13 de jul. 2010
L'àngel d'en Mariano
Avui he recordat aquella història un pèl estranya que explicava el Mariano de cal Xueta, fa anys, al poble: deia que -un dia que anava a caçar conills o llebres- de cua d'ull que va veure una cosa que volava. Li va endinyar l'escopetada. La bèstia (grossa, per cert) va caure fent espirals darrera d'un marge puntejat d'ametllers en flor. En Mariano hi va anar corrents.
Quan va arribar, es va alegrar d'haver sortit a caçar tot sol, sense els gossos. Allò que havia encertat no era un mixó: era un àngel.
No pas un angelet infant i rodanxó, sinó un angelot força madur. Se'l va endur a casa per a donar-li una bona recuperació i convalescència: tan sols duia una ala ferida.
Mossèn Xeixa el va renyar i els Mossos d'Esquadra el van multar. El primer li va dir que calia un cert respecte per les coses divines, i els segons perquè en Mariano no tenia el permís d'armes pertinent. I a més a més, perquè l'espècie d'au que havia abatut no estava catalogada dins de les espècies autòctones susceptibles de ser caçades. I perquè no era temporada de cacera.
Compungit per la resposta sancionadora i triple, ja no va dir res més de l'assumpte. Però és ben cert que un parell de mesos més tard se'l veia passejar amb un individu estrafolari que ranquejava, cobert d'un gruixut abric i d'una manta que li cobria un gran embalum a l'esquena: una gepa monstruosa o el volum de les ales angelicals?
Un temps més tard, al geperut ja no se'l va veure més. Es deuria haver refet, i sens dubte havia emprès el vol vers les esferes superiors, bo i escarmentat.
En Mariano ja no ens pot explicar les intimitats de la trobada. Va morir en un accident de trànsit vora el poble, a tocar de La Panadella. Era de nit i plovia. En aquell accident es va perdre un bagul sencer de records estranys, fabulosos, rars, meravellosos. Ara en Mariano reposa al cementiri de Santa Coloma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada