No ha estat la crisi de les finances, el crack dels bancs i caixes: el blogaire no té vacances perquè la vida té cicles i de vegades la idea de les vacances no hi és contemplada. Què seria un mes, més o menys de vacances, en la ment de Déu? Què és l'eternitat? Jorge Luis Borges va fer mai vacances? En van fer Cervantes, Shakespeare, Beethoven, Debussy o Monet? Luis Buñuel feia vacances mentre vivia exiliat a Mèxic?
Es va aturar el Big Bang en esdevenir-se el primer mes d'agost de l'univers?
Les coses de la vida, que no són ni laborals ni turístiques, em deixen emmanillat de mans i peus. Ni oci ni negoci. Tan sols m'he permès comprar un para-sol clàssic, de franges blau i blanques: trobar-lo ha costat déu i ajut, evitant florejats i estampats absurds, molt lletjos, i teles bastaixes. Aquest fa molt bonic, clavat a la sorra d'una platja vora l'Ametlla de Mar. (D'on, no obstant, un cop de vent el va aterrar). Cal escoltar el so del vent quan li agita les pestanyes:
Genial, again!
ResponEliminaA mi em comença a passar com a la mare (a.c.s.), que veig tots els colors canviats. El parasol no és blanc i negre?
ResponEliminaEm sembla bé que no tinguis vacances, en tota religió cal que una vestal (o similar) mantingui encesa la flama fins que tornem de Can Cun.
Com en totes les religions, si jo dic que el para-sol és lanc i blau, vol dir és blanc i blau. Jo el veig blanc i negre, però això és anecdòtic.
ResponEliminaAmén!
ResponEliminaRes de vacances!!!
ResponEliminaLLuís, deia un amic meu que tenia molt caler que les vacances eren cosa dels pobres.
ResponEliminaBromes a banda, el menda lerenda tampoc fa vacances, ja en fa tot l'any com a jubilat que encara cobra amb la pensió congelada per l'any vinent. Però el bloc no es tanca, estarà de Guardia.