tot recupera una certa vida, ni que sigui relativa. Mig viu i amb el do recuperat de la parla, li podem fer explicar un fet sorprenent. Com podria ser que el general Moragues fou, en realitat, el famós vampir de Llers, el comte Struch.

Per acabar, només cal signar el text amb les inicials J.P. i posar-li a continuació una data qualsevol però anterior a la defunció de Perucho (els números tenen una presència tan indubtable...!).

__________
Si hom encara té dubtes o necessita aclariments, es pot adreçar al crític i erudit Julià Guillamon, el veritable especialista en l'obra peruchiana.