La tarda caurà llargament. Ara és migdia. Apenes si els peixos gosen nedar.
La quietud, el vent. En contrapartida, l'estany imita els miralls.
Somnio que somnio que estic assegut al pedrís, amb els peus dins l'aigua.
Tot és un somni. Tu i jo hi som, i no obstant és un somni.
Tot menys les presències. Només jo no hi era, era un somni.
Les algues semblen fosforescents. Hi ha alguna cosa
màgica i molt estranya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada