tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post7642134216101501292..comments2024-01-18T11:56:39.367+01:00Comments on MIL DeMONIoS: Allí donde estésLluís Boschhttp://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-16936875230285905912012-05-02T15:39:07.415+02:002012-05-02T15:39:07.415+02:00Els records poden ser molt potents. Es poden esvai...Els records poden ser molt potents. Es poden esvair així, com si res?<br /><br />Potser no cal escriure per recriminar res. No així, ben bé. De vegades és molt difícil fer-ho a qui ens va donar la vida i altres coses, els fonaments, un sistema de valors. Potser és més senzill començar per agrair i després vindrà la resta. Escriure per dir com ens sentim, o com ens vam sentir. <br /><br />Hi ha la mística de les coses petites. I potser acaronar els records n'és una forma de viure aquesta mística.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/02767715704694932129noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-59996315179181059792012-05-02T08:49:00.655+02:002012-05-02T08:49:00.655+02:00La teología no dee estar pensada para comprenderla...La teología no dee estar pensada para comprenderla. Me parece más complicada que la física cuántica aunque a veces intuyo algo.<br />Lo del agua lo comparto: cuando contaminamos el agua nos alejamos para siempre de nuestra parta más esencial.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-27146059038055721242012-05-02T08:47:31.300+02:002012-05-02T08:47:31.300+02:00Me pregunto porqué ese sueño de los buitres. Quizá...Me pregunto porqué ese sueño de los buitres. Quizá un reflejo de aquel inconsciente colectivo que teorizó Jung...Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-84611727131243717842012-05-02T08:46:44.587+02:002012-05-02T08:46:44.587+02:00En efecte, no passa res si no segueixes la cadena ...En efecte, no passa res si no segueixes la cadena del Liebster. A mi m'ha costat fer-ho.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-5423988696752800562012-05-02T08:46:07.397+02:002012-05-02T08:46:07.397+02:00Suposo que hauria de ser així de senzill: admetre ...Suposo que hauria de ser així de senzill: admetre tranquil·lament que ens morirem, i que no ens pot passar res dolent.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-79922192758667910682012-05-02T08:45:09.196+02:002012-05-02T08:45:09.196+02:00La visió del cadàver no m'ha resultat mai gair...La visió del cadàver no m'ha resultat mai gaire trasbalsadora, la veritat. En el meu cas és una imatge que no destorba els records de la persona viva.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-44462604176056317952012-05-02T08:44:00.636+02:002012-05-02T08:44:00.636+02:00Aquesta història de l'avi (que efectivament ha...Aquesta història de l'avi (que efectivament havies citat) és molt bonica, estaria bé prendre'l d'exemple. I tens raó que finalment, allò que guarda la memòria són instants que no sabem ben bé perquè els ha seleccionat.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-45481231558136842872012-04-28T22:06:17.588+02:002012-04-28T22:06:17.588+02:00Algunas veces envidie a la gente con fe, nunca com...Algunas veces envidie a la gente con fe, nunca comprendí a dios y menos a sus prosélitos. Mi cabeza infantil no comprendía porque un dios se tenia que hacer hombre y sufrir, tampoco lo entiendo ahora. La gente con fe, en algunos casos es de envidiar por su convencimiento, pero tambien me pregunto que pasara el día de su muerte cuando descubran que no es cierto. Muchos dias me gustaria huir "del mundanal ruido" (que diria el otro), recogerme en un pueblo pequeño y hacerme asocial; pero no, va a ser no, no valgo. Me gustan las imágenes del agua limpia, creo que cuando esta civilización decidió contaminar las aguas en "aras de un progreso", el paso atrás en la Humanidad fue colosal.<br />Aunque no comprendo tu reconocimiento (de verdad lo digo), lo agradezco, has aumentado mi "ego" y eso a todos nos sienta de maravilla (digamos lo que digamos), gracias...Daniel F.https://www.blogger.com/profile/01290102889334071181noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-90942762411333429282012-04-28T20:42:08.539+02:002012-04-28T20:42:08.539+02:00Bonito texto, Lluis.
