Muertita a Lleida

Mira que bella la Maria, com balla la rumba enmig de la Plaça de Sant Joan.
Balla i balla i riu i el vent que passa li diu
que bonica ets, que bonica eres quan encara eres viva.
La Maria balla la rumba i quan vincla el cos se li veu la ferida
que li feu el ganivet, un somriure enmig de l'estómac (i un altre entre les costelles,
la tercera i la quarta).
La Maria balla i riu. Els llavis blancs els ulls blancs, la roba blanca
de la mortalla li vola al vent ella riu i balla i la gent se la mira
de tan goig que feia.
I se la mira el seu marit que seu i beu assegut a la terrasa del bar de la plaça de Sant Joan
i la veu tan bella i tan riallera que fa un glop llarg i pensa
que la voldria tornar a matar.

Muertita en Lleida
Mira qué bonita está la María como baila la rumba en mitad de la plaza de San Juan.
Baila y baila y se ríe y el viento que pasa le dice: qué bonita eras cuando estabas viva.
María baila la rumba y cuando dobla el cuerpo muestra la herida que le hizo el cuchillo
en la barriga, esa sonrisa de sangre (y luego otra, entre la tercera y la cuarta costilla).
La María baila y se ríe. Los labios están blancos, los ojos en blanco, la ropa blanca
de la mortaja blanca vuela al viento y ella se ríe y baila, y la gente la mira
porqué daba gusto mirarla.
Y también la mira su marido sentado y bebido en la terraza del bar
de la plaza de San Juan.
Y la ve tan bonita y tan blanca y tan feliz que apura de un trago su copa
y luego piensa que le gustaría matarla otra vez.

Notes:
Avui Espanya viu en el cinquantaunè assassinat d'una dona a mans del marit o del nòvio en deu mesos de l'any en què vivim. La premsa s'estima més parlar de crisi, retallades i propostes electorals. La premsa no vol dir que aquesta península és troglodítica. Aquesta mena de dades no donen confiança als mercats. El conseller Mas-Colell (espero que ja no calgui titllar-lo de millor) explica fantasies sobre emprenedors, i el gran Mas parla de fiscalitats surrealistes.
El flegmàtic candidat d'ERC imagina paradisos fiscals i posa els ulls en blanc pero mira a Mònaco com a model: a l'Alfred el veig a l'Hola, del bracet de l'Estefania (perquè coi no mira mai als ulls l'Alfred?). Sandro Rosell especula amb desenes de milions d'euros en un còctel sense alcohol a Qatar, i Guardiola guanya o perd partits mentre afirma que allà a Qatar s'hi viu molt bé. La minoria sorollosa surt al carrer, i la majoria silenciosa es lleva (en silenci) a les set per veure la Fórmula 1. 
Entre els silencis, una ambulància engega els llums i la sirena. De matinada, van a recollir una noia apunyalada. Ulisses i els mariners fan veure que no l'escolten. El cronista Homer ho passa per alt. Els blogs es donen premis i felicitacions els uns als altres. Bona nit i tapa't. Tapa't bé, que farà molt de fred ben aviat.
Telefono un cosí llunyà que es dedica a l'assessoria financera. I em diu que em tapi. I que resi si és que sé resar.  Al capdavall de la conversa li explico això de les cinquanta-una dones mortes i ell pensa tres segons abans de dir:
-Vés on vulgos, però evita Ciudad Juárez. Pensa que l'infern és buit perquè els dimonis han vingut cap aquí.