tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post5964569065671485845..comments2024-01-18T11:56:39.367+01:00Comments on MIL DeMONIoS: Les millors novel·les sempre són del meu paísLluís Boschhttp://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-80551678773188732512015-08-10T22:01:19.465+02:002015-08-10T22:01:19.465+02:00Montse, el patriotisme és una malaltia que afortun...Montse, el patriotisme és una malaltia que afortunadament no sofreixo (això no vol dir que no en tingui d'altres), però em penso que algun dia trobaran la vacuna. De tota manera, a mi em sembla que és més complex encara.<br />Em sembla que cal anar avançant, i per fer-ho hem de gosar ser justos (ni massa estrictes, ni massa benevolents). L'exemple del cava i del xampany és oportú: ni xovinistes ni autodestructius.<br />Gràcies per apuntar-te al debat. És possible que n'hi hagi més, però algun dia explicaré què passa quan algú diu "l'emperador va nu". Bé, de fet no cal que ho expliqui, perquè tothom ho sap. Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-60277976851813823192015-08-10T21:56:43.332+02:002015-08-10T21:56:43.332+02:00Gràcies pel comentari! Potser tampoc no es tracta ...Gràcies pel comentari! Potser tampoc no es tracta de reivindicar la ferotgia en la crítica, però sí la honestedat i la independència en el criteri. Sempre és difícil trobar el terme mig, però sembla que aquest hauria de ser l'objectiu: ja és curiós que la humanitat dugui milers d'anys buscant el terme mig i no l'hagi trobat, perquè els grecs de la Grècia clàssica ja havien descobert que aquest era el secret de tot.<br />Per això m'agrada que et plantegis canviar de filosofia: ho facis o no, és una idea que cal pensar. Jo tampo no m'hi he posat mai seriosament, però algun dia ho faré.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-46071973723768879622015-08-08T13:32:57.085+02:002015-08-08T13:32:57.085+02:00M'ha agradat molt el post. M'ha agradat mo...M'ha agradat molt el post. M'ha agradat moooolt el "debat" amb l' Anna Maria. Crec que, en general, tens raó en molts aspectes. No crec que una crítica més real vagi en detriment del nombre de lectors. Al contrari, a mi em toca molt allò que no sona triar un llibre d'entre els de la pila infinita, animada per una bona crítica...i que el llibre sigui una merda inflada de camuflatge. Si es dóna el cas he perdut un temps valuós que podria haver invertit en llegir una obra imprescindible. Tot i així, perseveraré perquè res m'agrada més que descobrir una bona lectura. L'acte màgic d'obrir un llibre per primera vegada renova les il•lusions. Però, i a qui li costa obrir un llibre? Pot pensar que si aquella merda inflada i camuflada equival a la millor novel•la de la dècada no cal esforçar-se més. Ja ha acabat.<br /><br />D’altra banda m’esgota l’excés patriòtic, ja ha saps. Sembla que vivim el dia de la marmota dins d’un anunci del REGAL-BARÇA. M'esgota, no saps com. No saps. Però, tot i així, hi ha una cosa que sempre he envejat dels francesos -el meu oncle viu a França des de que jo recordo-, és l'orgull amb que ensenyen les seves coses i res de fora els fa ombra. Mai he obert una ampolla de cava amb l'orgull que el meu oncle obre una de Xampany. Un cert regust a complexa ridícul m'espatlla la cata. A ell no. <br /><br />Aquí, el de fora té unes (falses) garanties que el de la terra no té i es qüestiona per se. Si el de casa és bo (per favor, però que ho sigui) s'hi ha d'apostar. Fort, molt fort. <br /><br />I, ah! Em sap greu, estimat, m'agrada Cabré, per molt que crítics que saben més que jo el qüestioni. Per molt que no comparteixi (del tot) el seu ideari polític. Per molt (i m' esforço fins l'esgotament per obviar-ho) que se l'utilitza fins a la sacietat i per abanderar la...per abanderar.<br /><br />Moltes gràcies per les vostres enriquidores intervencions. (Puc demanar més debats? )<br />Montsehttps://www.blogger.com/profile/03405710623365815020noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-40659392076037201562015-08-08T12:22:41.612+02:002015-08-08T12:22:41.612+02:00Abans que res vull apuntar que el senyor Ponç Puig...Abans que res vull apuntar que el senyor Ponç Puigdevall també s'atreveix a crítiques ferotges. Llegiu, com exemple, el seguent link on parla del darrer premi Josep Pla (http://cat.elpais.com/cat/2015/03/30/actualidad/1427742514_108289.html?ref=rss&format=simple&link=link).