Quan vaig començar amb els Mil Dimonis em vaig proposar diverses coses, això que els petulants en diuen objectius. No n'he assolit gairebé cap, i dels pocs que he assolit, alguns després els he esguerrat. Un dels propòsits era precisament no entrar en el joc dels reptes entre blogs.
Avui, per culpa d'un blog (multipremiat, per cert) rebento de nou els meus principis i em disposo a fer la llista de les deu peces de música que més m'han agradat del 2010 (o que més cops he escoltat). L'autor d'aquell blog es jugava una paella que -si jo feia una llista- hi hauria en Mica P. Hinson. T'has guanyat una paella, i en Hinson va de pet al lloc número 1.
Primer lloc ex-aequo per al meu amor Albert Pla. La rumba del fantasma, dedicada de tot cor als meus fantasmes preferits. Rumba rumbeta, la rumba dels morts.
El número 2 el deixarem per a una vella glòria que ha retornat enguany (enguany passat): Tindersticks.
Número 3: 2010 també va veure una nova genialitat del multinstrumentista per excel·lència, l'estimat Yann Tiersen
Posarem en un honorós quart lloc en Roger Mas per desactivar l'apel·latiu de botifler de merda que em dediquen alguns lectors (dels que escriuen directament al correu). Vet aquí quan en Roger juga a ser Manu Chao.
El cinquè, que no és el 5 de l'aprovadet just, va pel mestre de mestres, des del melancònic Portugal. La nova versió del Carpe Diem de l'immesurable Leao, acompanyat i engrandit per la soprano indonèsia Binu Sukaman. Pèls de punta.
Sabent que un post massa carregat de youtubes és un càstig per als nostres soferts ordinadors, del 6 al 10 només enllaços:
6- De nou en Pla (l'home que ha retornat el bon nom al cognom que va malmetre en Josep): Adelaida, la lluvia dorada.
7- Las Migas, barcelonines i botifleres com jo. La restauració del flamenc.
8- En René Aubry per a Philippe Genty, el músic-mag.
9- Un DJ que no coneixia agafa una peça de David Gilmour.
10- Amable lector o lectriu: si has arribat fins aquí t'has guanyat un premi. Ja veuràs que no és de 2010.
M'ha agradat conèixer la banda sonora dels teus dimonis!!
ResponEliminaEl que més m'ha sorprès és trobar-hi els tindersticks, i és que mai no acabem de conèixer ningú...
ResponEliminaNo et sabia la flaca Micahphinsoniana!! Paella para todos!
ResponEliminaMúsica i Albert Pla és com intel·ligència i militar. La resta, sincerament no se qui són, ja veig que no estic al dia.
ResponEliminaGabriel: també he de dir que ha estat precipitat, per aquesta mena d'urgència que dóna el blog (de tant en tant).
ResponEliminaAllau: doncs ja ho saps. Els Tindersticks m'han acompanyat molt, i el darrer CD és bo de veritat.
ResponEliminaMatilde: ja veig que se'm pressuposaven altres gustos musicals. Tot pot ser, això és un pessic. La veritat és que sóc eclèctic, que dirien els intel·lectuals. Però visca en Micah, això sí.
ResponEliminaPuigcarbó: no siguis així, home. A més a més, vès que vols que et digui. Sense cap ànim d'ofendre, però tu i l'Albert Pla teniu més coses en comú apart de ser de Sabadell. Directes i sense metàfores.
ResponEliminaDOncs a mi el disc dels Orb i el Gilmour m'ha semblat fluix, considerant el talent dels implicats. Ara, és l'únic tema que subscric de la teva llista!
ResponEliminaSalvador: mira per on, podem anar fent un estrany enllaç entre blogs, a partir de l'única proposta en què aniríem coincidint. Vés a saber a quines conclusions ens duria. Potser a cap. Però d'acord que el Gilmour i Orb no s'han esforçat gaire. En tot cas, molt menys que Judas Priest.
ResponEliminaEl premi, el millor!
ResponEliminaEm sembla que pel que fa a música tenim poques coincidències. El Pla el tinc travessat, aquest i l'altre.
ResponEliminaPerò vaja, és curiós veure quina banda sonora tenen els blocs.
Montse: no, si ja sabia jo que el premi era dels bons. Ai, quins temps...!
ResponEliminaJoan: pensa que amb els centenars de milers de grup que hi ha, resultaria miraculós coincidir.
ResponEliminaEm quedo amb Las Migas. M'encanten!! Les vaig descobrir no fa pas gaire a la tele. No sé en quin programa. Només sé que em vaig quedar embadalida. Són genials!
ResponEliminaI si en comptes de menjar una paella, mengem unes migues! M'encanta la Sílvia Pérez Cruz; la vaig veure al palau, quan va fer de telonera de la Dulce Pontes. Molt bona selecció, coincideixo amb tu amb moltes peces. Per cert, menjar migues també m'agrada molt. En fa la meva tieta.
ResponEliminaLila: jo també vaig descobrir Las Migas fa poc, a Radio 3. Em vaig quedar fascinat...!
ResponEliminaMaite: aixpo de les migas ho vaig provar fa anys i no em va acabar d'agradar massa, però suposo que és perquè no eren fetes per la teva tieta.
ResponEliminaMolt bona selecció! contrasta molt amb el leblansky més tecno...
ResponEliminaAris; ja ho veus, a mi això del tecno només a petites dosis i de tant en tant. M'estimo més les coses una mica estripades i gamberretes, que aquesta gent del tecno són massa fins. Fet i fet, però, per a menjar-se una paella mil vegades el Rodrigo Leao... o Las Migas.
ResponEliminaHaw, haw! Lluís, paelles a part, trobo genial que t'hagis decidit a fer el teu propi Hitparade. I encara que potser no t'ho creguis, ne'stava convençut que també en ell tindria un lloc d'honor l'Albert Pla. Per qui no hauria apostat mai és pels Tindersticks, no m'imaginava que t'agradessin.
ResponEliminaI ara, anem a la paella: evidentment que no la deixo passar: quan vulguis i on vulguis! Ah, i jo poso els postres :)
Leblansky: ara em penedeixo de no haver posat altres rareses més rares. No imaginava que els Tindersticks sorprenguessin, a mi em sembla un grup d'allò més distret dins del pop music.
ResponEliminaI bé, la paella te l'has guanyada per haver pronosticat amb tan d'encert en Hinson. Ja ho concretarem.