Cosas pequeñas, sí, bolsill...Bonito texto, Lluis. <br /><br />Cosas pequeñas, sí, bolsillos vacíos y no perder la curiosidad... Más que suficiente.<br /><br />La visión de los buitres es compartida... Qué bajen, Lluís, qué bajen. Tres piedras en el puño y nada que perder, nada.<br /><br />Guarda el libro de Remarque como un tesoro. El mio es prestado y me costará desprenderme de él esta semana.<br /><br />Gracias por la mención a La banda... <br /><br />Te leo.Juan Cruz Lópezhttps://www.blogger.com/profile/06968701469940955288noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-17903712078409472212012-04-28T13:38:28.997+02:002012-04-28T13:38:28.997+02:00Luego vuelvo, que he quedado para comer...Luego vuelvo, que he quedado para comer...Daniel F.https://www.blogger.com/profile/01290102889334071181noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-7989333133868045262012-04-27T23:15:14.948+02:002012-04-27T23:15:14.948+02:00el record d'algú és una instantània fotogràfic...el record d'algú és una instantània fotogràfica quan el busquem, una instantània que costa de fixar.., però quan el record t'agafa d'imprevist, llavors té vida pròpia i la imatge, la veu i tot el que et transmet és viu.<br />la vida va en serio .. aunque quizás nunca lo lleguemos a creer del todo..<br /><br />ei, moltes gràcies pel Liebster! tot un honor que el Dimoni em tingui en compte:)<br />la cadena no crec que la segueixi, però no té importància, no?lolita lagartohttps://www.blogger.com/profile/03916832876322166714noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-32793836785666957482012-04-27T21:41:26.928+02:002012-04-27T21:41:26.928+02:00vaig veure ma iaia morta a la tomba, i unes hores ...vaig veure ma iaia morta a la tomba, i unes hores abans, sobre una taula d'una sala freda en un soterrani, o abans i tot, quan s'estava morint i ja semblava que no hi fos, però això no ha impedit que continue recordant-la de moltes maneres, sobretot en moviment, perquè gairebé sempre s'estava movent. fins i tot quan estava assentada a la vora de la finestra, cosint, o fent ganxet.<br /><br />potser sí que són imatges estàtiques, però seguides. ara penso que potser també allà al record que en tinc no pot parar quieta. me passa al revés d'això que dieu. per a imaginar-la "adormida", descansant, morta, he d'imaginar-la quieta expressament. <br /><br />quan escrius que hi ha moments en què et sap greu que no t'hagués ensenyat una mica més la seua fe senzilla, estàs reconeixent-li que encara ara ho continua fent. hi ha part de retret, i bona part d'agraïment. <br /><br />me sembla molt especial este sentiment que descrius, la temença "que te alejes para siempre"... una temor que podem sentir entre vius, i veig que també envers els morts. potser hauria de dixar escrita una nota a mons fills per a que puguen rellegir-la, si volen, quan ja estigue morta: "fa temps que me alejé para siempre, fills, i aquí estic, aquí em teniu". <br /><br />ahir un xiquet molt petit jugava al seient d'un cotxe amb la porta oberta. vaig dir-li amb son pare que podia caure. lo pare em va contestar que d'allà segur que no cauria, que era el lloc més segur on podia dixar-lo, perquè li encanta "conduir". un client que també ho va veure me va dir: "pensa que si cau a terra, és tot lo lluny que arribarà". vull que... una vegada ja estàs morta... morta estàs. i igualment hi ets. <br /><br />una abraçada, lluís.irunahttps://www.blogger.com/profile/04654053960161205739noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-8418969116050230352012-04-27T19:10:44.165+02:002012-04-27T19:10:44.165+02:00un dels motius pels que no m'agrada veure els ...un dels motius pels que no m'agrada veure els morts al seu taüt, és per no quedar-me amb aquella imatge gravada a la retina. D'aquesta manera és molt mes fàcil evocar-los.