<br /><br />En el meu modest blog literari m'he plantejat aquests dubtes sobre la manera d'enfocar els meus apunts literàris. He de dir que una cosa és fer apunts i una altra anomenar-se a un mateix "crític literari". Són coses diferents. Un crític ha de tenir la reponsabilitat i la valentia d'escriure les seves opinions esnse embuts. És el que s'espera d'ell. Cada u ha de ser fidel amb la seva línea. N'hi ha que volem fomentar la lectura i decidim, simplement, no parlar del que no ens ha agradat. Tot i així he de dir que, després de llegir el teu article, potser canvio de filosofia. Com a lectora també m'agrada tenir accès a crítiques i opinions sinceres. I també estic d'acord en que hi ha moltíssima literatura al mercat (català, castellà, forani) i que costa trobar llocs on guiar-se a l'hora de triar entre tanta lletra. Fa riure però darrerament descarto sistemàticament llibres amb tapa dura, llibres de més de 300 pàgines i llibres que pessin més de 400 gr. Ull! No sóc estricta: acabo de llegir Ànima de Wajdi Mouawad, que trenca dos de les premises i és una joia. Silvia Mayanshttps://www.blogger.com/profile/05373789139939173690noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-47648050553993529922015-08-07T09:35:39.278+02:002015-08-07T09:35:39.278+02:00Els teus comentaris àcids m'agraden molt! Apor...Els teus comentaris àcids m'agraden molt! Aportes un punt de vista i una mirada franca sobre els temes que ens va molt bé a tots. Sempre tendim a viure dins d'una bombolla que no ens permet entendre el món: ens rodegem de persones que fan o pensen més o menys com nosaltres i perdem de vista que el món és més gran i més complex.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-48464929515539559822015-08-07T09:31:45.007+02:002015-08-07T09:31:45.007+02:00Jo sóc més de criticar tot lo del país que no pas ...Jo sóc més de criticar tot lo del país que no pas de sobrevalorar. Molt més divertit, on vas a parar :D De fet, no faig ni això perquè mai llegeixo res català, i espanyol tampoc,<br />Sense anar més lluny, mira quina merdeta de blogs que tenim per la catosfera xD<br />Ponshttps://www.blogger.com/profile/12085274708046699933noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-89896120913543653192015-08-07T09:01:15.853+02:002015-08-07T09:01:15.853+02:00Se t'entén perfectament, Anna Maria! Sobretot ...Se t'entén perfectament, Anna Maria! Sobretot gràcies per dedicar tantes línies a comentar el text. És evident que moltes qüestions no es poden debatre a base e comentaris en un blog. Tampoc no pretenc fer un comentari acadèmic: ni ho sóc ni és el punt de vista que em toca, ni el que busco. És un món que, com bé dius, té les seves complexitats i les seves prpròpies qüestions, i també s'entén perfectament en quina lluita estàs ficada. No deu ser fàcil, però la feina que fas és necessària. <br />Trobo que un crític, més enllà del punt de vista dels estudiosos i dels acadèmics, hauria de ser senzillament un lector amb esperit ídem, independent i capaç de connectar de forma senzilla i directa amb el lector, que vulgui acompanyar-lo en la lectura però sense dirigir-lo.<br />Quan opinem sobre Cabré, és això el que fem: dir la nostra opinió sense voler dir "la veritat", perquè el lector és un adult que sap què li agrada, i que també té opinió. <br />Ara bé, evidentment la qüestió és una petita part d'una altra qüestió molt més gran i més profunda, tal com dius. Però fins i tot les grans qüestions es poden començar a debatre començant per una petita part. Així, en un món que volem fer avançar en els valors de la democràcia, les aportacions de tothom compten, cadascú des de la seva forma i des del seu punt de vista.<br />Sobre l'exemple de JRJ, potser no és prou adequat, però a mi m'agrada trobar aquells moments en què (almenys ho sembla) les persones opinaven amb més llibertat i més desinhibició.<br />Segurament que tot plegat necessita reflexions i valoracions de fons. Jo només hi vull aportar el punt de vista d'un lector normal que exposa els dèficits que troba. Segurament caldria molt més.<br />Gràcies de nou!Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-79299821366132179852015-08-07T00:19:49.440+02:002015-08-07T00:19:49.440+02:00Perdona les faltes, escric des de l'Ipad. Supo...Perdona les faltes, escric des de l'Ipad. Suposo que s'entén tot. Anna Maria Villalongahttps://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-10022798893846143122015-08-07T00:17:06.112+02:002015-08-07T00:17:06.112+02:00l'opinió d'en Galves és només una i no va ...l'opinió d'en Galves és només una i no va a missa, per molt que sigui valent. <br />D'altra banda, alguns dels teus exemples són esbiaixats, pq que els trio surrealista critiqués Plateto y yo no vol dir que Platero y yo sigui una obta dolenta, sinó que simplement no s'ajusta