tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post1194950663975004399..comments2024-01-18T11:56:39.367+01:00Comments on MIL DeMONIoS: La solitud reinventadaLluís Boschhttp://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-20461443373793769582011-02-05T09:38:20.615+01:002011-02-05T09:38:20.615+01:00Lila: m'has fet pensar en la versió romana i m...Lila: m'has fet pensar en la versió romana i mediterrània dels enterraments i els funerals, abans que el cristianisme hi aboqués tot el seu potencial terrible. Suposo que ara, per més laics que ens diem, encara vivim la mort a l'estil catòlic. De tota manera m'has donat una idea de cara a celebrar els aniversaris futurs. M'apunto això dels àpats vora el mar.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-45927409311943917322011-02-05T09:36:03.623+01:002011-02-05T09:36:03.623+01:00Maite: sí, suposo que la circumstància aquesta ens...Maite: sí, suposo que la circumstància aquesta ens ajuda a connectar amb la nostra pròpia vida, a pensar a veure què en fem.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-50186500254766878242011-02-05T09:00:22.833+01:002011-02-05T09:00:22.833+01:00El pare, sabent-se malalt i que el final era prope...El pare, sabent-se malalt i que el final era proper, em va preparar per a la seva mort. Subtilment, veladament en parlàvem... i em va fer entendre que la seva mort seria suportable, i ho és. No només és suportable, sinó que el seu record em dóna forces...<br />El dia de la seva mort ens trobem la mare i els germans, anem al cementiri i després, tots junts, disfrutem d'un bon àpat vora mar. Brindem per ell i el recordem amb alegria, i per un moment som feliços, què caram! Una abraçada ben forta, Lluís.Lilanoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-89943085399957907172011-02-04T21:35:35.805+01:002011-02-04T21:35:35.805+01:00Lluís,
La mort dels pares sempre ens deixa orfes ...Lluís,<br /><br />La mort dels pares sempre ens deixa orfes i conec bé aquesta sensació d'estranyesa, de desconcert... És quan els pares moren que entenem que tenim un final, i connectem amb la nostra pròpia finitud. Una abraçada molt forta.maite mashttps://www.blogger.com/profile/10549902952086293248noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-75233816609665451632011-02-04T20:49:45.823+01:002011-02-04T20:49:45.823+01:00Pantera: vés a saber en què pensava, en qui. Tampo...Pantera: vés a saber en què pensava, en qui. Tampoc no goso dir què li deuria passar pel cap. Suposo que sempre necessitem pensar en solucions agradables.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-69034880241941697432011-02-04T20:47:17.706+01:002011-02-04T20:47:17.706+01:00Girbén: estaria bé imaginar que es van trobar a la...Girbén: estaria bé imaginar que es van trobar a la Massana. D'altra banda, no és impossible. Però sigui com sigui, aquesta és una bona manera de sentir-nos propers i solidaris en aquests moments. O sigui que gràcies, sincerament.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-49621428662262267342011-02-04T20:46:02.805+01:002011-02-04T20:46:02.805+01:00Puigcarbó: no goso dir qui envelleix millor o pitj...Puigcarbó: no goso dir qui envelleix millor o pitjor, sincerament. Quan em toqui, però, segurament no estaré tampoc en condicions de comparar de forma afinada. Més val deixar-ho estar. Perquè també hi ha la possibilitat de no envellir, i no parlo de cirurgia ni cosmètics.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-35428598258587500802011-02-04T20:44:15.186+01:002011-02-04T20:44:15.186+01:00Matilde: Me'n recordo perfectament de l'es...Matilde: Me'n recordo perfectament de l'estada a l'Hotel Neverland, i de la ratafia. Avui també he trobat una ampolleta (mitja ampolleta) de "Aromes del Montgrony". Això d'avui és el capítol 2 (i últim d'aquella història). Inevitablement, la situació s'assembla tant a la de "La invenció de la solitud" de l'Auster que era impossible no agafar el títol. Ara me n'adono que hi podria haver un tercer capítol, encara. Perquè tot just tenim buidat un terç del pis. I van apareixent llibretes i llibretes.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-67115294413476020792011-02-04T20:40:56.359+01:002011-02-04T20:40:56.359+01:00Joan: és possible que el to m'hagi sortit dife...Joan: és possible que el to m'hagi sortit diferent, perquè aquest cop parlo de coses properes i reals. Aquest cop no hi ha ficció ni mentides.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-14886636790432271172011-02-04T19:16:13.211+01:002011-02-04T19:16:13.211+01:00Sempre tindràs la certesa de que la teva mare pens...Sempre tindràs la certesa de que la teva mare pensava en tu en la seva solitud. Crec que ens haurem d'acostumar a la idea de que morirem sols o morirem en una residència.<br />Petons selvàtics.panterablancahttps://www.blogger.com/profile/04725801281126837767noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-75649910474723936452011-02-04T18:24:33.359+01:002011-02-04T18:24:33.359+01:00Ara se m'acut que, si ma mare també va anar a ...Ara se m'acut que, si ma mare també va anar a la Massana, bé podria ser que haguessin sigut temporalment amigues; fins i tot que s'haguessin copiat... Em plau molt la imatge.I la mare també omple llibretes amb una cal·ligrafia semblant i té al De Sica en un lloc alt. <br />Quines maneres tenim de fer-nos costat!en Girbénhttps://www.blogger.com/profile/10590547499074724302noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-87853210141937492072011-02-04T18:05:00.079+01:002011-02-04T18:05:00.079+01:00diria que envellint igual que els nostres antecess...diria que envellint igual que els nostres antecessors, ho fem d'una altra manera, pitjor, car en tenim plena copnsciència, tot i què en el fons no és ben bé així. El meu pare que en té 93 em deia l'altre dia, últimament m'he adonat que m'estic fent vell. Però a dia d'avui, et pot recitar de meòria estrofes senceres de l'Atlàntida, ho fa per no perdre la memòria.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-12742197716549287502011-02-04T14:38:47.427+01:002011-02-04T14:38:47.427+01:00Fa com qui diu 240 dies, feies una estada a l'...Fa com qui diu 240 dies, feies una estada a <a href="http://riellblvd.blogspot.com/2010/05/hotel-neverland-habitacio-701.html" rel="nofollow"> <strong>l'Hotel Neverland</strong></a>, habitació 701. Curiosament, jo era a la 206. Vam fer uns glops de Ratafia Roset. Ves a saber si no brindàvem per a celebrar un vers fantàstic i encertadíssim d'aquell home, ja saps,<em>Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde</em>. Res, que avui me n'he recordat.<br /><br /><em>La invención de la soledad</em> és el meu llibre preferit de Paul Auster, crec. Tant fa, això, oi? Ja callo.matilde urbachhttps://www.blogger.com/profile/01815019650785616811noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-77217826036290944602011-02-04T13:46:26.626+01:002011-02-04T13:46:26.626+01:00Reinventar-nos constantment, per nosaltres mateixo...Reinventar-nos constantment, per nosaltres mateixos i enllà. <br />M'ha semblat un apunt estrany amb el teu to habitual, però recobert d'un cert grau de melangia, dolça i trista alhora. La teva capacitat d'anàlisi de la pròpia metàfora és sorprenent. Felicitats.Joanhttps://www.blogger.com/profile/07597122686408725293noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-39608618389166162582011-02-04T12:17:50.969+01:002011-02-04T12:17:50.969+01:00Galderich: el sentiment més definit que em despert...Galderich: el sentiment més definit que em desperta tot plegat és justament l'estranyesa. D'una banda, perquè la crea l'absència sobtada. Però també per anar descobrint tot aquest món que ens construïm, aquesta reinvenció de la vida.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4828696502326730863.post-77530017959985375182011-02-04T12:14:24.507+01:002011-02-04T12:14:24.507+01:00Ens haurem de reinventar la nostra vellesa? Aquest...Ens haurem de reinventar la nostra vellesa? Aquesta és una de les preguntes que em faig veient el meu pare i com entoma l'escàs futur que li queda.<br /><br />La reinvenció de la teva mare m'ha agradat (amb una lletra semblant a la de la meva àvia i la meva mare) i sobretot la darrera guspira de vida amb el cinema neorealista italià dedicat al seu fill.<br /><br />Una memòria deconstruïda però memòria al cap i a la fi, cosa que no tots poden dir!<br /><br />Una forta abraçada i a intentar digerir el millor possible aquesta absència estranya pròpia del cercle vital però que per això no deixa de ser estranya.Galderichhttps://www.blogger.com/profile/01475952950143903803noreply@blogger.com