Heu matat la llengua de la meva mare, però no ho podeu entendre. Ni ho podreu entendre. Potser ho entendreu quan sigui tard, com tot: hom comprèn quan ja és tard.
Heu matat la llengua catalana amb el vostre procés. Heu matat una llengua. La llengua de la meva mare ha mort a les vostres mans. L'heu feta antipàtica. I després d'antipàtica, inservible. Una llengua antipàtica ja no és una llengua útil. Una llengua antipàtica i inútil deixa de ser una llengua i esdevé una peça de museu, tan seca i tan eixuta com una mòmia peruana.
Heu trencat el consens. Heu liquidat la llengua de la mare. No es parlava als patis de les escoles i vau voler vigilar els patis de les escoles. Vau voler vigilar els carrers. Vau voler imposar una llengua que es feia inservible. Vau ser antipàtics, grollers, solemnes, estúpids. I així us vau carregar la llengua de la meva mare. No vau entendre res.
Vau ser rucs de tant patriotes que foreu. No hi ha res com els nacionalistes per anorrear el país que mai no fou. Quan ho teníeu tot a favor, us ho vau carregar tot. Ara teniu un erm, el vostre erm, l'erm que sempre vau voler ser: el desert us espera. La vostra identitat sempre fou l'erm, el camp buit, el no-res. Aquí el teniu. Aquí teniu el que vau voler ser. Vau voler desaparèixer i heu desaparegut. El món no us mira. Ni us trobarà a faltar.
Però continuarem sent els quatre-cents dels que parlava el nostre Millet en el Palau.
ResponEliminaAllí estarem els Pujol, els Forcadella, els Grifols, els Alavedra, els Prenafeta, els Hom, els de Gispert, els Raventósl, els Carner i Suñol, els Coscoll, els Cabana i Vancells, els Ribera i Rovira, els Oleguer, els Soldevila Godó, els Sagi i Vallmitjana i la família Vilaseca i Guasch, els Cendrós i Carbonell, sense oblidar a Martí i Mercadal, ni a Martí Rosell Ballester, ni als Ingla Torra, ni a los Mateu i Casaques, o els Constans Ros, o Renom Pulit, ni tampoc els Casablancas i Bertran, ni als Casanovas, ni als de Moragas i Gallissá, o els Millet Tusell, els Miquet Ballart, o els Navarro o els Pascual, ni als Arnau, ni els Messeguer Miranda i ni per descomptat als Monforte i Navalón...
Dona igual, sóm i serem els mateixos de sempre.
salut
Si un día te cae en las manos, no te pierdas "La Gran telaraña", crónica y diccionario de las familias que han tenido el poder en cataluña. Allí están todos. Y emparentados entre sí.
EliminaTu mensaje no se ha podido enviar porque incluye contenido que otras personas de Facebook han denunciado como ofensivo.
ResponEliminaEsto es lo que me pone Facebook cuando quiero compartir tu magnífico artículo. Hay que darse de baja en Facebook!😡😡
El blog está censurado en Facebook, efectivamente. Es decir: no puedo reproducir el enlace. Llevamos un par de meses así y no creo que lo reviertan.
EliminaMai no ho hauria dit tan bé com tu, però m'està passant el mateix que tu amb la llengua, amb la cultura... Son tòxics, amb el seu procés i el seu patriotisme, i al final han acabat emmerdant-ho tot. Em fa pena, em fa sentir trist i fins i tot ja em repugna tot allò que ens volen imposar, els costums i tradicions, la música, la literatura, la història, la llengua i és que tot ho han contaminat
ResponEliminaExacte. Jo he viscut un procés llarg i lent, però implacable. Crec que, per desgràcia, això ja no tindrà marxa enrere. Ara veig coses que abans no veia. Si alguna positiva haurà tingut el procés és que ens ha obert els ulls. Jo, ara, fins i tot les tradicions més ingènues les veig amb mals ulls. I em sap greu, però ja no vull saber res d'una llista de fenòmens culturals que abans em resultaven innocus. Llegeixo menys en català i no escolto música catalana. M'empobriré? Potser sí. O potser no: quan es tanca una porta, se n'obre una altra. I la que s'obre és molt gran. Qui hi perd, al final, som tots. I especialment els qui volien "fer país".
EliminaEs lo que sucede cuando se usan las lenguas y las culturas como arma contra algo o alguien.
ResponEliminaAl final, todos acabamos perdiendo, y nadie gana. En mi infancia, la cultura catalana me ganó por ser un símbolo de libertad y un elemento igualitario entre autóctonos y llegados de otros lugares.
Y ha sido paradójico que al final, sea una herramienta de discriminación e intolerancia.
El daño está hecho, y tardaremos años en cicatrizar las heridas.
Supongo que este giro en la percepción que cuentas lo hemos visto muchos. Y posiblemente seremos más, e irá a más. Creo que eso es imparable. Le han causado un daño enorme a su país y a su cultura. Esa cultura, que era la mía, ahora la siento ajena.
EliminaHace tiempo que me dí de baja para hablarlo correctamente, tuve un amigo (EPD) que no pudo entrar en el doblaje para TV3 por no tener un acento mas catalán, mas como de provincia... tardamos en comprenderlo, pero al final se nos cayó el velo de los ojos, no todos los catalanes valen, había que ser como te diría yo ...de 8 apellidos... y pasé de ellos.
ResponEliminaHoy cuando veo advertencias en catalán e ingles pero con ausencia del castellano pienso que eso no va conmigo y giro la cabeza...(ejemplo: El Institut de Estudis catalans en la casa de convalescencia ) pero hay un montón, solo hay que buscar...
Aprofito para desearte Felices Fiestas...
También he tomado algunas medidas prácticas sobre el uso de las dos lenguas. Quizás lo contaré algún día de esos.
EliminaPues eso: igualmente. Felices fiestas!
Hola. M'he permès publicar el teu text al meu Facebook. No he pogut posar como autoria el nom del Blog, perquè et tenen fitxat, com ja saps, però sí que he signat amb el teu nom. Espero que no et sembli malament i, evidentment, faré el que tu em demanis, en cas contrari.
ResponEliminaEm sembla estupendo. Malgrat la censura, els textos són públics. Gràcies.
Elimina