La Comuna de Gràcia

La policia autonòmica davant la porta del "Banc Expropiat". Imatge extreta de La Directa.

En temps de l'emperador Napoleó III, l'estat francès va contractar un urbanista mític i sinistre: el funcionari Georges Eugène Haussman. Haussmann va dissenyar una ciutat amb avingudes àmplies, amb la intenció que les tropes puguessin desplaçar-se de pressa i eficaçment per tal de resoldre els conflictes i les revoltes urbanes. Actualment, una de les seves obres du el seu nom: és el Boulevard Haussmann, avinguda pacífica i botiguera.

No fa massa, en Salvador Sostres reclamava a les autoritats de l'ordre que entressin al barri de Gràcia de Barcelona amb tanquetes (i mangueres d'aigua a pressió amb sabó per rentar les rastes dels okupes del barri). En Sostres no sorprèn ningú en els seus deliris exterminadors, però ens permet comprendre què pensa un sector de la societat, que si bé per fortuna és residual, també conserva un gran poder i molta influència, tal com es pot veure avui en els mitjans que expliquen els conflictes socials i policials al barri de Gràcia.

Molts recordem una desfilada esperpèntica del Mossos d'Esquadra de l'any 2013, amb l'uniforme de Darth Vader al complet i màscares anti-gas incloses. Uns 300 policies van desplaçar-se a Gràcia per vigilar una manifestació d'unes 50 persones. Una de les demostracions de força brutal que, des de temps immemorials, fascinen el poder. Sigui "democràtic" o no.

Em sento incapaç d'analitzar amb seny els esdeveniments dels darrers dies, d'ençà de l'operació inicial de la policia autonòmica per desallotjar el "Banc expropiat". És difícil posar seny i distància, perquè la sola expressió "banc expropiat" em fa sentir tan feliç que perdo la distància de la raó. Després d'anys de llegir, de patir, de veure com els bancs expropien els ciutadans, què vols que et digui: no em sento capaç de situar-me al costat de la justícia legal.

És l'hora de la justícia poètica?

A hores d'ara, només sóc capaç de fer-me una llista d'elements que cal tenir en compte:

