tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post4174803649532089584..comments2024-01-18T11:56:39.367+01:00Comments on MIL DeMONIoS: Portbou, lleugerament fora del tempsLluís Boschhttp://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-66366933855277940132015-04-03T14:21:59.712+02:002015-04-03T14:21:59.712+02:00I perquè es troba literalment enmig d'enlloc.....I perquè es troba literalment enmig d'enlloc... Al final, la frontera no deixa de ser una línia imaginària damunt d'un penya-segat...Oriol S.https://www.blogger.com/profile/09812700611454466388noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-6253805192344379362015-04-03T06:34:53.113+02:002015-04-03T06:34:53.113+02:00i alhora el més autèntic, el Balneari de Panticosa...i alhora el més autèntic, el Balneari de Panticosa, tambè és un lloc decadent, demodé i agrada, m'atrau el que és vell, imperfecte, malmés, potser pequè aquesta és la imatge real de les coses, lluny de la estètica freda i aséptica mirada del que és nou.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-39121602499490314132015-04-03T01:39:47.835+02:002015-04-03T01:39:47.835+02:00Alguna cosa de Portbou recorda el moment en què Eu...Alguna cosa de Portbou recorda el moment en què Europa rugia, presa per la bèstia, i quan hi havia llocs com aquest on refugiar-se, ni que fos un miratge. El poble més Europeu d'Espanya, precisament perquè deu ser el més decadent, el més fora del temps. Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-65547798028247527012015-04-03T01:30:47.836+02:002015-04-03T01:30:47.836+02:00Portbou és un lloc fascinant, extrem en tots els s...Portbou és un lloc fascinant, extrem en tots els sentits, i ple de metàfores. El seu aïllament, antídot contra el turisme low cost que s'ha carregat bona part de la costa catalana i espanyola, fa que d'alguna manera s'hi hagi aturat el temps. Que puguis recórrer els passos de Walter Benjamin i sentir com devia ser aquell indret decadent per naturalesa quan encara hi havia passos fronterers i aquells túnels assenyalaven la fi del món (i no només per a Benjamin, sinó per a tots aquells que fugien de l'horror, ja fos el que s'acabava d'instal·lar a la península, ja fos el que rugia des del cor d'Europa). A mi també m'agraden les coses fora de lloc i de temps. Portbou em fascina, i malgrat no haver-m'hi pogut escapar darrerament, coincideixo amb tu en l'observació del mes de març. Fora de temporada turística i amb el clima més salvatge que mai, sense cap mena de maquillatge i amb el rostre a plena vista. M'ha agradat molt aquesta entrada!Oriol S.https://www.blogger.com/profile/09812700611454466388noreply@blogger.com