15/08/2012

Sr. Artur Mas (video carta de un ciudadano con nombre y apellidos)



El video ha sido grabado en la localidad de Terrassa (Barcelona), el día 15 de agosto de 2012, justo cinco días después de percibir mi primer subsidio mensual de desempleo, por el importe de 741,23 euros. Con esta cantidad debo hacer frente al pago del alquiler de mi vivienda (480 euros) y a los gastos derivados de la vida: agua, luz, gas, comida. Y luego a la conexión telefónica y a internet.
Los próximos pagos (nueve en total) rondarán los 1000 euros, cantidad que aún siendo superior al salario mínimo interprofesional -de España o de Cataluña, da lo mismo- deberán afrontar el aumento de las cuotas, del nuevo IVA y del dispendio en calefacción, por decir algo.
Mi próximo video no presentará mi autoinmolación a lo bonzo, pero sin duda es esperable que algún bonzo suceda, como ya ha sucedido en otras partes de Europa. Cuando esto suceda -inaplazablemente, inevitablemente-, veremos cuál es la mirada de nuestros dirigentes políticos.

He salido a la calle una, diez, cien veces a lo largo de mi vida. Y me ha tocado correr y evitar a la policía de distintos poderes y regímenes. Pero el día 11 de septiembre me voy a quedar en casa. Mi cuerpo no irá jamás tras el suyo, señor Mas.

Versión en papel


Versión fotográfica

47 comentaris:

  1. Ostres, cadascun de nosaltres hauríem d'escriure una cosa així al president.
    Amb el teu permís, el penjaré al blog! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Zel. Estic rebent propostes per a fer un nou video col·lectiu. Si t'hi vols afegir ja ho saps-

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gracias Juan. Vamos a ver si entre hoy y el 11 de septiembre le atragantamos los planes al Artur. Gracias.

      Elimina
    2. Qué vas a atrangantar el dia de la Diada de mi nación si el MH President no irá ? Le estáis pidiendo dinero a alguien al que le atracan a diario, algunos intentamos simplemente crear algo nuevo, un nuevo estado, un lugar en el que los ladrones de los últimos siglos no puedan acceder, tenéis todo el derecho a quejaros y a luchar por lo que sintáis, yo hago lo mismo a diario pero no me meto en lo que para muchos es importante y como ya he escrito y podéis comprobar en medios de gente de todo el mundo que no tiene nada que ver, abosultamente nada lo que en Cataluña se intenta realizar con lo que a algunos un sistema podrido y regentado por una panda de chulos, ladrones, ignorantes, ingénuos y maleantes conllevan por la gracia de varias dictaduras. Un saludo a todos.

      Elimina
  3. Sí senyor, molt ben dit. Poca cosa més es pot afegir, només que tant de bo tots els polítics -des dels municipals fins a Rajoy- rebessin de tant en tant una carta com aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que he pensat: necessiten saber els noms i els cognoms i les cares de les persones a qui agredeixen.

      Elimina
  4. Un bravo pel vídeo! Tots hauriem de fer el mateix i ell se'ls hauria de mirar un a un.
    Jo tampoc crec que surti al carrer el dia 11, per altres motius potser, però no creus que és el que ell vol?? Convoca una manifestació igual que Òmnium cultural però amb un altre lema.... "si cuela, cuela".
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, evidentment hi ha una estratègia de desactivació dels moviments populars al darrera, i cal que li diguem que no cola.

      Elimina
  5. Me imagino a el "honorable", junto el presidente de mi "comunidad" acercandose a hablar con la gente, se me llenan los ojos de lagrimas..
    Colgare el vídeo en mi blog...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo colgaré poco antes de la Diada...si me lo permites...

      Elimina
  6. ara mateix faig un mail massiu a totes les meves amistats...
    i els que només cobren 400 euros?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La situació dels que cobren 400 euros (durant un temps, i després zero euros) és molt més dramàtica, òbviament, i caldria que tota aquesta quantitat de gent ens comencessim a bellugar de la cadira.

