Fou especialment conegut per algunes peces del còmic, Zora y los hibernautas o Drácula, i per una llarga col·lecció d'il·lustracions que apropaven el fantàstic i l'èròtic. Fernández ha estat un dibuixant de tarannà clàssic: traç de grafit extens i segur, ràpid i efectiu.
Me'l deuria topar per primer cop als catorze o quinze anys, quan devorava Creepys i 1984s. Hi col·laborava molt sovint i li afegia un accent elegant a cada exemplar.
Anys més tard -vora els vint-i-cinc- vaig fer dues incursions al món de la literatura juvenil, i els dos textos que em va publicar Ala Delta duien les seves il·lustracions. Per a mi fou un instant emocionant: el dibuixant que havia admirat de jovenet, ara il·lustrava els meus treballs.
Avui és poc probable que Ala Delta em publiqui cap més novel·la juvenil: fa temps que aquestes idees em van marxar. I és impossible que ho il·lustri en Fernando.
Quina sort comptar amb un il·lustrador així!
ResponEliminaTot i que no és de la meva generació - la meva és la del"Capitán Trueno"- havia vist algun treball del Fernando Fernández. Sap greu que desaparegui algú així i entenc que et sapiga més greu a tu si hi vas col·laborar.
ResponEliminaSalut.
Ostres, que forta aquesta casualitat que qui t'il·lustri sigui per a tu un il·lustre!
ResponEliminaMalgrat tot, encara et poden il·lustrar altres il·lustres!
m'en recordo dels seus dibuixos, jo era fan de 1984, ara, és molt fort que un dibuixant que admires il·lustri un text teu.
ResponEliminaEntre el meu germà i jo vam aplegar un bon munt de Creepys i 1984... Aquells còmics formen part de la nostra adolescència. Sön un tresor.
ResponEliminaCom diu en Galderich, potser tens la sort que un altre il·lustre t'il·lustri. Salut!
Salvador: sí, sí, jo ho vaig viure com si m'hagués tocat la loteria...
ResponEliminaAlberich: el cas és que li vaig perdre la pista, i desconec si va seguir treballant gaire. EL pas del còmic a la il·lustració de molts professionals del còmic va ser la solució a la crisi que va patir el mitjà durant els noranta. Avui per sort torna a funcionar. Això donaria per escriure força.
Galderich: no ho sé pas... de tota manera, tinc un text que m'agradaria acompanyar d'il·lustracions algun dia. Ja ho veurem.
Puigcarbó: el 1984 va ser com una escola, per mi.
Lila: doncs ídem: jo crec que en molts sentits em vaig formar a còpia de Creepys i 1984. A través d'ells vaig descobrir la literatura fantàstica, això segur. I després ja no l'he poguda deixar. Per un d'aquells rampells que t'agafen (i per problemes d'espai, és clar) em vaig vendre les col·leccions senceres. Després n'he comprat algun a l'atzar, al Mercat de St. Antoni, per tenir-ne un record.
Lluis, lo más próximo al comic con lo que he andado fue El Papus, con el que disfrutaba un montón. por cierto, que me parece apreciar que uno de tus libros se llamó "Els dimonis de Barcelona"; sigues en la línea, pero has avanzado, ahora tienes mil.
ResponEliminaPepe: en efecto, en "Els dimonis de Barcelona" sólo hablé de tres demonios. Hasta que llegue a mil igual me cuesta un poco, o igual se me han llvado antes.
ResponElimina