La Conferència Episcopal redacta els continguts de l'assignatura de religió, que ara és avaluable (això vol dir que influeix en els criteris per obtenir beques, per exemple). I els periodistes redacten i redacten, entre exclamacions i flagells. Les organitzacions de mares i pares es lamenten del ministre Wert, els sindicats de mestres posen el crit al cel, la Tv3 ho aprofita per donar una pinzellada sobirano-progressista als telenotícies i les xarxes socials s'esbudellen entre improperis, acudits i bromes faciloides.
El 1909, un revolta barcelonina contra els abusos del poder va derivar en una setmana de cremar esglésies. Els seus artífexs la van anomenar la Setmana Gloriosa en un magnífic exercici d'humor. El diari La Vanguardia, però, va convertir aquella setmana en la Setmana Tràgica. I els llibres d'història, els tertulians, el cinema i la literatura s'hi han referit sempre amb el títol que li va posar La Vanguardia. En qualsevol conversa domèstica, aquella data és anomenada la Setmana tràgica. (Jo l'anomeno la Setmana Que Caldria Repetir Cada Setmana, però això és un comentari apart).
Durant el franquisme, una de les campanyes més agosarades i celebrades del catalanisme nacionalista tenia per eslògan Volem bisbes catalans!
Mossèn Ballarín, feixista i pre-concicliar, és una de les Patums vivents del país.
La Transició espanyola va voler presservar la supremacia catòlica per damunt de la laïcitat i d'altres opcions de la vida espiritual, i tots els partits transicionals ho van trobar bé. Ben llegida, la Constitució Espanyola vigent -aprovada per sufragi universal- és explícitament catòlica. El govern de José Luis R. Zapatero va ampliar els termes del conveni entre l'estat i l'església catòlica, i va augmentar el pressupost que s'hi destina. El Tripartit català no va modificar ni una coma dels articles espanyols i va continuar protegint les escoles religioses.
Durant el Tripartit català (i tal com ara, naturalment) els mestres de religió no passaven per oposicions ni pels filtres de la resta de docents: hi ha una llista oculta de candidats escollits pel senyor Bisbe de cada bisbat, que obtenen un contracte indefinit. La Generalitat els paga la nòmina.
El Parlament català, tan procliu en declaracions i amant dels grans principis, mai no ha debatut l'estrany estatut de les escoles religioses concertades (que vol dir que són escoles privades religioses sostingudes amb diners públics). Mai no els ha exigit gran cosa a canvi. Com a màxim, que acullin un parell de negrets perquè la fotografia de final de curs tranquil·litzi consciències i adopti un meravellós aire retro de Domund.
Llavors, què són aquestes esgarrifances sobrevingudes? De què s'esveren els periodistes i els polítics i sindicalistes?
[La senyora Josefina, malmesa i rompuda per tot arreu, va conservar un fil de vida però la dignitat sencera, i no va lamentar l'accident ni va embolicar-se en pleits i querelles contra el camió que l'havia embestida.
-Vès, això és el que passa -deia amb un filet de veu ja quasi celestial- El que em passa per no estar atenta.
La senyora Josefina fou conseqüent. No com aquests periodistes i els ventrílocs del facebook, que ara de sobte es trenquen les vestidures.]
Els dibuixos són de l'autor del text, i estan fets amb el propòsit tan estúpid com inútil d'ofendre l'església catòlica. No té sentit ni cap ni peus que jo pretengui ofendre'ls, mentre que ells m'han ofès tota la vida i la dels meus avantpassats. La millor obra d'art imaginable per a un català és l'incendi i la destrucció del temple de la Sagrada Família de l'Antoni Gaudí, i en axò em concentraria si fos un home de seny.
Ser conseqüent!! Quines coses!
ResponElimina