      Elimina
  7. Jo seré a la manifestació de l'onze de setembre, amb convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana i amb el lema 'Catalunya, nou estat d'Europa'. A aquesta, i no cap altra amb convocatòria institucional de distracció. Les maniobres per a distreure el personal i fer veure que la mani és pel "pacte fiscal" no se les creu ningú. Hi seré, i no per demanar pactes ni punyetes. Vull un estat català, que gestioni els seus diners i deixi de fer el paperina del servilisme amb l'estat espanyol. I cridaré independència.

    Amb tot, t'entenc perfectament. I en moltes coses estic amb tu. Sé que no creus en noves fronteres però, llevat d'això, compartim moltes altres idees. Potser creiem en diferents solucions, però tenim el mateix problema. No tinc cap intenció d'anar al darrera de qui em retalla el sou sense mirar-me als ulls. Però no em quedaré a casa si tinc coses a dir. Ningú que no em miri a la cara m'hi farà quedar.

    Els polítics no estan acostumats a mirar-nos a la cara, ni a que els demanem les coses a la cara, obertament i sense embuts. Crec que deuen pensar en el poble com en la massa d'ovelles rondinaires. Cap baix, remor de fons... però llana per esquilar.

    P.S.: Bon vídeo, com sempre. Algun cop ja t'ho he dit, em penso, però el castellà et fa sonar més ferit, més dolgut, més fred i dur. Potser menys emotiu, com si t'apartessis una passa per tenir perspectiva. I sí, més perillós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, em pensaré això que dius del castellà, perquè és molt possible que tinguis raó. La intenció no és semblar més "perillós" perquè em temo que ho sóc molt poc.
      Per la resta, és evident que compartim objectius molt similars i sobretot la necessitat de no quedar-nos quiets i callats. Salut.

      Elimina
  8. En este mundo de posibles e imposibles, los Mas de la tierra sólo miran a los ojos en busca de una rendija para taladrar la voluntad ajena. Llénanse la boca de patrias barrocas anteponiéndolas a los seres humanos que pueblan este planeta troceado donde la injusticia se hace aullido y los derechos humanos agonizan.

    Salud. Y siempre adelante.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy oportuno eso de las patrias barrocas, que ahora vemos resurgir para esconder con sus banderas la enorme estafa a la que nos someten cada día.

      Elimina
  9. Lluis,amb el teu permís, el penjaré al blog. I penso que tots hauriem de fer el mateix

    ! Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Yo no seré en la manifestación. Yo busco un político decente. Listas abiertas y una persona sincera. Deseo ser gobernado por gentes de bien, con sus errores y sus aciertos, pero gentes de bien...estoy con ud en su soledad. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, hasta que no reformemos esta democracia tan triste posiblemente no saldremos de nuestros problemas.

      Elimina
  11. Poca cosa es pot afegir. Avisa si et contesta ;)

    He compartit l'enllaç en el Facebook.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord... és difícil que respongui però vés a saber, potser un intermediari o un lacai...

      Elimina
  12. Hola Lluis,
    Te leo siempre en la casa del Temu y hoy te he escuchado atentamente y te he felicitado allí, pero no quería dejar pasar la oportunidad de hacerlo tb en tu propia casa.
    Un abrazo

    ResponElimina
  13. Ens aquests dies estic donant voltes i intento visualitzar quin dels polítics actuals és capaç de mirar-nos als ulls. I em temo que no n'hi ha. Tens raó en què aquest és un dels drames:la mort de l'hoome polític per esdevenir purs gestors sense ideologies. Millor dit, servidors d'una molt concreta i que no posa per davant les persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva intenció és recorar-los que ells també són persones, i que i volen que els hi considerem no els queda més remei que mirar als ulls i dir la veritat, no participar més de l'estafa dels financers. Tota la resta de discursos sobren.

      Elimina
  14. EL COR ENS PORTA A MANIFESTAR-NOS EL DIA 11 DE SETEMBRE, PERÒ TÉ RAÓ QUAN DIU QUE NO DARRERE DEL PRESIDENT, JA SE QUE SÓN TEMPS DIFÍCILS PERÒ QUIN POLÍTIC DONA CONFIANÇA AL CIUTADÀ QUE TE MOLTÍSSIMES MANCANCES, EL PRESIDENT LLEGUIRÀ AQUESTA CARTA?, ÉS UN PROBLEMA MOLT GRAN, PERÒ FINS QUE NO POSIN SOLUCIONS PER LA PART DE DALT I NO PER LA XOCOLOATA DEL LLORO, NO TINDREM MANERA DE SORTIR DEL PROBLEMA ECONÒNMIC...................

