signe de càncer

La meva mare i el meu pare van morir de càncer. Al meu pare la malaltia li va començar a la pròstata, i després es va extendre vers altres parts del seu cos fins que se'l va menjar. A la meva mare li va començar als ovaris. A mi em va impressionar molt saber que el lloc del seu cos que va originar la meva vida era el lloc des d'on arrencava la seva mort. Vaig sentir una angoixant i plena sensació circular i perfecta. Tot té un sentit, em vaig dir. El cercle es tanca, la missa està dita, el missatge està desxifrat, l'enigma s'omple de significat. El cos explica la vida i diu el mot secret que indica la mort.

No vaig plorar la seva mort, sinó la perfecció del símbol. El cercle. Qui vulgui entendre-ho que ho entengui. Raimon Llull va deixar una interessant teoria sobre el pecat original. El pecat original no pot ser una creació divina, sinó un accident humà. Això deu explicar perquè homes i dones no hem sabut crear un món digne. I perquè no podem culpar el Creador: quina excusa tan barata!

Un matí de principis de juliol de 2013 vaig descobrir l'obra gràfica d'Ekaterina Panikanova. Aquella tarda la vaig voler imitar, perquè els cercles són la figura més perfecta que hem conegut en la nostra enorme imperfecció. El nostre anhel més bèstia és sortir de la barbàrie. Però el bàrbar ens persegueix i ens antrapa en els somnis. JO em lliuro joiós al bàrbar que juga dintre meu. DIBUIXO com un bàrbar a les parets d'un COVA.