10 oct. 2016

La llengua del pati de l'escola

Resultat d'imatges de hable en cristiano

Hi ha un conte per a infants que es titula "L'emperador va nu". Qui el conegui, no cal que continuï llegint: allò que dic aquí sota és que l'emperador va nu, i que al pati de l'escola es parla en castellà. I que el castellà prospera dins de l'aula quan els nens parlen amb els nens. Si digués que el sol surt per llevant, diria una veritat del mateix ordre.

*

Som al pati d'una escola catalana, les 11 del matí d'un dia calurós de setembre de 2016. Som en un barri on la població immigrada és del 70%. Sobretot magribins i llatinoamericans. Sense oblidar alguns xinesos. I sense passar per alt que, entre els autòctons, n'hi ha uns quants de gitanos.

Un nen s'apropa al seu tutor, que vigila al pati, per queixar-se que un altre nen li ha pegat. El tutor li repeteix fins a tres vegades seguides aquesta reposta:
-No t'entenc. Parla'm en català.

Quan finalment el nen (d'origen magribí) aconsegueix compendre l'estranya resposta del seu tutor, assaja una frase en què hi apareixen alguns vocables en català que -inesperadament- satisfan el seu mestre. I llavors el docent respòn:
-No té importància (o alguna frase de sentit equivalent).

El meu pare va néixer l'any 1926 i es va escolaritzar pocs anys, però durant els escassos anys d'escola va patir situacions molt semblants. Hi havia una diferència que a mi em sembla anecdòtica: a ell, el mestre li exigia que se li parlés en castellà. Ja sé que la comparació és odiosa i etzètera, però no deixa de tenir sentit. Quan al meu pare li exigien que parlés en castellà, Espanya era una dictadura militar. Ara és un estat més o menys democràtic compost per 17 autonomies, i, a l'autonmia catalana, les competències en educació primària les té la Generalitat de Catalunya, que diu que és un organisme democràtic sorgit del poble, dels sufragis i del respecte. I que no para de fer declaracions solemnes que pretenen transmetre un elevat sentit de.la democràcia. No està de més afegir que aquesta autonomia destina un 2,8% del seu PIB a l'educació. Aquesta dotació pressupostària l'ha decidit el govern autònom (ni el govern d'Espanya ni cap altra instància li ho han imposat).

La llengua catalana, contra tot allò que deien -i contra la campanya "Catalunya, terra d'acollida" que va promoure un presidentet que es guardava els calerons a Andorra- no ha estat una llengua d'acollida. És imprescindible demanar-se què ha passat, com és que tants calés públics per promoure l'ús social del català se n'han anat claveguera avall. La realitat és emprenyadora, però és la realitat: el català és antipàtic, i el mestre de l'escola que he ressenyat a l'anècdota inicial és un exemple del fracàs.

Si us plau, que no em diguin més que "el model català d'immersió lingüística és un model d'èxit", perquè és tan sols un altre exemple de fracàs de les males polítiques i de la miopia cultural que ha caracteritzat els 30 anys d'autonomia catalana: un desastre, un exemple d'estupidesa i d'ineptitud per gestionar el país que fa basarda. Catalunya deu ser l'autonomia més mal gestionada de les 17. Caldria demanar explicacions, i caldria demanar els comptes de les campanyes de promoció del català. Caldria demanar als intel·lectuals d'Òmnium Cultural en què carai pensaven quan pensaven en la llengua catalana.

Vull deixar ben clar que el mestre de l'exemple que encapçala el text només és un subjecte passiu i en realitat una víctima d'una cadena de desastres. La llengua catalana desapareixerà (tal com va desaparèixer la llatina de Roma), i quan això passi tots estarem d'acord en què haurà estat un drama, una catàstrofe per a la cultura global. Però com que quan això passi es buscaran els culpables, jo tan sols demano que hi hagi autocrítica i que els catalanoparlants siguem honestos i expliquem què vam tenir-hi a veure. Tenir o no tenir un estat propi no val: Roma no tan sols tenia un estat, tenia un imperi. I la seva llengua es va extingir o va mutar o digues-li com vulguis. El llatí va deixar de ser útil i va deixar de ser simpàtic: es parlava a les escoles i als cenacles del poder. Però no al carrer.

A mi em sembla que la política lingüística del poder català ha estat una cagada monumental, i és molt probable que ara sigui tard per rectificar. És una pena, perquè sempre hi ha hagut veus crítiques i discrepàncies de bona voluntat, però que s'han sotmès a l'autocensura. Aquestes persones també hauran de fer autocrítica. Qui va consentir els despropòsits dels governs nacionalistes? Qui va facilitar que ara sigui un partit com "Ciudadanos" el qui es podrà permetre revisar els conceptes mal plantejats? Qui tenia por de perdre vots si qüestionava un model catastròfic i antipàtic? Qui va tolerar que Tv3 fos un canal monolingüe en un país bilingüe, quan és un canal públic pagat pels contribuents catalanoparlants, catellanoparlants i parlants d'un colla d'altres llengües? (Totes aquestes darreres qüestions les poso als amics del PSC i d'ICV que no van gosar).

Algú obrirà un debat de veritat algun dia. I espero que no ho faci amb la intenció de guanyar o de salvar vots, si no amb la intenció de debatre per trobar acords.