    ResponElimina
    Respostes
    1. El "problema econòmic", tal com jo ho veig, és simplement una estafa monumental organitzada pel món de les finances amb la complicitat dels polítics. És això el que ens han de dir. Els seus numerets sobiranistes no tenen cap sentit.

      Elimina
  15. Amb el teu permís Lluís l'enllaçaré amb un dels darrers posts que he escrit.
    Realment queden polítics que ens puguin mirar als ulls?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tu mateix saps la resposta. Gràcies, Gabriel.

      Elimina
  16. Lluís, si recuerdas de dónde la sacaste, pásame la entrevista de la que me hablabas aquí http://labandadeloscuatro.blogspot.com.es/2012/01/pespusteando-personajes.html

    ResponElimina
  17. Jo, jo només sóc jo, però en això de la democràcia vaig estudiar i m'ho crec -sí, m'ho crec- que manava jo i tu i ell i nosaltres i vosaltres i els altres.
    Jo voldria sortir -no em fa res, és més m'agrada exercir del que sóc, que no és poc -ho és tot- ciutadana de primera -tots ho som-.
    Jo sortiria, però ni rere el Sr. Mas, ni logos, ni acrònims, ni res de res:
    Ciutadans amb un cartell cadascun i en aquest cartell el meu, el teu, el seu document nacional d'identitat, el pacte fiscal, la independència per a més o mas del mateix, per ara, no m'interessa.
    Jo vull tornar a manar!
    Salut i que vagi bé,Lluís.

    NB. No se quant cobrarà la meva germana per consumir-se dia rere dia des del passat 4 de juliol, quan de dimecres a dijous ja no va haver d'aixecar-se a les 7 del matí per tornar de la feina a les 7 de la tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament tots volem recuperar el poder que els vam cedir, perquè ara descobrim que els vam cedir massa poder. Tant, que quan ens han volgut estafar no hem tingut eines per a dir-los NO.

      Elimina
  18. Hola, sóc Ma del Carme Casas Subarroca,sóc nascuda l'any 38, no ens coneixem, però sóc cosina germana de la teva mare, i vaig descobrir el teu bloc de manera que he pogut saber coses sobre la família. M'ha cridat l'atenció veure la meva fotografia de petita al vídeo (al segon 22), la nena que porta una nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. del Carme, quina sororpesa i que estrany (i petit és el món). Si no et sap greu, em pots escriure al correu?

      Elimina
    2. No et puc dir gran cosa perque no se escriure al blog y o ha fet la meva NETA
      dema continuarem

      Elimina
    3. D'acord, quan puguis i si et sembla bé escrius a lluisba95@gmail.com per a poder estar en contacte (ja deus haver vist que per aquesta banda de la família quedem poquets).

      Elimina
  19. Lluís, era fora i fins avui no he pogut veure el vídeo, el comparteixo amb totes les meves amistats.

    Salut i força, espero que de lo primer te'n sobri per traure'n el màxim profit del segon, durant un temps potser estaràs fotut de la butxaca, però ningú et treurà la força, n'estic segura!

    Cuida't molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, això de tenir temps sempre és tot un repte.

      Elimina
  20. de la carta a l'artur no te'n dic res, d'acord?
    (l'altre dia pensava... i si arribésseu a trobar-vos, poguésseu xerrar un moment i arribés a mirar-te als ulls? potser la persona que trobaries te semblaria molt pareguda a la que veiem a la tele, perquè de fet són la mateixa. potser et sabria greu comprovar que, fins i tot mirant-te als ulls, conserva la seua postura, les seues idees, les seues prioritats, a pesar de com puguen afectar la vida de les persones. vés a saber com te sentiries si et trobesses que l'artur que mira als ulls és el mateix que quan no els mira. i encara en el cas que et sorprengués, que trobesses una persona amb una sensibilitat que ara no li veus, si t'expliqués les seues contradiccions, si poguésseu compartir algun sentiment, fins i tot si en aquell moment "se't desmuntés" i trobesses en ell algú mig perdut, o perdut del tot, que va fent i prenent decisions sabent que sovint no són les més encertades o que no ho fa prou bé, com te sentiries? què li diries? que s'apartés de la política? o què li proposaries? en qualsevol cas, després de la conversa, tornaries a trobar-te amb tu, havent de resoldre tu què hi pots fer. però no volia dir-te res de la carta, me catxis...)