• L'origen del conflicte ens remet als fets de Can Vies, que van assenyalar l'inici del declivi del pitjor alcalde de Barcelona. Xavier Trias (per ignorància i per prepotència -dues virtuts que solen acompanyar-se com la sarna i la picor) va desplegar la força brutal contra un centre social ocupat. Trias va voler evitar un segon cas Can Vies. La contundència convergent li podia sortir molt cara a les urnes. Va comprar la pau i va decidir pagar el lloguer del Banc Expropiat. S'apropaven les eleccions i tocava comprar afectes.
• La mala política de Trias té un segon capítol. L'equip de govern municipal fa un tracte secret amb un empresari especulador i obscur, el propietari del local ocupat. Durant un temps, tothom calla: el propietari perquè percep mensualment l'import reinflat d'un lloguer abusiu: uns 5.000 euros. Però els okupes també callen, i això demana una pregunta: els okupes callen i no pregunten perquè no els desallotgen? Tenen coneixement de la jugada secreta de Trias?
• L'alcalde Ada Colau descobreix l'esperpent del seu predecessor al càrrec i decideix rescindir el contracte de lloguer. Sembla l'única acció possible, la més lògica. I la més coherent amb la idea de la transparència i del bon ús dels fons públics. L'opció de Trias fou malversadora i corrupta, de to mafiós. 
• La CUP, que dóna cobertura ideològica (i possiblement logística) al Banc Expropiat, va signar (el gener del 2016) un acord postelectoral amb Junts pel Sí, el grup que formen Convergència i ERC, i això permet a aquests darrers formar el govern de la Generalitat. Des del primer dia se sap que el pacte és dèbil, obscur i trencadís. Es tracta d'opcions ideològiques antagòniques, i tan sols unides per un projecte vaporós: el "procés". Els fets de Gràcia expressen la tensió ideològica i els problemes ètics de la CUP després de pactar amb la dreta catalana?
• Alguns membres de la CUP (això s'ha sabut ara) es van reunir discretament amb els responsables del Mossos d'Esquadra fa pocs dies. El tema de la reunió era la qüestió de les "pistoles teaser", que Junts pel Sí va voler pactar amb els altres grups del Parlament sense càmeres i sense periodistes. La CUP va descobrir que no havien estat convidats al pacte i van demanar una trobada. La reunió va acabar amb tensions i cap acord. Era el pressagi del conflicte?
• Fa dues setmanes, vuit Mossos d'esquadra surten impunes del judici per l'assassinat de Juan Andrés Benítez, el veí del Raval mort per una pallissa policial. Malgrat l'acceptació de la culpabilitat, els vuit policies se'n surten sense càstig: un cas inèdit L'advocat contractat pel departament d'Interior és un conegut ultra-dretà. Creix la tensió entre la CUP i el govern de la Generalitat. Un nou pas vers el conflicte?
• La CUP és, probablement, l'organització política més coherent amb sí mateixa, amb el seu ideari. La que menys fissures mostra entre el seu discurs i les seves accions. Tan sols resulta conflictiu l'acord per donar la presidència de la Generalitat als partits de la dreta nacionalista clàssica, però fins i tot en aquest cas són els únics que mostren un sentit creïble de la transparència. Els conflictes interns a Convergència i a ERC se silencien de forma escandalosa. Ningú no es creu aquesta unitat confessional amb el "procés", però tan sols la CUP ho fa visible.
• Catalunya (com el conjunt d'Espanya, com Europa) viu un moment decisiu i tràgic que només es pot entendre per la tensió dreta-esquerra. Les operacions independentistes pretenen emmascar el conflicte i traduir-lo traïdorament a d'altres òrbites, però som on hem estat sempre: com es distribueix (o com es redistribueix) la riquesa? És gràcies a la intel·ligència d'Ada Colau que el debat retorna al seu lloc just?
• Els conflictes de Gràcia ens expliquen el debat entre allò que s'anomena "la vella política" i "la nova política". La vella (i inútil i desgastada) és la de Convergència i el PSC, que són a l'origen dels problemes. El conflicte exemplifica quina diferència hi ha entre els alcaldes anteriors a Ada Colau i Ada Colau. El conflicte és bo perquè és necessari.
• El paper de la policia autonòmica, la seva història i el seu present són l'objecte d'un debat que demana molta anàlisi. Podem començar per debatre sobre el seu nom: d'on surt això de "Mossos d'esquadra"? A què es referia originalment i perquè s'escull aquest nom quan un dels governs de Pujol el presenta com a "marca" de la policia autonòmica? Com és que en tan pocs anys d'existència han aconseguit dotar-se d'una imatge tan nefasta? És per culpa de les unitats anti-avalots en exclusiva o hi ha més elements a valorar? Hi ha un model policial a la ment dels polítics que governen? On és la roda de premsa inexistent del conseller d'Interior que ens faci entendre la impunitat dels vuit imputats en el cas Raval?
• Cal reconèixer a la CUP un domini excel·lent del simbòlic i de l'imaginari. Per mi que són els polítics més lletrats i més cultes de tots els que sufraguem. Iniciar una escalada de tensió amb el poder -que podria liquidar el govern Puigdemont en quatre dies- a partir de les paraules "banc expropiat" demostra una agudesa quasi inèdita a Catalunya, on estàvem habituats als jocs conceptuals d'una burgesia exhausta. Mai no sabrem si hi ha un guió ocult i un pacte de sang entre la CUP i En Comú Podem, però si non è vero è ben trovato. En temps de grans problemes calen les grans solucions. Cal tombar el govern de la dreta des del carrer?
• A ningú no se li passa per alt que el conflicte coincideix miraculosament amb la presentació dels pressupostos de la Generalitat. Els aldarulls de Gràcia han desviat el focus periodístic previsible. Quan el conseller Junqueras presentava els pressupostos al Parlament, els diputats de la CUP eren en una altra banda: estaven denunciant les lesions produïdes pels Mossos d'esquadra durant la primera nit de conflictes a Gràcia. És el final del govern Puigdemont-Junqueras? Cal explicar que els vots de la CUP són imprescindibles per aprovar els pressupostos de Junqueras? Cal dir que aquests pressupostos incorporen duríssimes retallades en sanitat, educació i serveis socials?
• La Comuna de Gràcia: els Mossos d'esquadra de la dreta nacionalista contra la CUP? O la Cup de Barcelona contra Colau, i de passada ens carreguem el govern de Puigdemont d'una punyetera vegada? Qui va obrir la caixa de Pandora? Qui és la caixa i qui és Pandora?

Estic escrivint sense saber què passa ara al barri de Gràcia. Però tant si hi ha conflicte com si no, s'ha iniciat un procés nou que ens qüestiona a tots. Escric perquè sento que ho he de fer, ni que només sigui per qüestionar-me a mi. Cal fer qualsevol cosa. Qualsevol menys callar.