6 comentaris:

  1. No discuteixo el que dius perquè és molt més complexe del que comentes i ens sortirien els albiols de torn -i són per tot arreu!- dient que el problema és de la immigració.

    La qüestió que et faig, si has estudiat el tema des del pati estant, és: quin model creus que s'hauria d'haver aplicat i que s'ha d'aplicar amb urgència per aconseguir que un idioma que el parla un 50% de la població no desaparegui en un país on el castellà el parlen tots plegats. No és un país bilingüe sinó un país monolingüe amb una part de la població amb un idioma minoritzat -no entro en els per què- que intenta que no desaparegui perquè creu que aporta valors culturals, històrics...

    ResponElimina
  2. Albert, crec que Lluis en la seva exposició intenta que l'idioma català no desaparegui.
    Fa una trucada i una crítica al poder.
    Et puc dir que li llegeixen des de Burgos, perquè em consta té un seguidor que tradueix els seus escrits o el que no entén del mateix.

    El teu enfocament , Lluis sobre TVE3, és fonamental. Tenien l'oportunitat de ser el canal més vist d'Hospitalet, Badalona, Sant Adriá i limítrofs, i són els últims a estar sintonitzats en aquestes poblacions, poblacions que d'altra banda són majoritàries a Catalunya, no ens hauríem d'oblidar, i que no obstant això han estat guanyades per un Justo Molinero que si ha sabut treure partit amb el seu calatufo bilingüe i el seu saber estar.
    Una abraçada.
    Salut a tots.

    ResponElimina
  3. a l'escola, al pati de l'escola es parla castellà i no es nomès d'ara, ve de vell. Que ha fallat, no ho sé, la teoría no estaba malament pero l'aplicació pràctica ha fallat. Quan a TV3 no ho sé, no la miro. De fet, a l'institut on estàs tu ja veus el panorama que hi ha, i ja em diràs que s'hi pot fer.

    ResponElimina
  4. Com a resposta a Galderich: Es clar que la bona pràctica hauria estat adaptar-se a la realitat social bilingüe i treballar des de l'atracció cultural. Així va ser fa 30 anys i així va ser com molts catalans provinents de la immigració ens vam apuntar a cursos per a adults per aprendre català sense renunciar als propis arrels culturals. Fent de la llengua un instrument de dominació política -com abans va fer el franquisme- aconseguiran els mateixos resultats.

    ResponElimina
  5. Lluís,
    El sistema d'immersió lingüística, en el seu moment, tenia una justificació de revifar el català i divulgar-lo des de l'ensenyament. El català, llavors, fa 40 anys, tal com ara, era una llengua precària, minoritària i minoritzada.
    El fet d'ensenyar en català als nens xics no catalanoparlants no em sembla no em sembla traumàtic per a l'aprenentatge. Els nens són esponges i poden aprendre alhora un munt de llengües i discriminar-ne perfectament usos i registres. Molt més que quan es faran grans.
    Respecte al fet que les maneres de fer-ho generen antipatia, amb això hi estic d'acord. Els i les profes de català en general són els antipàtics, els normativistes, els rígids. No acabo d'entendre per què. Potser perquè la gramàtica fabriana, en el seu moment tingué sentit, no la desmereixo, però voluntàriament va adoptar també formes gramaticals i lèxiques que l'apartaven del castellà voluntàriament. De manera que l'escissió entre la llengua catalana i castellana, entre els no catalanoparlants, es va fer molt profunda. Com tu dius, el català escrit ara és una mena de llatí, irreconeixible per al català que ara es parla. Caldria revisar profundament normes, excepcions, lèxic, simplificar i adaptar pronoms febles… etc. Però no sé si l'IEC, en la seva nova gramàtica, haurà estat prou valent.
    D'altra banda, el català, com qualsevol altra llengua no s'ha d'imposar, s'ha de difondre, s'ha de guanyar, s'ha de gaudir. Com s'ha de fer?, ho ignoro i no és tasca fàcil. Que cal revisar el model d'immersió?, és problable, amb tot cal tenir esperit crític i constructiu, però partint sempre de la realitat que el català és una llengua precària que cal cuidar i enfortir.
    També et dono la raó amb el terreny perdut per TV3. Només és una TV per a catalanoparlants i, deliberadament, hi ha un munt de persones que la rebutgen per la càrrega ideològica que conté.
    Ara, a mi em fa una mandra terríble veure-la, tant quant a la programació ideològica "tradicionalista i costumista", com pel munt d'anuncis sobre catalans ideals i la mare que ens va matricular.
    Temps difícils per a la cultura de debò, essencial, profunda, universal… que també pot ser en català, o jo almenys, també així la reivindico.

    ResponElimina
  6. Això de que "el model català d'immersió lingüística és un model d'èxit" és una mentida incommensurable i tendenciosa. Si fos un èxit, els infants parlarien en català a l’aula i al pati. Omnium Cultural i tots els capitosts de la normalització lingüística ho han fet molt malament, no han aconseguit res més que convertir la llengua en un producte destil·lat de laboratori. TV3 ha contribuït a la desgràcia, s’han preocupat més per al fet diferencial que per dir les coses ben dites, parlen una espècie de cosa estranya que és mig bleda i mig carrinclona.
    Tard o d’hora haurem de demanar comptes per el malbaratament dels diners que s’han esmerçat.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina