500 kilòmetres rere el vampir de l'estiu

L'estiu és temps de pensar: vet aquí una activitat que es pot fer quiet i al sofà, davant del ventilador. Sense emprar l'aparell muscular, el cos tendeix fins i tot a rebaixar la temperatura i hom acaba per sentir una mena de frescor -com a mínim no sues-. La pega és que aquesta activitat, si es perllonga, acaba per desbocar-se i hom comença a imaginar coses estranyes, projectes impossibles i absurds.

Sospito que quan m'ajec al sofà i em poso música, i clavo els ulls al sostre, tan sols acabo per projectar possibles fracassos futurs. Empreses i aventures condemnades al desastre. Tot nu i horitzontal, em converteixo en una mena de Quixot mental, un pobre diable posseït per bubotes de la literatura i del cinema que somnia obres impossibles.

La darrera ha estat confeccionar la Guia del Vampir, que es podria subtitular Cinc-cents kilòmetres rere el vampir català. Se'm va acudir que podria telefonar el Conseller Huguet per demanar-li una subvenció del seu Departament de Turisme, lliurat en cos i ànima a trobar rutes temàtiques (oli, vi, bandolers, bruixes, especuladors, etc). Al cap de poc, però, una ombra obscura em va passar per davant dels ulls: amb la crisi, les subvencions se'n deuen haver anat en orris. M'ho hauré de finançar jo tot sol. Perdre els meus diners, però, sembla més noble i molt més quixotesc. Alea iacta est.

Amb Les històries naturals del meu admirat Joan Perucho a la mà, i amb el Google Maps a la pantalleta, assajo un acostament. Anoto una primera llista de llocs per on transcorre la ruta del Vampir:

Comencem a la Barcelona. La primera localització de la novel·la és a la bonica, gòtica i menuda placeta de Sant Just.

Jo diria que a continuació podríem emprendre la carretera del sud, i anar fins al poblet de Pratdip. Llegendari o no, el dip és el precursor del vampir. Segons els intel·lectuals, el dip era un gos salvatge que assolava les bèsties dels ramats. Per anar del dip al vampir tan sols va caldre el relat oral i popular, la llegenda.

A continuació, i seguint en part la lògica dels plànols i en part la de la novel·la, ens arribem a Morella. Castell encimbellat i misteriós, vila plena d'història i de referències.

Seguirem cap a Gandesa, resseguint la Catalunya nova del secà i dels paisatges aspres i eixuts que tant m'agraden. Gandesa també vessa d'història i fins d'arquitectura, i a més a més hi fan vi en abundància.

No hi ha com acabar la ruta a la població bellíssima de Riba-roja d'Ebre. Bonica perquè totes les poblacions a la ribera dels grans rius són màgiques i profundes, i conviden a la meditació però també al somni i fins i tot a la navegació o al simple bany. Ara recordo que Marc Recha va filmar per aquí la magnífica Dies d'agost. Podria proposar-li al Recha que filmem la ruta?

Segons el cervell del Google Maps, hem fet 421 km. Diu que si ho fas d'un tirada i en cotxe són 5 hores i 42 minuts. Calcul·lo: suma-li la parada per esmorzar, el dinar i la posterior migdiada a l'ombra d'algun gran arbre (no oblidem que en la major part del trajecte trobarem cooperatives vinícoles). Fet i fet, ben segur que s'ha fet fosc i que s'apropa l'hora del vampir. Val més que aquest moment t'agafi arrecerat.

M'imagino que em quedo a dormir en un fonda discreta i tranquil·la de Riba-roja.

Després començo a pensar que caldria resseguir realment la ruta: no en tinc prou amb la virtualitat ultra-ràpida del Google. Em caldria alçar-me, vestir-me, agafar el cotxe i la càmera. No sé si estaria bé anar-hi amb algú que anés fent de model, disfressat de vampir o de vampiressa, i anar-lo retratant en cada lloc.

Hi hauria una versió grollera i simple, encara que més comercial: situar una noia nua davant de cada estampa. La descarto de seguida, perquè encara que la publicació em pugués dur beneficis, sé segur que l'esperit de Joan Perucho em perseguiria, furiós i venjatiu, fins a les portes de l'infern.

I si ho fes a peu? Doncs ara que ho penso em sembla molt interessant, un punt new age i una digna alternativa a tota aquesta gent que se'n van trescant pels camins fins a Santiago de Compostela pensant que visitaran la tomba d'un apòstol, quan en realitat hi ha la tomba del primer heretge documentat en terra hispànica. M'agrada més seguir el rastre invisible d'un vampir il·lustrat.