    m'agrada molt la fotografia de les massanes (sou tu i l'artur? qui és qui?)

    i ara m'ha impressionat llegir el comentari de la ma del carme, nascuda l'any 38, trobant-se en un vídeo (no sé quin) al segon 22, "la nena que porta una nina".

    una abraçada, lluís.
    i també per a tu, ma del carme (encara que no arribes a llegir-la).



    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé ben bé què passaria si l'Artur respongués i en parléssim. De fet, sincerament, en tindria prou amb veure la persona darrera la màscara però és clar, tots en duem.
      Tens tota la raó en dir que, si ens trobéssim, després cadascú hauria de retornar a sí mateix i a resoldre els seus problemes. Ni ell resoldrà els meus ni jo els seus. Ara bé, no se sap mai el que es pot guanyar.
      La Ma. Carme podria ser que veiés la teva salutació, perquè crec que segueix el bloc. És una llarga història de famílies dicutides per coses de negocis, ja saps. Potser el millor d'aquest post és que podrem trobar-nos.
      (El video és el del post "De vita beata", segon 22: hi ha una nena amb una nina a la falda. Aquest és la Ma. Carme l'any 40, aproximadament, quan ella i ma mare jugaven juntes i abans que la família es barallés).

      Elimina
  21. Tota la meva solidaritat, Lluís. Per a tu i tants amics que es troben en la mateixa situació, i són milions de vegades més valids que tants fills de puta que s'omplen les butxaques dia sí i dia també.

    Jo el dia 11 de setembre sí aniré a la mani, i espero que sigui molt nombrosa. Respecte als partits i els presidents, tinc la sensació de que tots són una mica iguals: dóna el mateix el partit, cada dia ho sento més així. Enfadat contra el Mas? Contra tots, Lluis. Inclús contra els sindicats que també s'omplen les butxaques amb subvencions. Jo estic especialment emprenyat contra els partits d'esquerra. Dels de dretes ja m'ho espero tot. Dels d'esquerres fins fa poc no. O al menys no esperava que es poguessin prostituir amb tant poca elegància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que la gent surti i es manifesti, perquè ho he fet moltes vegades. Em resisteixo tan sols a anar-hi quan m'ho demanen des del poder -el mateix poder que nega el valor de les manifestacions, coacciona i vigila i castiga.
      Amb dubtes i qüestions pendents, no estic igual d'enfadat amb tots. Amb alguns més.

      Elimina
  22. Crec que l'arribada al poder d'en Mas i els seus consellers, i més en època de crisi, els deu haver endurit la pell fins al punt que ara, el seu concepte de ciutadans no inclou ni la carn ni els ossos. Immersos en una fugida cap endavant, flamegen les banderes sobiranistes i fan creure al catalanet de a peu que som un lloc tan especial a l'univers que, a diferència de tot arreu, aquí la crisi se soluciona amb la independència. La culpa és de l'estat espanyol, ja se sap.
    A Mas i la seua coalició cal reconèixer-li que han sabut eliminar qualsevol vestigi d'alternativa: si ells ho fan malament, no és qüestió de dretes o esquerres, de capitalisme ni de sistema, és culpa dels polítics i ja posats també dels sindicats. Així, les culpes queden repartides, i el "pobre Artur" és l'únic que, dins la terrorífica melé, fa el que pot per salvar-nos, tot i la malèvola actitud de Madrid i de tota Espanya, que ens ofega per que ells són aprofitats per naturalesa, ja se sap.
    Per la meua part, em nego a caure en aquesta estúpida dialèctica: cal ser crític, molt crític amb l'esquerra i els sindicats, però no posar-los al mateix calaix que el d'en Mas i demès.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'evolució política del Mas i els seus millors-millets fa que els ciutadans no tinguem carn i ossos, fins al punt que estan desenvolupant campanyes purament feixistes de delació sense cap problema. Som només xifres, embolicades en una bandera.
      Tampoc no puc posar-los a tots en el mateix sac, perquè no seria just.

      Elimina