Enmig dels pins i a tocar de la
jonquera que emmuralla la riera de Fontaubella hi ha les tres tombes,
senzilles i cobertes per la pinassa. Dels tres, tan sols en John
Cookson va morir aquí, el vuit de novembre del 1938 als
vint-i-tres anys. Clarence Kaillin(1) i Fernando Jaffa també
foren soldats de la XV Brigada amb base a Marçà, però
van salvar la vida i foren repatriats. Van fer vida i família,
l'un als Estats Units i l'altre a l'Argentina. Al final de la vida
van demanar ser enterrats al costat d'en John i ara el custodien:
Clarence a l'esquerra i Fernando a la dreta.
Pocs dies abans de ser retornat a
Wisconsin un cop el govern havia decidit prescindir de les Brigades
internacionals, el tinent Cookson va morir en un dels capítols
de la batalla de l'Ebre. Cookson s'havia guanyat una reputació
com a especialista en comunicacions i la seva funció era
estendre els cables telefònics entre les posicions de
l'exèrcit republicà, que era una de les tasques més
arriscades.
Per arribar a les tres tombes menudes
no et pots refiar de les indicacions que consten a la guia de Marçà,
perquè les de les pistes han estat esborrades i cal esmolar la intuïció. Les trobo a uns dos
quilòmetres del poble, sota la impressionant Mola de Colldejou coberta per un
núvol que li fa de barret.
Les tres tombes paral·leles i
discretes en la penombra dels pins expliquen moltes històries,
i si t'hi asseus una estona i pares l'orella pots sentir una història
d'amistat i de guerra, de fidelitats, de lluita pels ideals, de mort
i de memòria dolorossament insurrecta. I malauradament, també
he sentit un conte sobre la vergonya.
Cada passejada que em du als escenaris
i als records d'aquells homes i dones que van venir de tots els
racons del món perquè sabien que a Espanya hi havia una
guerra trascendental m'emociona i em commou. Cap d'ells no va venir a
Espanya a provar fortuna, i van anar a la guerra sabent que a les
guerres s'hi va a morir si cal.
John, Clarence i Fernando van cridar un
dia No pasarán en aquest paisatge i jo, agenollat sota
els pins que ombregen els seus llits, tan sols mormolo dèbilment
No oblidaré, prometo que no oblidaré...
*
Una hora més
tard arribo al lloc on Robert Capa va immortalitzar Milton Wolf, el
comandant del batalló nord-americà Abraham Lincoln.
Després torno avall, i em poso a buscar l'antic camp
d'entrenament que algun brigadista irònic va batejar amb el
nom de Chabola Valley. Al vespre trobo el Mas d'en Rafel, on
hi ha la fossa de 95 soldats republicans morts a les acaballes de la
batalla. Són els darrers soldats que defensaren allò
que encara no hem sabut guanyar.
___________________________
(1) John Cookson i
Clarence Kaillin eren nascuts a Madison (Wisconsin) i amics de la
infantesa. Foren dels primers nord-americans que es van embarcar des
de Nova York per allistar-se a les brigades internacionals. A la
correspondència de Cookson amb la seva família (que
Kaillin va recollir i editar), John manifesta una consciència
clara del significat de la guerra espanyola en el context d'una
Europa assetjada pel feixisme: sap que no ha anat a una guerra dels
espanyols si no a una guerra europea -i de la humanitat- que lliura
la primera batalla a Espanya. (De Cookson, que era matemàtic,
també hi ha documentada correspondència amb Albert
Einstein).
