tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post4737322338405525970..comments2024-01-18T11:56:39.367+01:00Comments on MIL DeMONIoS: Pornografía en las ruinasLluís Boschhttp://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-49209085177261903642017-01-27T00:24:29.855+01:002017-01-27T00:24:29.855+01:00Sí que existeix la buidor infinita. Es diu "u...Sí que existeix la buidor infinita. Es diu "univers".Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-76587121391251102892017-01-26T16:52:54.839+01:002017-01-26T16:52:54.839+01:00I EL RESO DE LAS HORES VISCUDES QUE?...LA BUIDOR I...I EL RESO DE LAS HORES VISCUDES QUE?...LA BUIDOR INFINITO N'EXISTEIX.Olivahttps://www.blogger.com/profile/18080311597145858901noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-75829203225390433392017-01-26T01:29:33.299+01:002017-01-26T01:29:33.299+01:00Al meu pare li van tallar una cama i van haver de ...Al meu pare li van tallar una cama i van haver de canviar de pis, l'escala no tenia ascensor i era massa gran per acostumar-se a una pròtesi. Van llogar un pis nou en contra de la voluntat del meu pare. No suportava la idea de deixar la que havia estat casa seva més de 50 anys. La meva mare estava encantada d'estrenar pis i volia canviar els mobles que tenia des que s'havien casat. Vaig buidar la casa on jo havia nascut amb el cor encongit, pensant, per animar-me, que els espais buits no són res per sí mateixos, és la gent que hi viu la que els hi dona sentit. El meu pare se'n va anar a viure a un pis amb totes les comoditats, tenia ascensor i, de voler, hagués pogut baixar al carrer amb la cadira de rodes. Però no ho va fer. Mai més va sortir de casa, un espai que li era estrany, i va morir enyorant els mobles que havia comprat amb sacrifici quan es volia casar i que omplien l'únic espai que havia considerat seu. <br />Un text, el teu, que m'ha fet pensar en que hi ha espais que són molt més que quatre parets, són el teu món i, quan ja no hi ets, es profana. Un acte, segons com, obscè. Molt bon escrit.Elena T.https://www.blogger.com/profile/05829568876759630095noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-32306085074777708482017-01-26T00:14:26.323+01:002017-01-26T00:14:26.323+01:00També tinc afecció a fotografiar espais que he vis...També tinc afecció a fotografiar espais que he viscuts després de ser abandonats i sobretot en el procés. La desolació i el sentiment que comentes és el mateix.<br /><br />Són imatges tant impúdicament pornogràfiques que mai les he ensenyat a la família...Galderichhttps://www.blogger.com/profile/01475952950143903803noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-20546256003708657322017-01-25T21:34:12.873+01:002017-01-25T21:34:12.873+01:00Tengo presente las viviendas con aluminosis y aban...Tengo presente las viviendas con aluminosis y abandonadas de la Trinidad Vieja y la de Turo de la Peira.<br />Aquello siempre me hizo pensar en la desolación.<br />Como siempre, me gusta tu texto.<br />Permíteme que lo vuelva a releer.<br />Un abrazoTot Barcelonahttps://www.blogger.com/profile/12465738306699739820noreply@blogger.com