A la segona planta de l'edifici abandonat trobo una inscripció. Està feta amb bolífrag punta fina, en lletra menuda i ben arrenglerada. La paret damunt la qual va escriure és enorme i està plena de grafits d'esprai o de retolador gruixut. I no obstant la petitesa, els ulls m'hi duen com per instint.
La cal·ligrafia sembla de persona gran, educada en la pulcritud. La dona va rebuscar dins de la bossa fins a trobar un estri que escrivís i va voler deixar un missatge. Això va passar a l'estiu de 2011.
Yo estuve en esta casa de colonias hace más de 30 años [...] Mi padre era ingeniero y consiguió dar trabajo a más de 200 personas [...].A finals de l'estiu del 2013 plou tot el dia i tota la nit. L'aigua entra pels vidres trencats i, a la planta superior, penetra la teulada i forma grans tolls damunt l'enrajolat groc. Hi ha un aire fred que recorre les cambres de l'antiga casa de colònies per a fills de treballadors de la Fecsa. A l'ala nord, el sostre de palla i guix s'ha començat a desprendre.
Al capdavall signa amb la mateixa lletra polida: M. Carmen Sarmiento. A continuació hi afegeix la data.
o sia que ja no hi ha casa de colonies, com FECSA técnicament ja no existeix....
ResponEliminaAquesta casa de colònies en concret està completament abandonada. I en els temps que corren dubto que cap empresa (ni hidroelèctrica ni de cap altra mena) es gasti gaires euros en colònies.
EliminaÉs curiós com aquests espais abandonats ens poden corprendre. Tots hem viscuts situacions d'abandonar un espai on has viscut intensament i et porta records i donar-li el darrer cop d'ull. Retornar és una temptació massa forta. A vegades faig marrada per poder passar pels espais vitals de la meva vida emportat per una visió entre morbosa i melancòlica...
ResponEliminaA mi em passa sovint i no em sento gens morbós (sí melancòlic, òbviament). Penso que tornar et permet reflexionar, fer una pausa. La conclusió que en trec jo és que estic molt content d'estar viu,
EliminaEl rètol penja encara robust i poderós. Tres o quatre metres de fusta protegida sota un porxo magestuós, a l'entrada. Encara s'hi llegeix:
ResponEliminaFuerzas eléctricas de Cataluña
Colonias infantiles
Encara semblen ressonar els crits dels infants. Cops de pilota rebotant contra la cistella. Juguem al vint-i-u. Els meus crits incrèduls quan la pilota es cola una, dues tres vegades. Milagro, milagro. Paraules de premi a la meva manifesta inutilitat amb la pilota...
Records esborrats que retornen. Una pedra de riu pintada. Un dibuix estrany de la piscina es fa més nítid. Ara, la vegetació es menja la pista de bàsquet. Conquereix el castell de jocs.
Jo vaig ser també Carmen Sarmiento fa 34 anys. Jo hi vaig ser llavors. I hi torno ara. A penes reconec res. Els capçals dels llits. La fusta d'algunes parets. Potser la biblioteca.
Les rialles, els crits, es perden en la pluja d'avui, s'esmicolen com els vidres petats que ens trobem quan entrem a l'edifici.
Hem entrat junts a la desolació de les coses perdudes. Jo vaig ser una d'aquelles rialles.
Alguna cosa es trenca, és un vidre de la finestra? un cristall dins meu?
En saltar de nou la valla per sortir, em dones la mà. El present, l'ara, el nosaltres. Gràcies pel text, i per l'abraçada.
Nota sobre aquest comentari: he escrit aquest text a la llibreta i en llegir el teu n'he afegit alguna cosa, com el nom de Carmen Sarmiento, M'ha semblat que l'havia de deixar com a comentari aquí.
M'agradaria que aquesta entrada servís per a localitzar d'altres Carmenesarmientos, no se sap mai. De vegades hi ha sorpreses...
EliminaEm fascinen aquest llocs " magics " , guardant misteris i vivències.
ResponEliminaGràcies per a compartir aquesta història romantica.
Gràcies a tu... aquestes històries neixen per a ser compartides, i no tindria cap sentit guardar-se-les.
EliminaLes fotografies son dignes de la web "lugares abandonados". Suposo que per culpa de la crisi aquests llocs no es recuperaran mai...
ResponEliminaJo diria que la política "social" de les empreses va canviar fa temps, abans de la crisi. Fecsa era una empresa pública i ara és privada: els accionistes volen beneficis i no colònies per a obrers. De manera que aquest edifici és un monument al passat del país.
EliminaMolt bon reportatge, Lluís; tant el vídeo com l'história m'han agradat molt.
ResponEliminaDe vegades da llàstima veure com un lloc on hem fruït, queda oblidat i es va deteriorant amb el pas del temps.
Salutacions!!
Moltes gràcies col·lega Alegolu! I felicitats pel teu català...! Em va agradar molt el teu últim reportatge!
EliminaDe res!!
EliminaM'alegro de que t'hagi agradat el meu reportatge; posaré un altre aviat!
No sabies? Estic estudiant català de manera autodidacta; amb Internet. M'agrada aquesta llengua.
Salutacions!
Doncs si n'estàs aprenent de forma autodidacta encara et felicito més...! Jo sóc autodidacta en unes quantes coses, i trobo que està molt bé! Com que treballo a la docència (encara que a educació primària) si et puc ajudar en alguna cosa ja ho saps, m'ho demanes.
EliminaEsperarem el teu nou reportatge...
Moltes gràcies!!
EliminaÉs molt interessant aprendre alguna cosa que ens agrada, de forma autodidacta, si no tenim res mes que fer (jo no tinc treball)
Doncs gràcies; tinc un altre bloc on tradueixo texts meus i aixi vaig aprenent.
Es aquest; on tinc també enllaços a pàgines on tinc també enllaços a pàgines que utilitzo per estudiar i traduir. No m'agrada utilitzar el traductor de Google perquè de vegades tradueix malament; i endemés, és molt automàtic i així no aprenc de la mateixa manera que buscant paraules al diccionari (Més esforç és millor)
No se si tinc moltes faltes:
"El meu estudi del Català":
http://alegolucatala.blogspot.com.es
Ara, en vaig a dormir.
Bona nit!!!