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-10325394143170919942012-04-27T19:05:06.102+02:002012-04-27T19:05:06.102+02:00Té raó que la imatge dels nostres desapareguts és ...Té raó que la imatge dels nostres desapareguts és una instantània fotogràfica. Malgrat això crec que els petits records són els que finalment queden en la memòria. <br />Quan el meu avi va morir ens va deixar una carta als nèts (potser ja ho he comentat...) en la que ens donava les gràcies per haver-lo ajudat al final de la seva vida, en la que ens desitjava el millor i en la que deia que l'única cosa que lamentava era que no haguéssim continuat amb la Fé. Tenia una Fé tant tolerant que sempre deixava fer malgrat que no hi estigués d'acord. Una Fé d'aquestes que en dius senzilles. Encara el trobo a faltar i sempre penso que si mai arribo a vell ell ha de ser el model a seguir.Galderichhttps://www.blogger.com/profile/01475952950143903803noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-37917356336945191162012-04-27T18:44:55.908+02:002012-04-27T18:44:55.908+02:00El texto de Schwarz-Bart habla en realidad de los ...El texto de Schwarz-Bart habla en realidad de los supervivientes de los campos nazis, y de la posibilidad de que Dios haya situado a un "justo" en cada generación, que la justifica y la salva. La gota es la señal que le manda dios al justo elegido.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-13918994287542623252012-04-27T18:41:17.761+02:002012-04-27T18:41:17.761+02:00Podem afegir-hi el naixement, que també resulta te...Podem afegir-hi el naixement, que també resulta terriblement realista.<br />Els interiors del video, a casa (no cal donar l'adreça). Els exteriors al Pou Clar, Bocairent, la Vall d'Albaida.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-2226639998903034812012-04-27T18:40:06.021+02:002012-04-27T18:40:06.021+02:00Tens raó, Enric, de vegades s'escriu per a un ...Tens raó, Enric, de vegades s'escriu per a un mateix i no caldria penjar-ho al blog. A vegades també fa la funció dels antics diaris personals. En tot cas, els comentaris no molesten mai.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-48272280401641649262012-04-27T18:04:38.774+02:002012-04-27T18:04:38.774+02:00Me ha parecido una texto muy bonito: la lucha cont...Me ha parecido una texto muy bonito: la lucha contra el olvido, contra ese constante diluirse que dices. <br /><br />Sí, desaparece la forma, pero permanece la esencia. Supongo que también la gota tenía algo que ver con eso. Así que no temas: habrá siempre algo que no podrás olvidar, más allá de la presencia y la figura. Lo que fue, y lo que tú fuiste.Eastriverhttps://www.blogger.com/profile/12579816951025534070noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-7666873177493114462012-04-27T15:29:56.455+02:002012-04-27T15:29:56.455+02:00La mort es l'acció més real que hi ha, tot el ...La mort es l'acció més real que hi ha, tot el demés es virtual. El video, on l'has fet?Mr. Arishttps://www.blogger.com/profile/00532652025260071564noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-65426221173743692652012-04-27T14:55:41.397+02:002012-04-27T14:55:41.397+02:00No volia dir res. Em sembla que no cal. Fins i tot...No volia dir res. Em sembla que no cal. Fins i tot em sembla una mica obscè. Però mirà... Només comentar una cosa. Que sí, que em passa coma tu. Les imatges es difuminen. He de fer un esforç de concentració; i tot i així, només aconsegueixo una imatge estàtica. Com una fotografia. I aleshores necessito les paraules.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-20372433106393310272012-04-27T13:52:48.075+02:002012-04-27T13:52:48.075+02:00Pel poder que em dóna Santa Endogàmia, estàs allib...Pel poder que em dóna Santa Endogàmia, estàs alliberada. No et creguis, a mi m'ha costat una setmana acceptar-hi i seguir el joc.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-52282186674155610802012-04-27T13:20:13.170+02:002012-04-27T13:20:13.170+02:00Bé, tot i que ens ajustem a les bases(amb escreix!...Bé, tot i que ens ajustem a les bases(amb escreix!; em sembla que ens sobren uns 180 seguidors, pel cap baix), i que a nadie le amarga un dulce, etcètera...no em queda altra que rebutjar el premi. I no és que no sigui devota de santa Endogàmia, que li professo tanta fe com qualsevol; passa que arrossego un trauma infantil pel rotllo aquest de la cadena (tenia set anys i vaig agafar la ceba que un nano es va morir per culpa meva, perquè vaig trencar una cadena d'aquestes). Allibera'm, t'ho prego, que hi ha coses que val més no tocar-les!<br />I gràcies.matilde urbachhttps://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.com