La independència de Catalunya és poc probable, però no impossible. Ni la legislació espanyola la contempla (no cal repetir que una autonomia és tan sols una delegació territorial de l'estat, i que Artur Mas -per exemple- només és el representant de l'estat espanyol al territori anomenat Catalunya) ni tampoc les institucions de la Unió Europea la veuen amb bons ulls.
I no obstant això, també cal dir que si un majoria democràtica -una majoria objectiva i racionalitzada- opta per la independència d'Espanya, no trobarem arguments per negar-la. Ni tan sols les lleis divines no van impedir que el Perú s'emancipés de l'imperi espanyol. Ni Bolívia, ni Venezuela, ni Costa Rica. Ni Xile, per cert. (Cal dir que es van independitzar mitjançant les armes, i que la independència fou conseqüència d'una victòria militar: no m'imagino els residus de la classe mitjana catalana agafant un fusell).
Sóc partidari de la col·laboració i per tant del federalisme. No tan sols en les qüestions nacionals -que desconec i avorreixo- sinó també en les que afecten qualsevol aspecte de la vida. Penso -perquè comprovo- que la humanitat ha progressat quan ha col·laborat i ha retrocedit en les eufòries nacionalistes: el nacionalisme va destruir Europa. I de fet, la Unió Europea fou, en el seu inici, una mena de vacuna contra els possibles nacionalismes: la naturalesa de la Unió Europea és precisament la reacció contra el retorn al feudalisme que planteja el lamentable revisionisme 1714/2014: qui podria estar interessat en viatjar ves un passat feudal?
Si mai es dóna el cas del referèndum per l'emancipació catalana, encara no tinc decidit què votaré. En principi votaria que NO i llestos, perquè penso que la humanitat només avança quna col·labora i mai quan mostra conductes tribals. Però també entenc que hi ha dos possibles escenaris post-independència, i aquest dilema em fa dubtar:
ESCENARI 1: Les forces del centre-dreta sociològica mantenen el poder
Aquesta és la possibilitat menys seductora, una possibilitat que ens fa pensar en una Catalunya sociovergent (fastigosa) o bé controlada per la suma de Ciu+Erc (repugnant). En resum, voldria dir un país sotmès als dictats del neoliberalisme internacional, una regió independent i grotesca com Andorra, San Marino, o la Mònaco dels casinos (el model que deuen somiar Homs i Mas, i el PSC de malhaurat Navarro, procliu a la creació de la Barcelona World). Navarro va signar amb Mas la seva darrera decisió? Espero que el PSC tregui zero diputats a les properes eleccions i que desapareguid'una punyetera vegada: no es mereixen res més, perquè la indignitat ha de tenir un preu.
En una Catalunya dominada per les forces del centre-dreta (CiU, PSC, ERC, PP i C's) i fora de la supervisió de la UE, podem preveure un escenari molt perillós on ni tan sols els límits dels parcs naturals estaran garantits: que ningú no s'estranyi si veu una urbanització al Turó de l'Home o al cim de la Mola, on s'hi arribarà per una xarxa de túnels de pagament deguda a Abertis-La Caixa.
En l'escenari 1, un individu perillós i nociu com el Xavier Sala-Martín podria dictar les línies d'un model sòcio-econòmic on la res pública es ven als interessos de les multinacioals i els ciutadans perdem tots els drets.
Un escenari on tiomfa el model de sanitat privatitzada de Boi Ruiz i els seus socis de la internacional neoliberal i feixista, avalada pel Mas i el Mas-Colell (el de Harvard). Un model sanitari de desastre deliberat on tan sols seran atesos els malalts o ferits capaços de pagar-se una mútua. Un model on l'ensenyament públic quedarà restringit als qui no es puguin pagar una escola privada o concertada.
ESCENARI 2: Les forces de l'esquerra alternativa i revolucionària accedeixen al poder
Catalunya decreta la suspensió dels càrrecs polítics i anul·la els nomenaments dels funcionaris, tant autonòmics com locals com estatals. Decreta la fi dels privilegis de la casta política i de la casta funconarial (que va jurar la constitució espanyola). Catalunya suspèn i elimina els càrrecs de la televisió i ràdio nacionals i elabora un model democràtic de mitjans públics. Catalunya suspèn de sou i feina tots els qui van col·laborar amb el règim anterior.
Catalunya es gestiona per una constitució redactada i consensuada per un procés participatiu i obert, on el dret a decidir s'usa de forma normalitzada.
Catalunya revisa i jutja la gestió pública, avalua i condemna les males pràctiques dels governs anteriors. Crea una llei electoral i estableix les normes i els paràmetres d'un nou model social, econòmic, educatiu, sanitari, assistencial. Catalunya empresona els governants actuals per la seva submissió deictiva a les doctrines neoliberals: Boi Ruiz. Andreu Mas-Colell, Artur Mas, Irene Rigau ingressen a la Model. Per la seva complicitat necessària també s'engarjolen Alfred Bosch, Jordi Tardà, Oriol Amorós, Anna Simó i els i les qui falten a la llista (no em vull molestar més en resseguir els càrrecs d'uns pirivilegiats socialment inútils).
Catalunya avalua, jutja i castiga la política repressiva dels Mossos d'Esquadra, engarjola Manel Prats.
Catalunya dedica un monument a Bonaventura Durruti per la seva contribució al pensamnt i la praxi llibertàries. Catalunya dedica un monument a Ferrer i Guàrdia i determina la clausura immediata de les editorials de llibres de text catòlics que tan de mal ens han fet. Els redactors d'Edelvives poden demanar el trasllat a qualsevol autonomia espanyola. Catalunya es defineix com una comunitat nacional lliure de llibres de text redactats i impresos per l'església catòlica: Catalunya es declara aconfessional i prohibeix qualsevol adoctriment. Els qui ho incompeixin van al talego.
Cataunya elimina els carrers i les places dedicades als feixistes i als alcaldes franquistes per més subtils que fossin. S'elimina qualsevol referència a Francesc Cambó, o a qualsevol figurota que fos alhora nacionalista i franquista. I al militar de l'exèrcit espanyol Francesc Macià, i al xenòfob Heribert Barrera, i als nazis germans Badia. Es prohibeix qualsevol referència a un membre de la corrupta família Pujol o als directius i col·laboradors de La Caixa, inclosos els membres dels governs pujolians i els seus parents.
Catalunya es proclama república llibertària. Les quatre-centes famílies que controlen el país ja no el controlen: els Vilanova i Vila-Abadal ja no tenen privilegis ni són impunes, els embarguem la seva puta masia de Vidrà i que els donen pel sac, la Catalunya porcina és posada sota vigilància, revisem l'escola Costa i Llobera per si va evadir impostos, reinstaurem l'afusellament sumarial en casos extrems: l'apliquem al Sandro Rosell, al Millet, al Prenafeta, al Crespo, al Bustos, al Macià Alavedra.
Em penso que ara per ara, Catalunya és l'escenari ideal per a qualsevol autor de novel·les distòpiques.
Lluís,
ResponEliminaHas posat paraules al que pensem una bona part de mortals que vivim en aquest petit país. Comparteixo amb tu que la Catalunya porcina ha d'estar sota vigilància (si cal amb drons disfressats de ramaders) . Salut!