Pau Vidal i la croada contra els impurs

Pau,

De vegades escrius com un aspirant a Torquemada de barri, però de vegades ets commovedor, ho reconec i per això t'ho agraeixo per escrit.

La teva lluita sens quarter contra les impureses em diverteix molt. Sóc un seguidor incondicional dels teus textos irats, il·luminats pel foc purificador. Solc compartir amb els meus amics i coneguts les teves atzagaiades, ens omple de joia aquest caràcter salvatge, redemptor i evangèlic. No sé pas què faríem sense tu, sense la incandescència del teu desig ardent d'una pàtria lingüísticament immaculada. A l'edat mitjana n'hi havia molts com tu i tu ens recordes que la llavor medieval perdura. Lloat siguis entre tots els apòstols, apòstol Pau!

Que bonic seria un univers de pureses virginals com les que pregones!

Seria preciós que tots diguéssim àdhuc, nogensmenys i adesiara en cadascuna de les nostre al·locucions: al carrer, a casa, a la taverna (millor que bar) i a la parròquia. Seria fascinant de debò que engeguéssim a dida el veí torracollons amb un bell i nostrat menja-te'm la cigala, oh, quin goig tan gran no seria això! Quin país tan feliç seríem si així ens tractéssim entre naltros! Tots ens aniria a cor què vols! En una Catunya que parlés tan bellament ja no hi hauria penes ni dolors, ni fam ni misèria.

També fórem més plens i rics i feliços si no miréssim altra cosa que Tv3, ni llegíssim cap altre poema que l'Oda a la Pàtria de n'Aribau, que és l'únic text que n'Aribau va escriure en bell llemosí. Crec que els estudiants de secundària t'estarien agraïts per sempre i es delirien, follament corpresos, per la lectura dels grans textos de la nostra literatura nacional. Shakespeare, Faulkner, Cervantes, García Márquez...? Vés, home vés: qui té ganes de llegir un nan indigent com Faulkner quan té al seu abast la prosa exquisida del gegant Porcel o del monstre Pedrolo? Qui gosaria escoltar Beethoven o King Crimson quan pot escoltar Pep Ventura o Marina Rosell -sense trair la pàtria consagrada a l'altar de Montserrat?

Després de tots aquests elogis, estimat Pau, t'he de dir que em dol una mica el teu menyspreu per això que tu anomenes els polígons, bell eufemisme per no anomenar els pobres. Sé que tu, als pobres, t'estimes més anomenar-los colons. I de vegades, quan vas molt encès, genocides culturals. Sé que tens un gran sentit de l'humor i li demano a nostre senyor que et perdoni per això. Al nacionalisme li fa falta una mica de conya, un xic d'emmirallar-se per poder riure's d'ell mateix. Ets un gran clown, perdó, un gran pallasso. T'auguro una bona entrada si t'exhibeixes al Circ Cric, entre un malabarista d'Olot i un xicot de Torelló que s'empassa sabres de color groc mentre recita uns versos d'en Guerau de Liost.

Pau: m'ai no t'estarem prou agraïts, els purs. Putos espanyols! Joder, quin pal que em fan tots aquests poligonerus que van del pal d'enrotllats i que només ens volen robar la pàtria! Quina sort que tenim, els bons, que tu siguis entre nosaltres i al capdavant de Cal Koiné, a qui Déu tingui en sa glòria.

Com de bella i llustrosa seria una Catunya on els escombriaires, els sensellar, les putes i els xoriços parléssim la llengua estricta de l'àvia Puigdengolas i Ferrussola, nascuda i morta al bell mig del Putxet! Quina gran pena que no sigui aixines o aixins.

Que la melanconia per un univers pur no ens faci covards. No et rendeixis, Pau, ho tenim a l'abast. Guanyarem. D'aquí a mil anys, els bons catalans continuarem proclamant (amb cap fred, cor calent i peus a terra): ningún pas enrere en la defensa del català pur! Mort als poligonerus colons! Ho tenim a tocar sí o sí!

Joder, quin lío, tiu.

Amb carinyo,

El Lluís, del polígon de Can Parellada.

____________

Nota: Aquest article és la resposta al que va publicar Vidal a Núvol: Els deu calcs més necis en català (de la gent del carrer). Noti's el retintín classista que amara el text.