El forat més perillós

Vora el Santuari del Montgrony hi ha el Forat de Sant Ou. Un avenc vertical, magnífic i espantós, que s'obre com un parany enmig d'un pendent suau, on no te l'esperes. Del Santuari al Forat potser hi ha apenes deu minuts de trescar, caminet amunt. La simbologia de la cova podria apropar-se a la de les portes de l'infern, però també té un significat evidentment sexual (és una vagina) i alhora és un amagatll i el cau de la bèstia.

Cal esmentar altre cop Juan-Eduardo Cirlot, qui ens recorda que la cova és també una imatge del centre del món. Exceptuant Plató -que usa la caverna en sentit al·legòric i no com a metàfora.

Els mites, les imatges i les metàfores es van reproduint a sí mateixes al llarg del temps, i mostren la vitalitat sorprenent de les espècies hermafrodites: la llegenda es reprodueix a i amb sí mateixa, de vegades sense necessitat de contaminar-se d'altres elements: tan sols adaptant-se al pas dels segles en té prou per a no perdre vigència. Una de les funcions de les arts és sens dubte col·laborar en aquesta adaptació a la contemporaneïtat. A partir de relats o d'iconografies que revisen les antigues.

La cova és el lloc on viu la fera, el monstre. De Polifem al drac de sant Jordi: la cova com a llar dels éssers ocults, estranys. També és l'amagatall: el lloc on es guarden tresors i armes. Els faraons egipcis es feien construir la tomba al final d'una llarga i complicada cova laberíntica, tot i que deguda a l'arquitectura humana i no a la natural. Antíoc, el rei dels hitites, es va amagar tan bé que encara li busquen l'amagatall. El sepulcre de Crist es representa com una cova segellada.

El Comte Arnau disposava d'una cova secreta que conduïa des del castell de Matamala fins al convent de Sant Joan de les Abadesses, i accedia així als secrets de l'erotisme conventual. Podria ser que el Forat de Sant Ou fos un dels accessos al passadis secret del comte malvat.

Les entitats monstruoses de Lovecraft dormen un son lleuger dins d'enormes forats, de vegades naturals i de vegades edificats (pous, criptes). En les visions en còmic que Richard Corben va fer de Lovecraft, dibuixa la vagina dentada que viu dins la cova (una redundància?), que mossega i engoleix la carn dels desprevinguts, i que reclama sacrificis humans.

Tant si la cova roman amagada i secreta com si és exposada i oberta, hom hi acaba entrant per la força d'atracció que desprèn. Aquest és el resum d'una enorme llista de relats que viatgen des de l'antiguitat fins als nostres dies. Pandora al Congo deu ser l'exemple més proper en el temps i la geografia.

Juli Verne explica el camí secret que du al centre del món a través d'una cova volcànica: recupera el relat mitològic de Neptú. Quantes versions del viatge d'Orfeu podríem anomenar?

A Man in the Dark (Un home en la foscor), Paul Auster fa aparèixer un personatges des del no res dins d'un forat. No sap on és, com hi ha arribat. El forat és en aquest cas l'al·legoria de l'úter: de sobte sortim d'una cova fosca i no sabem ni tan sols quin és el nostre nom.

Fins i tot un film tan comercial com X Files és el relat sobre l'heroi que entra a la cova, rescata l'heroïna, mata la bèstia i aconsegueix sortir-ne, sense mirar mai enrere.

El vampir acaba trobant la mort definitiva al fons de la cova on dorm, rodejat també d'imatges sexuals recurrents: penetrat per una estaca. La cova obté així el seu símbol oposat, i aquesta estaca dins la cova uneix la vida i la mort.

També és Cirlot qui anomena el joc dialèctic de la cova: com a símbol femení, la cova cerca
un equilibri masculí. L'heroi-fal·lus hi entra i -si pot- en surt. En aquesta acció tots dos símbols en resulten transformats: l'heroi ja no és el mateix d'abans i alhora la cova ha quedat exorcisada, o bé convertida en santuari. El cristianisme -que és la nostra més poderosa font d'imatgeria sexual- aconsegueix neutralitzar els perills de la feminitat tot convertint l'úter de les temptacions en el temple sagrat de la fecundació. Un cop convertida en mare, la dona ha deixat de ser perillosa.

La cova és la cripta per a una sepultura o un amagatall d'armes. I de vegades les dues coses. Fins i tot en un joc virtual com Final Fantasy, les armes estan amagades en coves que cal localitzar. És la cova dels lladres i d'Alí-Babà: amaga tresors i perills.

La capacitat de l'imaginari per a renovar-se (o senzillament actualitzar-se) ha pogut crear coves secretes en contextos moderns. L'arca de l'Aliança de l'Indiana Jones reposa oculta en un magatzem que té les característiques d'una cova. Els aficionats a la ufologia tenen el magatzem de l'Àrea 51 a la punta de la llengua: allà dins hi ha, amagat per sempre, el cadàver de l'extraterrestre que va caure a Roswell.

No es pot tancar aquest apunt sense esmentar Marcel Duchamp. A través del joc de mirar per un forat (que no deixa de ser una cova en miniatura), Duchamp es riu un cop més de la història de l'art, i sobretot d'aquells qui pretenen trobar significats i símbols. A través d'aquesta peça diu justament que no hi ha cap significat, tret d'un cert voyeurisme.