tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post980322193473273087..comments2024-01-18T11:56:39.367+01:00Comments on MIL DeMONIoS: La utopia negativaLluís Boschhttp://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-58023868169569578062010-08-08T14:07:17.812+02:002010-08-08T14:07:17.812+02:00Lila: el sentit de Lamerica és justament aquest, i...Lila: el sentit de Lamerica és justament aquest, i Amelio crec que fa una obra brillant perquè encara el tema des de molts angles.<br />A mi també em va trasbalsar: al cap i a la fi, tinc emigrants en totes les bandes de la família. A Espanya tabé s'ha volgut fer taula rasa amb el passat, i així ens va.<br /><br />Girbén: és curiós que citis Evrugo, perquè me'l vaig estar mirant justament mentre escrivia aquest apunt. Fa temps que no en sé res, però l'havia seguit força...<br /><br />Pepe: Pues sí se a qué te refieres, así que ya nos entendemos. Salud!Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-51701488336326744822010-08-07T20:33:08.137+02:002010-08-07T20:33:08.137+02:00No encuentro más películas para ilustrar las utopí...No encuentro más películas para ilustrar las utopías positivas o negativas a las que te refieres. Si acaso, Novecento nos intentó contar la irrupción y la caída de la utopía socialista en una sociedad occidental. Sin embargo, encuentro por la blogosfera residuos de esa hipocresía que vicia los orígenes del nacionalismo catalán, y que siguen haciendo del independentismo católico y pequeño-burgués una utopía con gran cantidad de elementos negativos. No voy a enlazar nada; estoy seguro de que sabes a qué me refiero.Pepehttps://www.blogger.com/profile/03879786920559535773noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-64474587763666046042010-08-07T19:48:45.743+02:002010-08-07T19:48:45.743+02:00Cal recordar -tot i que no és una utopia, ni és fí...Cal recordar -tot i que no és una utopia, ni és fílmic o literari- l'Estat Mental d'Evrugo. Amb bandera, moneda i alfabet propi, continua vigent des del llunyà 1968 quan el bo del Zush (ara Evru) el va fundar. També té una salutació identitària que t'obre les totes les portes...<br /><br />"Evrugo és un estat contradictori i real, autocràtic i universal." http://www.evru.orgen Girbénhttps://www.blogger.com/profile/10590547499074724302noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-78670884735909252762010-08-07T16:39:09.796+02:002010-08-07T16:39:09.796+02:00Ja he llegit el teu apunt al Reill sobre Lamerica....Ja he llegit el teu apunt al Reill sobre Lamerica. Brillant! No sabia que els experts relacionaven "Els raïms de la ira" amb Lamerica. És evident que la font l'hem de buscar en la pel·lícula de Kazan. Hi ha unes declaracions interessants de G. Amelio sobre la seva pel·lícula: "La meva pel·lícula parla sobre tot de la memòria, que es recupera d'una manera dantesca. Avui és difícil explicar-li a un jove italià què és la fam. Dic fam, no apetit. La generació dels post-emigrats ho va oblidar totalment, va fer taula rasa del seu propi passat. L'italià d'avui ha oblidat que durant anys va ser un poble d'emigrants, que va haver d'anar a Amèrica, o Lamerica, com deia el meu pare, i que ara no saben com rebre als immigrants. Vull dir: si un pensa que tots els albanesos són assassins, com es diu ara a Itàlia, aleshores, ¿què eren els nostres pares a Amèrica? ¿Assassins? ¿Mafiosos? Algú ho pot haver estat, però no tots. La immigració avui hauria de tenir un sentit diferent."