Pederàstica marística

El curiós i amorós logotip de l'escola Marista

Diu en Michel Houellebecq, en un dels seus rampells provocadors (a "Les partícules elementals", 1998) que no existeix l'homosexualitat si no la pederàstia. És un dels exabruptes habituals en l'escriptor francès nascut a l'illa de Reunió, destinats a escandalitzar el lector de classe mitjana. Em pregunto què passaria si el parafrasegés: "no existeix la vocació religiosa si no la p". Ja veus que m'autocensuro 10 lletres.

Tal com passa amb d'altres mals socials, sembla que per més campanyes i per més polítiques que es facin, sempre hi ha un límit en l'eficàcia: és en algun racó profund de l'espècie humana. L'agressivitat, la violència de gènere, la conducta salvatge al volant, la violència racista als camps de futbol... Hom diria que hi ha monstres invencibles i eterns. Uns primigenis més terribles de Chtulhu.

Des de fa un parell de mesos, l'Estat ha decidit intervenir contra la pederàstia a les escoles del segle XXI. Però ho fa a la manera del segle XIX: si vols treballar amb menors, necessites el certificat de bona conducta. Cal pagar 3,75 euros en una oficina de Caixabank, enviar la sol·licitud a Madrid i en cosa de pocs dies obtens el document. Ara penso: un taxista sense el certificat podrà dur un menor al seu vehicle? I un conductor d'ambulàncies? Què fem amb l'amo de la botiga de xuxeries?

L'Estat sempre mira allà on hi ha molta llum, però no remena mai a la tenebra. És el funcionament mental del buròcrata. L'Estat no mira a les ombres de l'escola cristiana. Malgrat que la subvenciona amb generositat molt generosa, l'ombra que projecta el crucifix és impenetrable. Parlo de memòria, però recordo pocs casos de pederàstia i abusos comesos a l'escola pública, i els que recordo van ser immediatament exposats, denunciats i processats. Mai no s'ha enquistat aquest problema a les escoles públiques. (Em refereixo als temps contemporanis, és clar). En canvi, la impressió general és que l'escola catòlica té un problema molt greu: més que els seus treballadors amb aficions malsanes, el problema greu és l'opacitat, la incapacitat per actuar, el gust pervers pel silenci, el secretisme. Catòlic i obscurantista continua sent una bona parella de sinònims.

Potser podríem dir: no existeix el catolicisme, existeix l'obscurantisme.

Fa anys, el periodista Arcadi Espada va publicar un llibre valent i controvertit, on qüestionava un dels casos més mediàtics referits a la pederàstia: el del Casal dels Infants del Raval. Es titula "Raval: del amor a los niños" (Anagrama, 2000). El gran cineasta Joaquim Jordà va dur el cas al cinema en un dels millors documentals de tema judicial fet a Catalunya: "De nens" (2003). En aquell cas, l'inculpat fou exposat, assenyalat, vexat, àmpliament reportat a la premsa escrita i audiovisual, que mostrava el seu rostre desencaixat i destruït, com el reu conduït al cadafal de la Plaça Major.

Hi ha una estranya assimetria entre l'acusat del cas Raval i l'acusat dels Maristes de Barcelona. Aquest està curiosament protegit, emparat, dissimulat. De nou ens topem amb l'obscuritat catòlica. Hi ha un detall interessant en el cas del Raval: quan la policia va detenir el director del Casal dels Infants, l'entitat va passar a ser controlada directament per l'Escola Pia de Catalunya. Des de llavors, mai no s'ha denunciat cap cas.

Que cadascú en tregui les conclusions que li semblin més escaients.

Em temo que és molt difícil lluitar contra certes qüestions que afecten les zones profundes de l'ànima, contra atavismes i aquell residu del salvatge que duem a dins. Però no em sembla tan complicat posar llum a les ombres de les esglésies i les seves escoles. I mira que això ja ho deien Voltaire i Rousseau, carai! I em sembla molt menys complicat quan resulta que aquestes escoles viuen dels diners públics.

Ara que diu que volen construir estructures d'estat, no estaria gens malament que la gent que pensa i que demana certificats de bona conducta pensessin, també, en la importància de la cultura i de l'educació laiques. Que són els principals factors que sustenten un estat. En els darrers 200 anys, és clar.

Si allò que volen és construir un estat feudal, llavors en Romeva i companyia (amb el suport inestimable de l'ultraesquerra de la CUP) ja van ben encarrilats.