Encara no he arribat fins dalt del carrer tan costerut que rebo un missatge pel correu, al telèfon que duc a la butxaca. Aquest cop ve des d'Andalusia. És una duríssima reflexió sobre la memòria: Nada sano puede crecer sobre el olvido.
Li deixo un missatge molt breu i després segueixo amunt.
Quizás sea por eso que hoy, sobre el olvido, crece el nacionalismo en mi país. Haber nacido aquí o allá me importa un pimiento. Lo que no quiero olvidar es que nací en una casa pobre.El sol, ara un xic més alt, estampa una mà blanca als vells búnkers al capdamunt del Carmel on fins fa poc malvivien famílies que avui malviuen en d'altres bandes de la ciutat -per a major glòria de la caritat institucional.
Pensem que la vida és cada cop millor, perquè sobreviure és meravellós. Quan arribo al cotxe esclata un estol de cotorres i el carrer s'omple de cagarades voladores. Llavors imagino els vaixells de la sisena flota i els canons lluents que apunten un país de gent derrotada. Mentre frego el vidre ple de caques d'ocell passa lentament el cotxe dels mossos, enmascarats rere les raibans, perillosos, els rostres zòmbics que em miren. Simulo un somriure i escupo rere seu.
El sol du un perfum dolç de resina. Sóc un mamífer relativament conscient i estic viu.
Desconec el context del comentari, i cert, de vegades és important recordar coses que van fer mal al seu dia i vam enterrar en l'oblit, per a poder-les guarir. Però en alguns casos, precisament cal el contrari: oblidar allò que ha mort, que ja no ens nodreix, que ha perdut la raó de ser... Perquè recrear-nos en un passat que ja no és i que potser voldríem que hagués sigut d'una altra manera, entestar-nos a mantenir viu en el record el què ja no existeix, no deixa lloc perquè estiguem oberts a viure coses noves.
ResponEliminaSón coses que em dic a mi mateixa en veu alta. En el fons, volia dir que no es pot anar escampant frases tan lapidàries pel món...
Bon dia, Lluís!
Sí, això més o menys volia dir... hi ha grans frases per una banda i per l'altra la nostra vida petita de coses quotidianes i gairebé banals que no tenen res a veure amb els grans projectes i els ideals.
EliminaIntento fer una mena de textos on es mescli la poesia i la política, perquè tot és polític en el fons, però alhora tot és la vida dels mamífers...
Lluís, hauries de mirar la configuració del vídeo: no es carrega,i en intentar veure'l a youtube, surt un avís que és privat i no es pot visualitzar.
ResponElimina