als paràmetres que ells consideraven de la modernitat. Tanmateix, els moviments i corrents artístics se solapen i superposen. Els canvis no són sobtats, tot és un contínuum. juan Ramón era d'una gemeració anterior, simplement. <br />Saps què passa? Que encara estem en una altra lluita, en certa manera. Jo ho visc en primera persona en el món universitari. Encara estem en la lluita de situar certs gèneres en el que es considera literatura. I aquesta lluita és dura, ferotge i passa moltes factures. A mi me n'ha passat, i greus. per tant, per ami això és primordial. La qual cosa no vol dir que no poguem ser molt crítics, ho hem de ser, però no és l'únic front on treballar. Ni de bon tros. Anna Maria Villalongahttps://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-72680114703844052372015-08-07T00:08:59.347+02:002015-08-07T00:08:59.347+02:00Anem a pams.
Quan parlo de les coses que vénen de ...Anem a pams.<br />Quan parlo de les coses que vénen de fora, no em refereixo pas als best-sellers com Harry Quebert, fenòmens que han passat sempre i que són comuns a tots els països. Em refereixo a una altra cosa molt pitjor,més sibil·lina i més profunda. Parlo de les desenes i desenes de novel·les d'autors de tota mena que es tradueixen i la gent compra. Nòrdiques, americanes, angleses... Emplenen les lleixes de les llibreries i, simplement pel fet que són de fora, els lectors compren i els hi fan confiança. Una gran part són tan mediocres com les que puguin escriure els autors autòctons dels quals tu parles. <br />En segon lloc, el fet que jo apunto sobre la inexistència d'uns crítics com els d'anys enrere no són el motiu que la gent no llegeixi. Tant de bo! El motiu és molt més complicat, important i profund. Aquí i ara no en podem parlar. <br />No té res a veure el marquèting que les editorials posen en marxa per un Quebert amb la possible maniobra Cabré. Jaume Cabré és un bon escriptor i el país hi aposta, com fan tots els països del món mundial per intentar promoure'l a l'estranger i a la candidatura del Nobel si molt convé. Res a veure la seva literatura amb els best-sellers. Anna Maria Villalongahttps://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-27410986392074845322015-08-06T17:25:09.590+02:002015-08-06T17:25:09.590+02:00Tens raó, Anna Maria. Me n'alegro que t'ha...Tens raó, Anna Maria. Me n'alegro que t'hago agradat el text, que és un començament.<br />També tens raó en què tot ve de lluny, però potser per aquesta raó caldria fer una aturada i pensar-hi. Sobretot perquè encara hi som a temps. És possible que el problema no sigui tan sols català, si no també espanyol. En tot cas, això es hauria de preocupar més. Perquè deu tenir a veure amb el descens de vendes i de lectors.<br />Sobre l'efecte contrari (tot el que ve de fora és bo) també caldria parlar-ho amb calma i argumentadament. Allò de "El cas de Harry Quebert" (que no he llegit i que tothom ha oblidat) fou un dels triomfs de la publicitat, i per mi no difereix gaire del Cabrè, però això reconec que és discutible.<br />Jo estic decebut de la novel·la negra (vès quina contradicció) i en canvi crec que hi ha un espai per a aquesta literatura, perquè encara penso que ens pot explicar el món d'avui, el lloc on vivim. Sempre que ho faci amb gosadia i amb ganes d'aportar coses noves, ja siguin formes o temes.<br />El nostre complexe d'inferioritat hauria de ser mediatitzat pels crítics: aquí s'escriuen bons textos i mal textos, en la mateixa proporció que a fora. Una bona criba ens ajudaria a tots. Al capdavall, el que més ens convé és que hi hagi una població lectora capaç de mantenir una estuctura editorial mínima, sense que sigui fagocitada per les multinacionals.<br />Els qui fem crítiques i ressenyes ens hauríem de comprometre en aquest sentit, i això també va per mi.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-45474741033361299922015-08-06T17:05:38.244+02:002015-08-06T17:05:38.244+02:00Feia temps que hi donaves voltes i per fi l'ha...Feia temps que hi donaves voltes i per fi l'has escrit. Em sembla molt bé. <br />Tot i que a mi Jaume Cabrré sí que m'agrada! <br />Potser caldria entnedre per què passen aquestes coses aquí. Tot ve de lluny.<br />I, d'altra banda, crec que aquesta crítica autèntica de la qual parles ja no existeix, però no només aquí, a l'Estat espanyol diria que tampoc. <br />També es produeix, tanmateix, l'efecte contrari. Es porten coses molt infumables des de l'estranger i aquí sempre ens pensem que el que ve de fora és més bo. <br />Anna Maria Villalongahttps://www.blogger.com/profile/03369268053526500827noreply@blogger.com