Tintinette à Lesbos: crònica del desastre

Aquest apunt està dedicat al blog Foravial, de l'amic Jordi Girbén (*)

Tintinette i Chtulhu, en un moment dolç de l'idil·li tòrrid que viuen al final de l'àlbum inèdit 

Els motius pels quals no es va publicar mai Tintinette à Lesbos encara són obscurs. Hi conflueixen enveges i revenges, la indòmita mala sort i els prejudicis. A l'arrel de la qüestió, però, hi ha ben del cert la mala elecció d'Hergé a l'hora de rodejar-se d'assessors.

Per tal d'aconseguir un resultat que fos alhora comercial i artístic (cosa que fins avui només ha aconseguit el clan de pintors d'Altamira), el belga va reunir un equip impossible. Una jove Isabel-Clara Simó, Sílvia Plath, Simone de Beauvoir i Teresa Gimpera. Hergé volia desempallegar-se dels qualificatius de conservador i missògin, i va voler crear una heroïna femenina i feminista que l'apropés al públic d'esquerres -que fins llavors li havia girat l'esquena.

Quatre propostes per a Tintinette. Distant, melancònica, existencialista, pispireta. No resulta difícil atribuir cada opció a una de les quatre guionistes inicials.

L'equip va provar diverses psicologies per a Tintinette: femenina i seductora, intel·lectual engagée, lasciva, assexuada, lesbiana. Sembla que Hergé -malgrat disposar d'un equip tan ric en matisos i profunditat cultural- era incapaç de superar els seus tics: homòfob, xenòfob, missògin. Les disputes eren contínues i molt agres. El belga proposava girs inesperats que desconcertaven les guionistes i enrarien l'ambient. Tot sovint s'arribava a un cul de sac que derivava en crits, insults i amenaces. Hergé va deixar escrit que malgrat el sexe de les meves assessores, érem cinc galls en un sol galliner.

El desastre definitiu s'esdevingué quan l'equip de guionistes es va trobar definitivament bloquejat. Llavors van  decidir incorporar noves col·laboracions, i no se'ls va ocórrer res millor que fitxar Lilian Delora Philips, tieta de Howard P. Lovecraft. Aquesta incorporació -si fos certa- hauria fet esclatar els odis (I. C. Simó va passar tres dies a l'Hospital de Woluwe-Saint-Lambert, amb fractures i contusions diverses).

El casament de Tintinette amb un personatge provinent de l'univers lovecraftià: Charles Dexter Ward. L'apatia sexual del flegmàtic Charles aboca l'heroïna a una sèrie de flirts perillosos. Aquest episodi apareix un cop Lilian Delora Philips s'ha vinculat al projecte.

Finalment van plegar totes excepte Lilian, i això deu explicar la deriva tan delirant de la història: si al principi se'ns presenta una Tintinette feminista militant i culta, acaba per tenir un penós embolic amb el propi Howard Philips qui, un cop ha demostrat la seva disfunció erèctil, la lliura als braços de Chtulhu per ocultar la vergonya. Però Chtulhu es mostra inesperadament carinyós i afable amb Tintinette. Entremig hi ha un casament blanc i alguna aventura lèsbica, mal treballada i fora de lloc.

Malgrat les referències lèsbiques, Tintinette només té amants mascles. Alguns de virilitat dubtosa, com el mateix Howard P. Lovecraft, caricaturitzat amb aquest aspecte lleugerament adipós. A la vinyeta, el professor Tornassol (paparazzi ocasional) sorprèn els amants i els fotografia in fraganti.

Si hom es mira amb lupa aquell guió pot trobar-hi traces i petits rastres de cadascuna de les gran autores que van contribuir a escriure'l, però malbaratats. A més a més, mai no hi ha viatge a Lesbos, ni la més mínima intenció d'adreçar-s'hi: el títol és una penosa estratègia comercial.

Finalment, l'editorial va tirar l'original pel cap d'Hergé i li va reclamar la devolució de la inversió feta (uns dos-cents mil francs belgues, que no és poca cosa). Per a refer-se de l'atzucac, Hergé va afanyar-se en publicar El secret de l'Unicorn. On no hi apareix cap personatge femení.

__________________________________
(*) En Jordi Girbén ha decidit abaixar la persiana del Foravial. Aquell blog ha estat (és) un referent per als qui hem optat per la llibertat, la creativitat sense complexos i el risc a l'hora de ficar-nos al món blogaire. No és gens fàcil obrir camins i transitar-hi, descalç i feliç. Els blogs semblaven un mitjà pensat per a la transmissió d'opinions (breus, immediates i quotidianes), fins que autors i autores com en Girbén van mostrar-nos altres horitzons.