16/10/2011

Muertita a Lleida



Mira que bella la Maria, com balla la rumba enmig de la Plaça de Sant Joan.
Balla i balla i riu i el vent que passa li diu
que bonica ets, que bonica eres quan encara eres viva.
La Maria balla la rumba i quan vincla el cos se li veu la ferida
que li feu el ganivet, un somriure enmig de l'estómac (i un altre entre les costelles,
la tercera i la quarta).
La Maria balla i riu. Els llavis blancs els ulls blancs, la roba blanca
de la mortalla li vola al vent ella riu i balla i la gent se la mira
de tan goig que feia.
I se la mira el seu marit que seu i beu assegut a la terrasa del bar de la plaça de Sant Joan
i la veu tan bella i tan riallera que fa un glop llarg i pensa
que la voldria tornar a matar.
Muertita en Lleida
Mira qué bonita está la María como baila la rumba en mitad de la plaza de San Juan.
Baila y baila y se ríe y el viento que pasa le dice: qué bonita eras cuando estabas viva.
María baila la rumba y cuando dobla el cuerpo muestra la herida que le hizo el cuchillo
en la barriga, esa sonrisa de sangre (y luego otra, entre la tercera y la cuarta costilla).
La María baila y se ríe. Los labios están blancos, los ojos en blanco, la ropa blanca
de la mortaja blanca vuela al viento y ella se ríe y baila, y la gente la mira
porqué daba gusto mirarla.
Y también la mira su marido sentado y bebido en la terraza del bar
de la plaza de San Juan.
Y la ve tan bonita y tan blanca y tan feliz que apura de un trago su copa
y luego piensa que le gustaría matarla otra vez.


Notes:
Avui Espanya viu en el cinquantaunè assassinat d'una dona a mans del marit o del nòvio en deu mesos de l'any en què vivim. La premsa s'estima més parlar de crisi, retallades i propostes electorals. La premsa no vol dir que aquesta península és troglodítica. Aquesta mena de dades no donen confiança als mercats. El conseller Mas-Colell (espero que ja no calgui titllar-lo de millor) explica fantasies sobre emprenedors, i el gran Mas parla de fiscalitats surrealistes.
El flegmàtic candidat d'ERC imagina paradisos fiscals i posa els ulls en blanc pero mira a Mònaco com a model: a l'Alfred el veig a l'Hola, del bracet de l'Estefania (perquè coi no mira mai als ulls l'Alfred?). Sandro Rosell especula amb desenes de milions d'euros en un còctel sense alcohol a Qatar, i Guardiola guanya o perd partits mentre afirma que allà a Qatar s'hi viu molt bé. La minoria sorollosa surt al carrer, i la majoria silenciosa es lleva (en silenci) a les set per veure la Fórmula 1. 
Entre els silencis, una ambulància engega els llums i la sirena. De matinada, van a recollir una noia apunyalada. Ulisses i els mariners fan veure que no l'escolten. El cronista Homer ho passa per alt. Els blogs es donen premis i felicitacions els uns als altres. Bona nit i tapa't. Tapa't bé, que farà molt de fred ben aviat.
Telefono un cosí llunyà que es dedica a l'assessoria financera. I em diu que em tapi. I que resi si és que sé resar.  Al capdavall de la conversa li explico això de les cinquanta-una dones mortes i ell pensa tres segons abans de dir:
-Vés on vulgos, però evita Ciudad Juárez. Pensa que l'infern és buit perquè els dimonis han vingut cap aquí.





11 comentaris:

  1. no es que estiguis pessimista, és que ets un optimista ben informat. Guarda la pasta en una capsa de sabates com s'havia fet abans i pensa que el pitjor encara ha d'arribar.

    ResponElimina
  2. Puigcarbó: en aquest relat, lúnic element real és el cosí assessor. I ell em diu això mateix. QUe em guardi la pasta italiana en una capseta. Ja ho saps.

    ResponElimina
  3. És que pinten bastos, Lluís...jo ja fa temps que em tapo; em tapo i reso, com t'aconsella el teu cosí.
    I la pasta, com no siguin els macarrons, no em fa patir ni mica, on la puc guardar...(sospir).

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Maleta: jo volia parlar de la fragilitat de la vida i els comentaris parlen de la fugacitat de la pasta. Això és un bon senyal?

    ResponElimina
  6. No, no deu ser un bon senyal...però el sentiment de vulnerabilitat que molts sentim en aquests temps, no és més que una mostra de la inmensa fragilitat dels humans.

    ResponElimina
  7. Maleta: ens sentim molt vulnerables per raons que se'ns escapen. Qui o què coi on els "mercats"? Jo només coneixia el de Santa Caterina. Està bé que després d'una època de tonteria, recordem què som. "animula vagula blandula", que deia el filòsof romà.

    ResponElimina
  8. Ara entenc perquè el meu company, té permanentment "les Memòries d'Adrià" a la tauleta de nit...i jo que em pensava que era optimista de naturalesa.

    ResponElimina
  9. Maleta: ara de sobte entenc molt bé el teu company. Conserva'l, perquè amb això demostra que és savi.

    ResponElimina
  10. Pedro Paramo, una història ja clàssica.
    Es veritat, a la gent li preocupa més que guanyi el barça que la violència de gènere, però suposo que també es una acció defensiva del cervell, ocupant-se en coses futils per no tenir que suportar la realitat...
    Per cert, el llibre de la Margarite Yourcenar em va agrada molt i no sabria explicar perquè, sobre tot quan Adrià està entre les columnes del temple i sent que la vida es finita.

    ResponElimina
  11. Aris: jo ja m'he resignat a acceptar que a la humanitat li interessa més el Barça que la pobresa. Però no hem de ser pessimistes: l'Adrià és encara un referent. Ni que només sigui perquè és l'emperador que menys guerres va iniciar.

    ResponElimina