Fotografia de la família
El brigadista britànic Andrew Flanagan va escriure diverses cartes a la seva esposa Sagrario Cabañero Valverde, a Albacete. Aquesta va ser enviada des de Falset el dia 6 de juliol de 1938:
Andrew Flanagan va néixer a Birmingham. El desembre de 1936 es va allistar a les Brigades Internacionals i va arribar a Espanya amb 19 anys. A principis del 37 va ser destinat a Madrigueras (Albacete), on va conèixer la Sagrario i s'hi va casar el 22 d'abril. Segons explica ella, el dia del casament els brigadistes els van fer un arc amb els fusells a la sortida de l'església.[Extracte]"La meva estimada esposa, me n'alegro molt que et trobis bé en companyia de la nostra família. Estic bé, a la present, a l'Escola Salut. Sagrario, això és per dir-te que avui he rebut dues cartes teves amb data del 24 i el 25, les he rebut amn molta alegria també pel que tu deies que havies rebut el gir del mes passat i el llibre [XV International Brigade], estic content, jo pensava que el llibre no arribaria."
El 26 de juliol del 38, Andrew va ser ferit per la metralla prop de Gandesa, durant l'ofensiva republicana. Va assaltar les línies feixistes amb el British Battalion. Al desembre del 38 va ser repatriat.
Sagrario Cabañero no ha sabut mai més res d'Andrew, però tan ells com els seus descendents l'han recordat sempre.
*
Ara és de nit, i si miro el calendari diu que visc al dia 30 de setembre de 2013. He sentit l'impuls de buscar Sagrario i escriure-li. Però me n'adono que no sabria com explicar-li el transcurs dels fets, per què ens hem oblidat d'ella i de l'Andrew tal com ell va oblidar-la un cop, fa tants anys. No podria explicar-li perquè el meu país oblida tan malament.
Com li podria explicar a la Sagrario --que es va enamorar de les llibertats dels ciutadans d'Espanya i del món--, que hem oblidat el deute, la nostra història? Que ens hem oblidat de nosaltres mateixos?
Perdona'ns, Sagrario.
Si la Rosario es va casar amb un brigadista amb qui va tenir fills ells si que s'enrecordarà de tot el que va haver de passar amb la victoria feixista...
ResponEliminaCal recordar, però, que els primers en amagar el passat històric fou el PSOE després del 23-F que van paralitzar les primeres obertures de tombes que amb normalitat històrica alguns ajuntaments estaven fent. Una vegada més la memòria dels vius i dels morts quedà soterrada per un tema d'equilibris polítics amb la balnaça controlada pels de sempre...
Hi ha un informe de l'ONU (presentat aquests dies) en què lamenta el poc interès de l'Estat per a reparar les víctimes i resoldre el tema dels desapareguts. La Generalitat tampoc no en surt ben parada, ja que l'informe parla de mala gestió en tots els poders de l'estat.
EliminaHola sóc la neta de Sagrario Cabañero Valverde, Albacete. M'hauria agradat que demanesis permís per publicar sobre la meva àvia així com publicar la seva fotografía. Hi han dades que no son correctes sobre el meu avi Andrew. Tant Andrew com Sagrario encara tenen familia amb vida. Sagrario va morir fa 16 anys i d'ella mai ens em oblidat ni de Andrew.
ResponEliminaOlga, abans de res moltes gràcies per escriure. La informació que hi ha al text està extreta del llibre "Preludi de l'última batalla. Les brigades internacionals al Priorat, 1938", Angela Jackson, Cossetània edicions, Valls, 2008. Vaig donar per bona la informació. SI hagués sabut la forma de contactar amb la família per contrastar-ho (i per demanar permís) ho hauria fet.
EliminaSi hi ha dades que es poden corregi o millorar i me les fas arribar, esciuria un nou text. Si penses que resulta ofensiu o molest (cosa que evidentment no era ni molt menys la meva intenció, com deus veure), aquest es pot eliminar. Jo també sóc nét d'una família amb víctimes de la guerra, i sobre el meu avi també he llegit dades inexactes que provo d'esmenar si és possible.
Hola LLuís, no has d'esborrar l'entrada en cap moment ha estat ofensiva, l'únic que hi han fotos que son privades i que van ser donades amb permís a l'Angela per l'exposició, jo deixo que s'utilitzin sempre que sàpiga amb quina finalitat. Sóc conscient de que no podies possar-te en contacte amb mi per això et vaig escriure. Conec el llibre el tinc a casa. El meu avi no va nèixer a Cambrigde, si no a Birmingham, Anglaterra. La fotografía es la que tenim de la seva boda i es a l'arxiu familiar. Ell no va oblidar mai a la meva àvia l'unic que la vida no va anar com ells van voler. T'hauria agradat conèixer a la meva àvia ella va morir al 1999 i va ser una lluitadora. Ell era britànic però de familia irlandesa i va dir que era irlandès.
ResponEliminaEstic segur que m'hagués agradat conèixer la teva àvia Sagrario. Faré el canvi que m'indiques al text. Moltes gràcies de nou.
EliminaGràcies a tu. Salut!
Elimina