<br />I és cert... Jo mateixa, just acabar-se la pel·lícula, no podia acabar de plorar. Era una "desmemoriada" a qui acabaven de retornar la memòria dels seus avantpassats, tot el seu dolor, tot el seu patiment, va caure sobre mi com una llosa...Lilanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-1140166441467885952010-08-06T20:06:30.012+02:002010-08-06T20:06:30.012+02:00Llástima que fos fallida, pero "la Playa"...Llástima que fos fallida, pero "la Playa" era el millor ejemple de com l'utopia es pot transformar en l'infernFrancesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-56701082661272656692010-08-06T16:37:56.406+02:002010-08-06T16:37:56.406+02:00Lila: a mi em sembla impressionant que es parli ta...Lila: a mi em sembla impressionant que es parli tant de la caiguda d'una església i s'oblidin tots els milers de veïns de a zona... Al cap i a la fi, la Sagrada Família és una atracció turística per a estrangers.<br />Sobre Lamerica i Kazan, també al Riell Bilevard vaig fer un apunt llarg sobre el Gianni Amelio. Si el veus ja m'ho diràs... també els havia tingut en compte, tot i que des d'una altra perspectiva. Salut!Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-75468592993179665462010-08-06T16:20:56.791+02:002010-08-06T16:20:56.791+02:00Lluís, jo sóc de les que riuria molt si en lloc de...Lluís, jo sóc de les que riuria molt si en lloc de la Sagrada Família hi hagués una Zona 0, amb un foradot immens i tot de guies explicant que temps era temps hi havia hagut una catedral que feia anys i panys que contruien, i que no s'acabava mai... Tinc familiars que viuen al pas de l'AVE, en edificis del començament del segle xx i ningú no es preocupa per ells...<br />En aquest repàs per les utopies, hi afegiria dues pel·lícules sobre aquesta Itaca particular, aquell lloc on esperes complir els teus somnis i que després resulta ser una terra inhòspita, difícil, estranya... Una és Amèrica, Amèrica de l'Elia Kazan, l'obsessió d'un noi grec per arribar als Estats Units, la terra somniada, i l'altra és Lamerica, en aquest cas albanesos que volen arribar a Itàlia. En els dos casos el viatge per arribar a la terra promesa... No és fàcil aterrar en un lloc desconegut i començar de zero, i sobretot no és fàcil aquest trajecte, el viatge d'un lloc a l'altre que et va allunyant de les teves arrels i et va acostant a aquell futur incert...Lilanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-24177967961328967032010-08-06T14:08:04.980+02:002010-08-06T14:08:04.980+02:00Panterablanca: tens raó que potser hi ha massa vid...Panterablanca: tens raó que potser hi ha massa videos. El meu ordinador és moderat de capacitat, i de vegades (depèn de la línia) li costa una mica. Miraré de reduir les entrades per pàgina.<br />Sobre el ritme em temo que afluixarà una mica els propers dies. De moment, fins dilluns o dimarts ja no penjaré res, i crec que amb dos per setmana estarà bé durant aquest mes com a mínim.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-48609135922889186462010-08-06T11:41:45.464+02:002010-08-06T11:41:45.464+02:00Quin ritme portes, noi. Escrius tan sovint al blog...Quin ritme portes, noi. Escrius tan sovint al blog que no et puc seguir, no dono l'abast. A més, t'he de demanar un favor. Quan entro al teu blog em costa molt que es carregui la teva pàgina, i això em fa perdre molt de temps. Potser ja ho saps, però això passa perquè poses molts vídeos als posts. Potser si reduissis el número de entrades per pàgina, el teu blog no costaria tant de carregar als ordinadors poc potens com el meu. T'estaria molt agraïda si ho fessis així perquè el teu blog és molt interessant.<br />Sobre el tema que tractes, m'has deixat astorada.No sabia que la familia de Francesc Cambó tingués aquest negoci. Jo sempre havia pensat que aquest tipus de gent havia fet diners amb fàbriques i coses així. És evident que aquests es van fabricar la seva pròpia utopia personal, egoista i negativa a base de traficar amb altres vides humanes condemnant-los a un més que possible infern.<br />Petons salvatges.panterablancahttps://www.blogger.com/profile/04725801281126837767noreply@blogger.com