5 d’oct. 2013

Cos de Buenaventura Durruti


On ets, Buenaventura?
On són els teus ossos?

El misteri del teu cos es perllonga enllà dellà dels anys. El cos és la cosa més estranya que la naturalesa va idear per a acollir la cosa de la consciència. La cosificació. Els funcionaris del Memorial Democràtic, ara sense pressupost ni esma, no ens podran respondre. Ni jo amb la meva ouija.

Espiritistes, anarquistes, prostitutes redimides, pàries, pobres (i pobres pàries), rodolins amargats, bohemis maltractats, nostàlgics i quatre gats. Hi ha ombres que busquen l'ombra del teu cos. Després del cos? Que collons hi ha després del cos que no sigui una ombra?

És ben estrany, em diuen, que després de tants anys ningú no tingui cap notícia del lloc on tens els ossos que van suportar els texits que van armar aquella consciència. Jo ho veus, Buenaventura: aquests ciutadans tan catalans i tan valents encara et temen.


a

4 comentaris:

  1. Francesc Puigcarbó5 d’octubre del 2013, a les 7:39

    Lluís, la majoria de ciutadans catalans, no té ni punyetera idea de qui era Durruti, i els qui si saben qui era no el temen, simplement, l'han obviat, com s'obvien els morts.I se'ls hi enfot on estigui enterrat. En el fos el cos un cop no està operatiu, que cony importa, no és res. El que ens hauria si de cas de preocupar es el que abandona el cos en morir, i ves que DURRUTI no envaís el cos d'en Duran i Lleida.

    ResponElimina
  2. Lluís Bosch5 d’octubre del 2013, a les 8:57

    Possiblement tens raó. De tota manera a mi hi ha algun detall que m'interessa, com la desaparició del cadàver. No es tracta d'un fenomen paranormal sinó d'un fenomen estrictament polític, però justament per això és interessant. Això mateix també passava amb alguns sants medievals. I després hi ha el seu enterrament, el més multitudinari mai vist a Catalunya (amb més assistents que el famós enterrament de Macià, per exemple).

    ResponElimina
  3. Mr. Aris6 d’octubre del 2013, a les 20:51

    m'agradaria que l'esperit de Durruti envais el cos de Duran i LLeida, seria molt xulo, una escena a Las Cortes amenaçant en volar l'edifici com el cas del Liceu...

    ResponElimina
  4. Galderich7 d’octubre del 2013, a les 0:29

    Ostres, jo el donava per enterrat a Montjuic i algú veig que va segrestar el cos segons dius. Se sap a quina època va passar?

    ResponElimina